Situació
Un dels murs més característics de les ruïnes del castell de Bar, que coronen un petit turó que domina la vall del Segre.
ECSA – V. Hurtado
Just als afores del poble de Bar, sobre un petit promontori que domina la vall del Segre vers ponent es troben les restes del que fou castell de Bar.
Mapa: 35–10(216). Situació: 31TCG884905.
Per arribar-hi, un cop situats a Bar, mirant en direcció a l’est, es troba un petit turó a sobre mateix del poble al qual es pot pujar sense cap dificultat. A l’extrem oriental d’aquesta elevació, al límit del cingle que cau sobre el torrent de la Baruja, es poden veure les restes del parament del castell.
Història
En un document de l’any 895, concretament en una acta de venda d’unes cases i d’uns horts, surt esmentat per primera vegada el kastro de Bar. En altres documents similars del segle X, relacionats també amb compra-vendes efectuades per pobladors d’aquelles terres, es parla de l’“apendicio de castro Bari” o districte propi del castell, diferenciant-lo clarament del “territori Varíense” o Baridà que resultava ser més ampli.
En efecte, el territorio, també anomenat pagus de Bar, s’estenia per les valls veïnes d’un i l’altre costat del Segre seguint uns límits bastant imprecisos que avui dia han donat lloc a certes controvèrsies. No obstant això, podem dir que bàsicament el pagus anava des de la serra del Cadí, al sud, fins a la frontera andorrana, al nord, i des de Pinsent i la muntanya d’Arsèguel, a l’oest, fins a la vall de Montellà i el torrent de la Ridulaina, a l’est. Pertanyien, per tant, a l’esmentat pagus les viles o poblats d’Arsèguel, Ansovell, Cava, Toloriu, Aristot, Bar, Barguja, Querforadat, Béixec, Víllec, Estana, Músser i Soveig i una mica imprecisos tindríem Arànser, Martinet i Montellà.
La magnífica situació de Bar dins d’aquest conjunt, dominant àmpliament la vall del Segre des dels 1 160 m d’altitud, va ser segurament determinant a l’hora d’esdevenir el centre estratègic del territorio Varíense al qual va donar el nom i que apareix documentat en la venda d’una vinya, l’any 882, uns quants anys abans del castell.
No obstant això, els orígens d’aquest pagus s’han de cercar en les antigues divisions dels poblaments pre-romans d’aquestes altes valls pirinenques. Així, lluny d’assimilar-lo a un comtat com generalment s’ha pogut fer en altres contrades veïnes, el pagus de Baridà vindria a formar part del comtat de Cerdanya, concretament de la seva part més occidental i, per tant, frontera amb el comtat d’Urgell. Les mencions documentals de “in pago Baríense in comitatu cerdaniense “o simplement” in comitatum cerdaniense in apendicio de Castro Barii” són constants al llarg dels segles X i XI, i proven no solament que el Baridà formava part del comtat de Cerdanya sinó que el domini del castell de Bar difícilment podria estar en altres mans que en les dels comtes de Cerdanya.
Hem d’esperar al començament del segle XII per veure en uns documents del Liber Feudorum Maior uns pactes de tipus feudal, els anys 1114 i 1122, entre Arnall de Torrelles, que tenia en feu el castell de Bar del comte de Cerdanya, i Ramon de Teudar, que hi exercia certes funcions de castlà.
De fet quan el comtat de Cerdanya passà al casal de Barcelona l’any 1117, hi passaren també els drets sobre el castell de Bar.
Castell
El castell de Bar, construït damunt del petit tossal que domina el poble en la seva part nord-oriental, segurament devia adaptar-se a les formes naturals del petit turó, aprofitant al màxim les parets de roca natural que hi ha sobretot al vessant nord. Per tant, el castell devia tenir una forma el·líptica bastant regular amb una llargària màxima en la direcció est-oest d’uns 60 m i una amplada d’uns 22 m en la direcció nord-sud.
En aquesta superfície es conserven avui dia quatre trossos de construcció. En primer lloc, al centre mateix d’aquest conjunt i en la part més alta del turó, es veu una gran roca tallada amb restes de morter d’allò que devia ser la base de la torre central del castell. A pocs metres, en direcció nord i arran del cingle, es conserva un pany de parament del mur exterior recolzat sobre un solc molt ben tallat a la roca. Aquest mur d’uns 6 m de llarg i 1,50 d’ample presenta un aparell bastant regular, sobretot a la part exterior, format per pedres ben treballades.
Les altres parts no ofereixen gaire interès excepte uns panys de muralla exterior que han estat aprofitats com a parets de cases i de construccions que amb el temps s’han anat afegint al conjunt i que presenten en alguns llocs el mateix aparell ben treballat. Ens referim sobretot a la part sud del turó que dóna al poble i per tant a la zona menys defensable del castell.
Finalment només fem un esment d’un altre mur de fortificació situat avall del castell, a la part nord, reutilitzat per altres construccions modernes i que, tant pel tipus d’aparell com per les seves dimensions, hem de relacionar més aviat amb l’existència d’una muralla defensiva que intentava voltar el poble, començada a construir al final del segle XIV.
Bibliografia
- Martí, 1926, pàg. 461; Miquel I Rossell, 1945–1947, vol. II, pàgs. 158–159; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 203–1 208; Baraut, 1979–1988/89, pàssim; Salrach, 1983; Ruf, 1991.