Torre del Moro de Torà (Ribera d’Urgellet)

Situació

Cantonada nord-est, la més ben conservada d’aquesta torre de planta rectangular.

ECSA - A. Villaró

Aquesta fortificació és prop del poble de Torà, a l’obaga de la vall de Tost, en una roca que sobresurt d’un dels contraforts de Sarraïnes.

Mapa: 34-11(253). Situació: 31TGC685805.

La via més còmoda per a arribar-hi passa pel coll d’Arnat, a la part de l’altiplà de Montan que dóna a la vall de Lavansa. Del coll mateix surt una pista, a l’esquerra, que mena a la vall de Tost. A 1 km s’arriba a una cruïlla amb la pista que va de Castellar a Torà. Es continua cap a llevant uns 500 m més. Les restes de la torre són en una roca que hi ha sota el camí.

Història

No han estat localitzades referències documentals de la fortificació, tot i que la plana de Toran apareix en l’acta de consagració de Sant Martí de Tost de l’any 1040. Tot fa pensar, tanmateix, que aquesta torre formava part del sistema defensiu de la vall de Tost, i que controlava el pas del coll d’Arnat cap a Torà i Castellàs.

Torre

Planta de la torre i del basament d’un mur, restes d’una primitiva muralla.

A. Villaró

La torre és de planta rectangular, de 10 m de llarg per 6 d’ample, amb murs de 80 cm de gruix. La cantonada nord-est és la de més alçada (230 cm). L’aparell és força sòlid, de carreus treballats, de dimensions mitjanes de 20 cm d’alt per 30 cm de llarg, disposats en filades més o menys regulars, units amb morter de calç. Les filades de la base són de carreus molt més grans —60 per 80 cm— en alguns casos. Les restes de la torre ocupen tot l’esperó rocós, penjat espectacularment sobre la vall; a la part on aquest s’uneix al vessant de la muntanya hi ha restes d’un fossat obert per controlar-ne l’únic accés. Als vessants que separen l’esperó rocós sobre el qual s’aixeca la torre hi ha restes de murs, molt deteriorats i de funcionalitat incerta, encara que el més probable és que formessin part d’estances annexes a la torre o muralles per a impedir l’accés des de la vall.

En principi, hem de situar aquesta construcció defensiva dins de l’època romànica.

Bibliografia

  • Baraut, 1978, vol. I, doc. 49, pàgs. 121-124.