Situació
Façana oest d’un cos d’edifici molt modificat, situat al costat del campanar, que conserva paredada una porta de clara factura medieval.
ECSA - J. A. Adell
L’església parroquial de Santa Eulàlia és al centre del poble de Pi, situat al SW de Bellver, a l’esquerra del torrent de Pi, afluent del Segre.
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG981898.
Pi és a uns 3 km de Bellver, agafant una carretera local que surt d’aquesta població en direcció S. (RMAE)
Història
La menció més antiga de l’església de Santa Eulàlia de Pi és de l’any 1003, en el testament de Bernat, vescomte de Conflent, que deixà a Santa Eulàlia de Pi una closa que havia bescanviat amb Sesenanda. Aquest vescomte ja havia rebut un alou a Pi del seu pare Isarn, vescomte de Conflent, l’any 974. Isarn havia llegat per testament als seus fills Sal·la, ardiaca (més tard bisbe d’Urgell), i Bernat, vescomte, dos alous, l’un anomenat Pi, a la Cerdanya, i l’altre Aiguatèbia, al Conflent. L’any 1010, el bisbe Sal·la llegà en testament a Gilabert, mentre visqués, el seu alou de Pi i tot el que hi tenia. Després de la mort, l’alou de Pi havia de restar per a Santa Maria d’Urgell. L’any 1021, Gilabert va vendre al bisbe Ermengol d’Urgell l’alou que li pervenia del seu pare, situat al comtat de Cerdanya “in apendicio de Santa Eulalia qui est fundata in villa Pino”.
L’any 1033, per testament, el bisbe Ermengol llegà a la canònica de la Seu d’Urgell el seu alou de Pi, amb el de Cirinna (Cerinyà) i de Vilavedra.
La parròquia de Pi fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona que inspeccionaren l’ardiaconat de Cerdanya al principi del segle XIV. (MD)
Església
És un edifici profundament reformat entorn de l’any 1775, data que figura a la llinda de la porta d’accés al temple, oberta a la façana de ponent. Malgrat les transformacions sofertes, encara es poden reconèixer alguns elements de l’edifici original. Es tractava d’un temple d’una sola nau capçada segurament per un absis a llevant, de la qual es conserven les façanes oest i nord, on encara és visible l’angle que formava la nau amb l’absis, actualment substituït per un presbiteri rectangular.
Al costat sud de la nau es dreça un campanar de torre, que també palesa haver estat reformat. Al costat del campanar hi ha un cos d’edifici molt alterat, però que conserva la façana oest, on hi ha, paredada, una porta de clara factura medieval, resolta en arc de mig punt. A l’extrem sud d’aquest mur de ponent s’observa una clara junta que posa en evidència que aquest sector correspon a un porxo o atri afegit a l’estructura de l’església, com es veu també en la junta vertical que hi ha a la façana de ponent. Aquest porxo o atri hauria estat construït encara en època alt-medieval, poc després de la construcció de l’església.
L’aparell de l’edifici medieval és format per carreuons ben escairats, sense polir, disposats en filades uniformes i regulars, que evidencien fórmules constructives pròpies de la fi del segle XI o del principi del segle XII, molt similars a les que trobem a la propera església de Santa Maria de Talló. (JAA)
Bibliografia
- Baraut, 1979, vol. II, doc. 166, pàgs. 115-116; 1980, vol. III, doc. 281, pàgs. 111-114; 1981, vol. IV, doc. 368, pàgs. 78-79; doc. 463, pàgs. 164-166 i doc. 478, pàgs. 177-179
- Pladevall, 1983, pàg. 139