Situació
Restes de murs que configuren les bases d’una torre, coneguts avui dia com la Castellania.
ECSA – A. Villaró
En el poble de Castellnou de Carcolze, a sobre del turó que domina l’església i, per tant, al centre mateix de l’actual població, hi ha les restes d’un castell del final del segle XIV que dóna precisament nom al poble de Castellnou de Carcolze.
El castell que ens interessa, d’època romànica, podia molt bé estar situat sobre el mateix turó i tot l’aparell haver estat aprofitat per a la construcció gòtica posterior. No obstant aquesta possibilitat, l’existència a pocs centenars de metres del poble d’unes importants restes de fortificacions anomenades “La Castellania”, ens permeten de suposar, amb força certesa, que en realitat són les ruïnes del que fou primer castell de Carcolze.
Mapa: 35–10(216). Situació: 31TCG834939.
Per a arribar a “la Castellania”, segurament l’antic castell, un cop situats a Castellnou de Carcolze cal prendre un dels camins que pugen per la banda de ponent tot enfilant-se per entremig dels marges abandonats. Just abans de creuar el torrent del Solà es veuen perfectament les restes de murs recolzades sobre blocs de roca.
Història
Si bé el lloc de Karkobite apareix documentat per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, el castell de Carcolze no surt documentat fins a la segona meitat del segle X. Situat a l’extrem nord-oriental del comtat d’Urgell no ens ha de sorprendre que la primera menció documental del castro Carcolde sigui com a afrontació de l’alou de Sant Vicenç de Pinsent que el comte de Cerdanya Sunifred II va donar, l’any 964, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
Uns anys més tard, el 995, en una acta de venda entre el bisbe d’Urgell Sal·la i un dels seus presbíters, el bisbe reconeixia que el castrum de Carcolze li havia estat cedit pel comte d’Urgell Borrell com a garantia de la cessió de la meitat del castell de Clarà al Bages. No havent complert el pacte, el castell havia passat un any més tard al domini total i directe del bisbe, que l’havia cedit transitòriament al vescomte Guillem d’Urgell.
No gaire més tard, l’any 996, el bisbe Sal·la tornava a comprar l’esmentat castell per cedir-lo definitivament a Santa Maria de la Seu d’Urgell. És com a bé del bisbat que el castell de Carcolze surt en la butlla que el papa Silvestre II concedí a la Seu d’Urgell l’any 1001.
Desconeixem el moment en què el castell retornà al domini comtal i suposem que el pas es va produir al començament del segle XI, ja que en la butlla del 1012, donada també a la Seu d’Urgell, el castell de Carcolze ja no hi figura. Aquest afer no devia quedar resolt ja que al final del segle XI, el bisbe d’Urgell, sant Ot, reclamava al comte Ermengol V la possessió del castell de Carcolze. La controvèrsia es va presentar amb totes les formalitats a la vila d’Agramunt l’any 1100 i el comte d’Urgell Ermengol V hi va defensar la tinença del castell de Carcolze argumentant que li provenia del seu pare.
Finalment, el 1128, Bernat d’Alb rebia de Bota, Pere de Riner i altres senyors o castlans del comtat d’Urgell, en feu, el castrum de Carquonde. Ben aviat, al final del segle XII, el castell de Carcolze entrà en decadència.
Castell
Sobre un petit tossal granític es troben les restes del castell formant un recinte rectangular d’uns 7 de llarg per uns 5 m d’ample i que devia ser la part central de la fortificació. El mur del vessant nord ha desaparegut i els altres recolzen sobre un sòcol de grans blocs de pedra no tallada.
Ens imaginem aquestes restes com la base d’una torre més aviat quadrada i molt més alta que els dos metres que ara sobresurten. L’aparell és molt primari i recorda molt el tipus de construcció dels marges d’utilització agrícola dels voltants. Només apareixen restes de morter en aquelles parts en què el recolzament sobre la roca es fa difícil.
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 124–1 125; Baraut, 1979–1988/89, pàssim.