A continuació es presenten, de forma resumida, aquelles notícies que permeten establir les propietats i/o dependències dels nuclis vers un senyor: el comte, el rei, un noble o un eclesiàstic (clergat regular o monestirs). Atès el període que comprèn l'obra present, s'ha obviat esmentar d’altres notícies que van més enllà dels segles XIV o XV.
| NUCLIS | TITULARS |
| All | Esclua, bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia patrimoni familiar. |
| Alp | Formà part de la baronia d’Urtx fins el 1316, quan el rei n’adquirí la major part. Després de vendre’s a Jaume de Pallars i Joan de Laçana, es vengué de nou, al rei, el qual féu el mateix en favor de Puigcerdà, convertint-se en lloc reial. |
| Ans (Sallagosa) | El 875, hi tenia un alou Sant Andreu d’Eixalada. |
| Arànser | L’abadia de Sant Miquel de Cuixà hi posseïa béns que van ser confirmats el 1011. El 1312, el rei Sanç de Mallorca infeudà al cavaller Arnau de Saga les justícies del lloc. |
| Arànser | 1312. Feu del cavaller Arnau de Saga. |
| Aristot | El seu castell fou reconstruït el 1229 per Guillem d’Urtx com a titular. El seu fill es vengué la meitat del seu patrimoni al rei Jaume de Mallorca. |
| Bajande | El 988 es llega un mas a Cuixà. El 1163, Canigó hi posseïa béns. Va seguir les passes d’Estavar. |
| Bar | El seu castell fou infeudat, el 1114, a R. Tedmar i A. de Torrelles. Hi ha diversos convenis semblants. El 1366, castell i lloc foren adquirits per Roger Bernat de Foix. El 1396, va ser recuperat pel rei Martí. Quatre anys més tard, el vengué a Guerau de Malleó. |
| Bellver de Cerdanya | Reial. |
| Bolquera | Sant Miquel de Cuixà posseïa part del terme el 968, i el 1037 se li afegí una donació del comte Guifré II de Cerdanya. En el segle XI pertanyia en feu als vescomtes de Castellbò i d’aquests passà als de Foix fins a la fi del segle XV. |
| Bolvir | El 952, el comte Sunifred donà la parròquia a Sant Miquel de Cuixà. El 1233 una corcòrdia entre Nunó Sanç i el comte de Foix en determina la destrucció de la força. El 1271, Galceran de Pinós va vendre a P. de Riba, durant dos anys, els drets que ell tenia a la batllia. Al segle XIV, el rei tenia rendes al castell, que era de l’abat de Cuixà. |
| La Cabanassa | El 965, el comte Sunifred donà l’alou del Vilar de Casellas a l’abadia de Santa Maria d’Arles. |
| Càldegues | Cuixà detenia diversos alous, el 1011. El 1205, la part essencial de la senyoria era de Pere de la Bulella (Fullà). Als segles XIII i XIV, les famílies cerdanes Clement i Safaja percebien rendes senyorials. Els delmes de Càldegues i Oncés eren per a Guillem I, vescomte de de Canet, el 1322. El priorat de Marcèvol tenia alguns alous, el 1265. |
| Callastres | Formà part del vescomtat d’Évol. Sota Sanç de Mallorca, Ramon Climent i Arnau Mercader hi tingueren drets. |
| Castellnou de Carcolze | El seu castell fou venut, el 996, pel vescomte Guillem d’Urgell. |
| Concellabre | El 1265, l’abat de Sant Pere de la Portella en percebia uns drets. |
| Cortvassill | El 1129, Bernat Guillem d’Enveig cedia a Santa Maria d’Urgell i a Sant Quintí de Cortvassill els seus drets sobre la capellania. El 1211, era del senyor d’Enveig. |
| Das | De la baronia d’Urtx fins el 1316, quan fou adquirit pel rei. Sant Martí del Canigó hi tenia alguns béns. |
| Dorres | A la fi del segle IX, pertanyia al monjo Sunifred, fill del comte Sunifred d’Urgell i Cerdanya. A la seva mort, la llegaren hereus seus. El 1163, Canigó hi tenia alguns predis, mentre que el 1260 hi tenia béns els priorat de Sant Jaume de Frontanyà. Als segles XIII i XIV, hi havia diversos propietaris aloers (priorat de Marcèvol, Bernat de Rigolisa, Pere d’Isòvol, Bernat de Casafranca, priorat de Bell-lloc), tot i que sembla clar que la senyoria, almenys al segle XIV, era reial. |
| Èguet | Al segle XI, hi havia molts propietaris aloers, tot i que la major part del territori al segle XII depenia del monestir de Canigó. |
| Eina | Sant Miquel de Cuixà hi posseïa un alou, el 988, el qual creixé al llarg del segle XI. Canigó hi poseía un predi, el 1163, i el priorat de Marcèvol un alou, el 1266. La senyoria del castell i vila era, però, del priorat de Cornellà de Conflent (confirmat el 1263). |
| Enveig | Sant Miquel de Cuixà va rebre força donacions (930, 950, 954 i 958) que varen ser confirmades pel papa, el 1011. L’Església d’Urgell també hi tenia diversos drets, el 949. Al segle XI, però, aparegué el llinatge dels Enveig, els quals ostentaren la senyoria fins al segle XVI, juntament amb les pastures de Fontviva i d’altres pertinences. |
| Er | Santa Maria de Ripoll, el 1011, hi posseïa un alou. Des del segle XI, era dels vescomtes de Cerdanya. Després, passà als Castellbò i als comtes de Foix; aquests el tenien pels reis de Catalunya-Aragó. |
| Espona | Se li confirmà a Sant Miquel de Cuixà, el 968. |
| Estavar | El 1011, Sant Miquel de Cuixà hi tenia alous i obtingué, per donació del comte de Cerdanya Guillem Ramon, el 1094, tot el terme. Canigó tenia alguns predis. A la fi del segle XII, la senyoria era de Bernat de Llo, i li fou confiscada pel rei, el 1203, que la infeudà al comte de Foix. Jaume I, però, la restablí als Llo, sota la sobirania de Foix (1236), i passà a formar part del vescomtat d’Évol, creat el 1335. |
| Guils de Cerdanya | El 1035, el comte Guifré II de Cerdanya llegà el seu fill la senyoria, mentre que la parròquia, en aquest segle, era de Sant Martí del Canigó. Al segle XIV, la senyoria era de l’abat de Santes Creus. |
| Iravals | El 1011, Cuixà hi tenia un alou i, al segle XIII, apareix una família cognominada Iravals. |
| Lles | Al segle XIV, era domini de fet dels comtes de Foix, tot i que el domini eminent i la jurisdicció criminal eren dels reis de Mallorca. |
| Llívia | Sempre reial, tot i que la castlania fou comprada per Ponç Descatllar a Bernat de So. |
| Llo | Depenia dels comtes de Cerdanya, si bé des del 854 el monestir d’Eixalada hi tenia un alou. La família Llo tingué la senyoria pel rei, el 1118. Del 1162 a 1322, fou dels Pinós, passant a mans reials. Al cap d’un temps es vengué a Ramon de Perellós. |
| Lluç | El 888, el comte Guifré el Pelós el donà a Santa Maria de Ripoll. |
| Meranges | El 996, Guitard va deixar al vescomte Sunifred quatre masos i un alou a Meranges amb la condició que, a la seva mort, revertís a Santa Maria d’Urgell. El 1001, Isam, arxipreste, donà a la catedral d’Urgell alous que hi tenia. Era dels comtes de Cerdanya, després dels vescomtes de Castellbò. Una concòrdia entre el senyor de Cerdanya Nunó Sanç i el de Foix establia que aquest tingués la força en nom del primer. Al segle XIV, tornà a domini de la corona. |
| Montellà | El seu castell era de la senyoria del Capítol d’Urgell. |
| MosollL | Hi tenia pretensions Arnau de Castellbò, que les abandonà a favor de Sant Martí de Canigó, el 1187. Al segle XIV, era del domini reial. |
| Naüja | Probablement, abans del segle XII pertanyia als Urtx. Més endavant, al llinatge Naüja sota la sobirania dels vescomtes de Cerdanya. El 1177, passà a mans reials. |
| Odelló | Als segles IX i X, pertanyia als comtes de Cerdanya, fins al 1035, quan el comte Guifré II de Cerdanya en feu donació a Sant Martí de Canigó. Cuixà en tenia alguns alous que foren confirmats el 1011. |
| Oncés | Als segles X i XI, Cuixà hi tenia alous. Vegeu Càldegues. |
| Osseja | El 947, l’església, amb els seus delmes i primícies, va ser donada a Sant Pere de Rodes. La senyoria, però, era dels comtes de Cerdanya. AI segle XIII, l’abadia de Besalú i la de la Portella hi tenien possessions. El 1260, alguns drets senyorials eren detinguts per la família vescomtal dels Lluçà i pel llinatge dels Sautó. |
| Pardinella | El 1017, consta de Sant Martí de Canigó. |
| Planès | Possiblement, dels comtes de Cerdanya. Al segle XIV, era de domini reial. |
| Porta | Sempre fou de domini reial. |
| Prats | Concòrdia, de 1233, entre Nunó Sanç, senyor de Cerdanya, i Roger Bernat de Foix perquè la força restés a mans del primer. El 1271, els Pinós hi tenen rendes. A mitjans del segle XIV, era de domini reial. |
| Prullans | EI 1061 el vescomte Bernat cedia el feu al comte de Cerdanya. El 1309, es cedí la senyoria a Joan Cadell. |
| Quer Foradat | El castell era, al segle XI, dels comtes de Cerdanya. Posteriorment, per donació, va ser dels Pinós. |
| Querol | De sempre, va ser reial, tot i un alou de Cuixà (1011). |
| Ro | El 1063. Gal·li donà el seu alou a Sant Martí del Canigó. Al final del segle XII, Galceran I d’Urtx en tenia la senyoria. |
| Saga | Al segle X, Cuixà hi tenia un alou. Fou de les famílies dels cavallers Saga (segle XIII ?) i Oms. Berenguer d’Oms, el 1372, vengué el lloc a Sant Martí del Canigó. |
| Sallagosa | Probablement, dels comtes de Cerdanya. El 1260, Galceran IV de Pinós tenia la senyoria pel rei. Cuixà hi tenia un alou que va ser confirmat el 950. |
| Sant Martí dels Castells | El 1134, fou infeudat als vescomtes de Castellbò. Més tard, fou lloc reial. |
| Sant Pere dels Forcats | El 877, la comtessa Ermessenda va donar l’església i parròquia a Eixalada-Cuixà. |
| Santa Llocaia | Sant Martí del Canigó va rebre unes terres el 977, i es confirmà la possessió en 1163. Sembla, però, que sempre va pertànyer als comtes de Cerdanya i als reis catalans després. |
| Sedret | Vers 820-39, pertanyia al comte de Cerdanya Asnar Galí. El 908, els descendents ho cediren al monestir de la Grassa. |
| Set | El 991, es donà un mas a Guifré, el qual va passar a possessió de Sant Martí del Canigó, mentre que Ripoll en tenia un altre el 1011. |
| Targasona | El 1017, el comte de Cerdanya Guifré II i la seva muller donaren a Sant Martí del Canigó els alous que hi tenien, donació que van ampliar el 1035. El 1270, es documenta que Huguet de Santapau tenia alguns delmes. |
| Torba | De Sant Martí del Canigó (1017). |
| Torre Cerdana | Donada en feu pel rei al llinatge dels Enveig el 1288, va ser subinfeudada el 1293. El 1310, Jaume de Mallorca la recuperà. |
| Ur | El 965, el comte Sunifred de Cerdanya llegà un alou al monestir de Sant Sebastià del Sull. Vers 986-7, el prevere Duran llegà en el seu testament un alou en favor de Sant Joan de les Abadesses. Per altra banda, el 1067, Arnau Bernat de Fullà llegà als seus fills diversos alous. La senyoria d’Ur, però, depengué des de l’alta Edat Mitjana dels vescomtes de Cerdanya, i fou infeudada pel comte de Foix a favor de Berenguer de Soler, el 1233, que la llegà a la seva filla, a través de la qual, i per matrimoni, va passar a mans dels cavallers d’Enveig el 1293. |
| Urtx | Domini dels comtes de Cerdanya fins que el 965 va ser donat a Sant Miquel de Cuixà pel testament del comte Sunifred. |
| Vall de Querol | Sempre fou de domini reial. |
| Vià | El 1009, Cuixà en rebé un alou i el 1163 també en tenia el monestir de Canigó. La senyoria, però, fou dels Urtx fins a la fi del segle XIII, que passà a mans de Pere I de Fenollet, vescomte d’Illa. |
| Vilanova | El 925, Miró II el Jove va llegar l’alou que hi tenia a la seva filla. Al segle XII, i possiblement amb anterioritat, pertanyia als Urtx. El 1247, vengueren la meitat de la senyoria a Arnau Mercader, i descendents seus la van vendre als cònsols de Puigcerdà, el 1307. |
| El Vilar d'Ovança | Llegat pel comte Sunifred II, el 965 a l’abadia d’Arles. Al segle XV era de la família Oms. |
| Viliella | A la primera meitat del segle XIV, era dels Cadell. |
| La Vinyola | Petita senyoria que depenia del llinatge que portava el mateix nom, almenys, el 1521. |
(SBI-OMF)