Situació
L’església de Sant Serni de Coborriu vista per la banda nord-est.
ECSA - E. Pablo
Aquesta església és situada no gaire lluny de Santa Maria de Talló, en entrar a la vall d’Ingla.
Mapa: 35-10(216). Situació: 31TCG998898.
És a uns 2,5 km de Bellver per la carretera local que surt d’aquesta mateixa població en direcció S i passa per Talló. (RMAE)
Història
La menció més antiga d’aquesta antiga església parroquial, sota la forma Caput rivi, es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que pretén ésser del 819 però que sembla que es redactà vers la segona meitat del segle X.
L’església de Coborriu fou consagrada de nou el 1137 (o el 1139), segurament arran de la construcció de l’actual edifici. Explica l’acta de consagració que els parroquians de Coborriu de Bellver havien fet una església a honor del beat Sadurní, bisbe i màrtir, i que van demanar a Pere, bisbe de la Seu, que la consagrés. Aquest ho va fer, i també fou present a l’acte Udalgar, bisbe d’Elna. Els parroquians oferiren a l’església i al bisbe totes les coses necessàries que pertanyien per dret a l’església: el cementiri de trenta passes, les primícies, les oblacions, la tercera part del delme, la lluminària, les defuncions, els alous i tot el que havia estat adquirit i s’havia d’adquirir canònicament. El prelat diocesà n’assenyalà els límits i les pertinences i li subjectà com a sufragània l’església de Sant Martí de Vilavedra. Malgrat que la consagració es produí el 1137 (o el 1139), l’acta de dotació no fou redactada fins el 1148, per manament del bisbe Bernat d’Urgell.
L’any 1170, Bernat de Coborriu llegà en el seu testament a Sant Serni de Coborriu l’honor que Pere de Barsa i Maria de Prat tenien per ell.
La parròquia de Coborriu no escapà a les malifetes que els homes d’Arnau de Castellbò i Ramon Roger de Foix feren a moltes esglésies cerdanes a la fi del segle XII. A Coborriu saquejaren l’església, se n’emportaren 3 llibres, tots els ornaments, 25 modis de blat i tots els béns i les robes del capellà. En les visites arquebisbals de 1312-14, l’església consta amb els noms de Capderiu i Cabariu i els seus rèdits anuals es calculen en 35 lliures. (MD)
Acta de consagració de Sant Serni de Coborriu de Bellver (9 de juliol de 1148)
Els bisbes Pere d’Urgell i Udalgar d’Elna acudeixen a consagrar l’església de Sant Serni de Coborriu de Bellver, a la Cerdanya, construïda pels habitants del lloc, els quals ofereixen també les trenta passes per al cementiri, les primícies i les oblacions, la tercera part del delme, les lluminàries, les defuncions i els alous. El bisbe urgellenc li fixa el terme parroquial i li sotmet l’església de Sant Martí de Vila-vedra. La consagració tingué lloc el 9 de maig de 1137 (o 1139), però l’acta no es redactà fins el 9 de juliol de 1148.
"Anno centesimo trigesimo septimo post millesimum ab incarnatione Domini, era millesima vigesima septima, indictione prima. Dei nutu actum est, quod venerabilis U[dalgarius], Elnensis episcopus, venerit apud sedem gloriosisime virginis Marie Urgelli, quem bone memorie Petrus eiusdem sedis episcopus devotissime suscepit atque ut secum aliquantulum temporis moraretur humilissime rogavit. Eodem vero tempore parrochiani de Caputrivo Ceritanie perfecerant ecclesiam in honorem beati Saturnini pontificis et martiris, quam ut prefatus Urgellensis episcopus consecrare dignaretur unanimiter rogaverunt; quorum partibus iam dictus episcopus benigne acquiescens ad consecrandam ecclesiam una cum reverendissimo Elnensium episcopo letus pervenit. Prefati autem parrochiani obtulerunt ecclesie et episcopo omnia necessaria, que ad ius ecclesie pertinent: cimiterio triginta passuum, primicias, oblationes, tertiam partem decime, luminaria, defunctiones, alodia, et omnia canonice acquisita aut acquirenda. Et, quoniam dos predicte ecclesie scripta nondum erat, Bernardus Guillermi, ceterorum parrochianorum rogatu, episcopo Elnensi, qui Urgellensis episcopi obsecratione prefatam ecclesiam dedicavit, fidem dedit atque per ducentos solidos firmavit ut et dos scriberetur et per idoneos testes confirmaretur. Ego vero Petrus, Urgellensis episcopus, hec omnia nobis oblata donamus et concedimus predicte ecclesie Sancti Saturnini, sicut hi termini ambiunt: ab oriente Trergostal, a meridie Pendis, ab occidente vias iuntas sicut acqua pendit, a septentrione, Grassantul. De hoc vero quod pertinet ad mansum de Grassantul, medietas decimi et primicie sit Sancti Saturnini et alia Sante Marie de Cabanaria; Durandi de Lauja a val medietas decimi et primicie est Sancti Saturnini et alia medietas Sancte Marie; de manso de Salguera duas partes decimi et primitie sunt Sancti Saturnini. De la condomina, que est ante molendinum de Salguera, decimum et primitia est Sancti Saturnini de predicta; sicut via vadit ad Sanctum Augustinum est terminum Sancti Saturnini, et accipit decimum et primitias, excepto alodio Sancte Marie; et hoc quod homines Sancte Marie ibi laborant desubtus via, hoc quod est de mansibus de parrochianis de Caborriu, decimum et primicia est Sancti Saturnini. Ecclesia Sancti Martini de Villavedra est sufragania Sancti Saturnini et decimas et primicias accipiunt clerici Sancti Saturnini et oblationes et deffunctiones et omnia que ad clericos pertinere debent; clerici vero Sancti Saturnini decantent ipsas ecclesias sicut nunc nobis relatum est a parrochianis. Ita ego prenominatus episcopus Petrus iubeo ut scribatur et firmetur. Consecrata profecto fuit ecclesia Sancti Saturnini a venerabili U[dalgario], Elnensi episcopo, et Petro, Urgellitane sedis pontifice, septimo idus madii et anno superius scripto a Christi incarnatione, et recondiderunt ibi reliquias sancti Saturnini martyris et sanctorum Gervasii et Protasii et sanctorum Nazarii et Celsi et sanctarum Puellarum et sancti Ciriaci.
Prescripta est hec dos iussu venerabilis Bernardi, Urgellensis episcopi, septima idus iulii, anno centesimo quadragesimo octavo post millessimum, qui ostensa sibi dote Beati Martini de Villavedra precepit siquidem, ut hec dos que, quorumdam negligentia, usque ad novem annos a consecratione iam dicta fuerat prolata, scriberetur.
Sig+num Bernardi Guillermi. Sig+num Guillermi Collararii. Sig+num Guillermi de Altaripa. Sig+num Raymundi Guillermi. Sig+num Bernardi Raymundi. Sig+num lordanis. Sig+num Raymunddi Augerii. Sig+num Raymundi Sinfredi. Sig+num Girberti, archidiaconi. Sig+num Poncii, decani. Bernardus, Urgellensis episcopus, qui hoc laudo.
Oto, presbiter, rogatus prescripsit + die et anno quo supra."
[O]: Perdut.
A: Còpia autoritzada per Josep Francesc Bosc, notari de Perpinyà: ADPO, Procuradó reial del Rosselló i la Cerdanya, Registre XXVII [B272], foli 119.
a: Martí: Dietari de Puigcerdà, Ripoll-Lleida 1926-28, vol. I, apèndix, pàgs. 492-494, ex A.
b: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell), vol. I (1978), doc. 80, pàgs. 168-169, ex a.
c: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell, la Seu d’Urgell 1986, doc. 85, pàgs. 180-181, ex a.
Traducció
"L’any mil cent trenta-set de l’encarnació del Senyor, mil vint-i-set de l’era, indicció primera. Pel voler de Déu s’esdevingué que el venerable Udalgar, bisbe d’Elna, vingué a la seu de la gloriosíssima verge Maria d’Urgell; Pere, de bona memòria, bisbe d’aquesta seu, el rebé amb molt d’afecte i li pregà humilment de romandre amb ell un quant temps. Durant aquest temps els parroquians de Coborriu de Cerdanya havien acabat una església en honor de sant Sadurní, bisbe i màrtir, i pregaren unànimement a l’esmentat bisbe d’Urgell que es dignés consagrar-la. El bisbe, accedint benignament a llurs precs, anà de bon grat a consagrar l’església juntament amb el molt reverend bisbe d’Elna. Els esmentats parroquians oferiren a l’església i el bisbe totes les coses necessàries segons el dret de l’església: un cementiri de trenta passes, les primícies, les oblacions, la tercera part del delme, lluminàries, defuncions, alous i totes les coses adquirides o per adquirir d’una manera canònica. I com que la dotació de l’esmentada església encara no s’havia posat per escrit, Bernat Guillem, pregat per la resta de parroquians, feu confiança en el bisbe d’Elna, que consagrà l’esmentada església pregat pel bisbe d’Urgell, i per dos-cents sous ordenà que fos escrita la dotació i que fos confirmada per testimonis idonis. Jo, Pere, bisbe d’Urgell, dono i concedeixo a l’esmentada església de Sant Sadurní tots aquests béns que ens han ofert, d’acord amb aquestes afrontacions: a llevant, Trergostall, a migjorn, el Pendís, a ponent, els camins adjunts segons el corrent del riu, a tramuntana Greixantur. De tot el que pertany al mas de Greixantur, la meitat del delme i de les primícies que sigui per a Sant Sadurní, i l’altra meitat per a Santa Maria de Cabanera; la meitat del delme i les primícies dels béns de Duran de Laüja que sigui per a Sant Sadurní i l’altra meitat per a Santa Maria; del mas de Salguera, dues parts del delme i les primícies són de Sant Sadurní; de la coromina que hi ha davant el molí de Salguera, el delme i les primícies són per a l’esmentada església de Sant Sadurní; les terres que van seguint el camí que mena a Sant Agustí són del terme de Sant Sadurní i en rep el delme i les primícies, llevat de l’alou de Santa Maria; i de la terra que treballen els homes de Santa Maria al peu del camí, que és dels masos dels parroquians de Coborriu, cal donar-ne els delmes i les primícies a Sant Sadurní. L’església de Sant Martí de Vila-vedra és una sufragània de Sant Sadurní i els clergues de Sant Sadurní en reben els delmes i les primícies, les oblacions, les defuncions i totes les coses que corresponen als clergues; d’altra banda, que els clergues de Sant Sadurní posseeixin les esglésies tal com ho fan ara segons que ens han relatat els parroquians. Jo, l’esmentat bisbe Pere, mano que així s’escrigui i que sigui signat. L’església de Sant Sadurní fou consagrada pel venerable Udalgar, bisbe d’Elna, i per Pere, bisbe de la seu d’Urgell, el dia setè dels idus de maig, l’any de l’encarnació del Crist abans esmentat i hi dipositaren relíquies de sant Sadurní, màrtir, dels sants Gervasi i Protasi, dels sants Nazari i Cels, de les santes Puel·les i de sant Ciríac.
Aquesta dotació ha estat escrita per ordre del venerable Bernat, bisbe d’Urgell, el dia setè dels idus de juliol, l’any mil cent quaranta-vuit; en ésser-li mostrada la dotació de Sant Martí de Vila-vedra, ordenà que s’escrivís aquesta dotació que per negligència d’algú s’ha retardat nou anys d’ençà que s’atorgà amb motiu de la consagració ja esmentada.
Signatura de Bernat Guillem. Signatura de Guillem Collarar. Signatura de Guillem d’Altarriba. Signatura de Ramon Guillem. Signatura de Bernat Ramon. Signatura de Jordà. Signatura de Ramon Auger. Signatura de Ramon Sinfred. Signatura de Gerbert, ardiaca. Signatura de Ponç, degà. Bernat, bisbe d’Urgell, que ho aprova.
Otó, prevere, ho ha escrit a petició el dia i l’any abans esmentats."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)
Església
Planta de l’església, amb una capella afegida a la part de migdia, on hi ha també la porta d’entrada.
E. Ventosa
L’església és un edifici baix i allargat, format per una nau i un absis, cobert amb volta de pedra plana enrastellerada de punt d’ametlla, que carrega sobre les parets directament, sense cornisa d’imposta.
Els paraments són de carreus de mida mitjana, bastant ben treballats, força regulars i en general de forma poc allargada, posats acuradament, amb les juntes reduïdes. L’absis semicircular té la mateixa construcció i la seva façana és llisa, sense basament i acabada amb una corona de cartel·les motllurades en forma de tor.
De les dues finestres de l’absis, una s’obre al centre, i l’altra al sud-est. La nau només en té una al costat de migjorn, però es troba paredada perquè s’hi va obrir una capella gairebé a tocar. Totes són de doble esqueixada amb l’arc de mig punt format per tres dovelles estretes i allargades seguint la corba.
Representació en un carreu del brancal dret de la porta del que sembla que és la figura d’un orant.
ECSA - Rambol
La porta d’entrada és oberta a la façana sud. En una pedra del muntant dret hi ha gravat el bust d’un orant, de factura tosca, que té el cap cobert amb una mena de casquet i els braços aixecats en posició de pregària. El llindar de la porta queda més baix que el nivell actual del terreny, i la nau tres graons més avall encara.
Tot indica que l’edifici actual respon bàsicament a l’edifici consagrat el 1137 (o el 1139), modificat només superficialment. Al començament del segle XVII se li afegí una capella al costat de migdia i possiblement una altra a tramuntana, de la qual només resten senyals a la paret.
El mur de ponent és coronat per una espadanya de dos ulls, evidentment reconstruïda. S’hi veuen mostres d’altres intervencions, entre elles un ull de bou d’estil més modern i mal centrat.
L’antiga pila baptismal per immersió, de 60 cm de diàmetre, és en una fornícula buidada en el mur N. (EVS)
Bibliografia
- Baudon de Mony, 1896, Vol. II, pàg. 101
- Martí, 1926-28, Vol. I (I), pàgs. 190, 396 I 398
- Pladevall, 1983, pàg. 140
- Baraut, 1986, doc. 85, pàgs. 180-181; 1990-91, vol. IX, doc. 1647, pàgs. 170-171