Situació
Escasses ruïnes d’aquest castell, de llarga història i pocs vestigis, conegut avui dia com els Castellots.
ECSA – V. Hurtado
No existeix avui dia cap castell al Baridà amb aquesta denominació. No obstant això, la presència de restes importants del que va ser una fortificació en el lloc anomenat “Els Castellots”, i a molt poca distància del topònim Queralt, —associat aquest al coll de muntanya que es troba precisament a uns 900 m a sobre de les esmentades restes—, ens permeten afirmar que aquestes són el que queda de l’antic castell de Queralt.
Mapa: 35–10(216). Situació: 31TCG865948.
Per arribar-hi, un cop situats al poble d’Aristot, cal seguir un dels corriols que per l’oest deixen el poble i s’enfilen vers el serrat de la Tuta, tot seguint per la dreta el torrent de Llinsolà. Sense creuar mai aquest torrent i a més de 1 600 m d’altitud, a sobre mateix dels Rocs de la Mata es veuen perfectament a diversos nivells les pedres d’“Els Castellots” o murs del castell de Queralt.
Història
El passat d’aquest castell situat en terres frontereres del comtat de Cerdanya i dins del pagus del Baridà va anar gairebé sempre unit al castell de Miralles i en menys mesura al de Sant Martí dels Castells.
Ens remetem, doncs, al que bàsicament hem dit en tractar de la història del castell de Miralles. Si alguna vegada el castell de Queralt va tenir el seu propi protagonisme va ser durant els conflictes que oposaren el vescomte Bernat II i el comte de Cerdanya Ramon Guifré I a la segona meitat del segle XI. En efecte, com a reparació per no complir els pactes de vassallatge, el comte recuperà el castell de Queralt i el deslligà durant uns anys de la sort dels Miralles i Sant Martí.
A partir del començament del segle XIII, el castell de Queralt també va entrar en decadència i, igual com va succeir amb el de Miralles, la seva funció defensiva es traslladà a punts més accessibles com foren en aquest cas el castell d’Aristot o fins i tot el castell d’Arànser.
Castell
La disposició del relleu va afavorir sens dubte una construcció defensiva formada per una sèrie de murs a diferents nivells que donen al castell de Queralt una estructura força original. La part superior del conjunt és una plataforma construïda sobre el cim d’un petit puig en forma el·líptica i orientada seguint un eix est-oest.
Aquesta terrassa és protegida per una muralla que recolza en diferents llocs en sortints de la roca i s’acaba confonent amb les restes del que sembla que va ser una torre a l’angle nord-oest.
Una segona línia defensiva, a un nivell inferior però seguint també una forma el·líptica, aprofita al llarg del seu recorregut panys sencers de roca natural tot formant un recinte d’uns 15 m d’amplada per més de 30 m de llargada. Finalment cal fer esment d’un tercer nivell o primer mur defensiu, d’uns 10 m de llargada i situat al vessant sud-oest i separat uns quants metres de la resta de la fortificació.
El tipus de construcció és bastant primitiu i l’aparell és de molt poca qualitat si exceptuem les pedres del que podria ser una torre a la part superior de tot el conjunt, on els carreus són de millor factura que la resta. Els murs esmentats són formats per una aglomeració de pedres d’una alçada aproximada d’1,5 m i col·locades sense morter.
Bibliografia
- Miret i Sans, 1901, pàg. 146; Martí, 1926, pàgs. 161, 456,461 I 462; Serra i Vilaró, 1930, vol. I, pàgs. 99 i 101; Miquel i Rossell, 1945–1947, vol. II, pàgs. 99, 100, 101, 106, 108, 110, 112–118, 120, 123–125, 128 i 130–132; Els castells catalans, 1973, vol IV, pàgs. 676–682; Baraut, 1979–1988/89, pàssim; Salrach, 1983, pàgs. 61–79; Ruf, 1990.