El “prat de Pallerols” recorda el nom d’un antic poblat situat al peu de Puigcerdà —al voltant de l’actual capella de Sant Marc—, que desaparegué amb la fundació de Puigcerdà. La parròquia de Palierolus apareix per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada l’any 819, però que en realitat fou redactada a la darreria del segle X.
L’any 1027 hi hagué un litigi entre els habitants d’Age i els de Pallerols per qüestions de drets de pasturatge. Els homes de Pallerols de dalt i de baix pretenien en alou la pastura en els prats de Santa Maria de Ripoll, situats a Age, de cada costat del Segre. Aquest litigi passà a les mans del comte Guifré II de Cerdanya i, finalment, a les del seu germà Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic.
El monestir de Sant Miquel de Cuixà tenia, a l’inici del segle XI, alguns alous a Pallerols; en aquest sentit es constata la donació a l’esmentat cenobi l’any 1036 per part de B. Ponç d’un alou de la seva propietat situat a Pallerols.
A la darreria del segle XIII, el 2 de juliol de 1288, l’església de Santa Eugènia de Pallerols és esmentada amb motiu de la seva dècima, que R., capellà de Prats, vengué a Pere Sabater i Bartomeu Marges de Puigcerdà, des de la Pasqua passada fins a un any, pel preu de 250 sous barcelonesos.
Entre els anys 1312 i 1314, l’ecclesia Sancte Eugenie de Payerols fou objecte de visita dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, segons consta en la relació de parròquies visitades que es conserva d’aquells anys. A la darreria del segle XIV, el 1391, el capellà de Sancte Eugenie de Payllarols és esmentat en la relació de la dècima recaptada aquell any en la diòcesi urgellenca.
D’aquesta església no ha quedat cap rastre. Potser la moderna església de Sant Marc aprofita l’emplaçament de l’antiga parròquia de Santa Eugènia.