Situació
Església ampliada entorn d’una nau i un absis d’època romànica.
ECSA - A. Roura
Aquesta església presideix el petit nucli de Bor, que és a la plana, al SE de Bellver.
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TDG014892.
Per a arribar-hi cal agafar la carretera local que surt de Bellver en direcció a Alp. Poc després de sortir de Bellver i abans d’arribar a Baltarga, cal prendre a mà dreta un trencall que mena a Bor. (RMAE)
Història
La parròquia de Borre amb Oruz surt esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, document que es degué redactar en realitat vers la segona meitat del segle X. La primera referència segura de Bor es troba en un precepte que l’any 982 el rei Lotari concedí a Sunifred, abat de Ripoll, en què confirmava al seu monestir, entre molts altres béns, l’alou de Bor. Aquesta propietat de Ripoll també serà confirmada en una butlla pel papa Sergi IV el 1011.
El 1125, els germans Guillem Bernat i Pere d’Anes van restituir a Santa Maria de Solsona un mas, situat a la Cerdanya, a la parròquia de Bor, que llur oncle els havia donat. També proporciona notícies sobre aquesta església el testament de Sicards, del 1170, el qual feu donació a Sant Marcel de Bor de cinc sous.
Al final del segle XII, Sant Marcel de Bor fou una de les esglésies de la Cerdanya saquejades per Arnau, vescomte de Castellbò, i Ramon Roger, comte de Foix, i el seu fill. Se n’endugueren una vestimenta sacerdotal, dues tovalles i tots els béns dels clergues que hi havia allà. En 1312-14 fou visitada per un delegat de l’arquebisbe de Tarragona i consta amb els noms de Sancti Marcelli de Borr o de Bort, amb uns rèdits anuals de 28 lliures. (MD)
Església
Planta de l’església, que fou engrandida amb capelles laterals i un porxo cobert.
E. Ventosa
L’estructura original d’aquesta església consistia en una nau capçada a llevant per un absis semicircular. A l’església actual es conserven bona part de l’absis i part dels murs perimetrals de la nau pertanyents a la primitiva església romànica, edificada amb un aparell rústec de pedra ordinària, gairebé sense retocar.
La façana absidal presenta quatre faixes verticals de pedra tosca, que arrenquen d’un basament poc destacat i divideixen el mur en cinc panys d’una amplada que supera de poc el metre. Aquesta decoració correspondria a un fris d’arcuacions entre lesenes, de la qual haurien desaparegut les arcuacions com a conseqüència d’una refecció. També és reconstruït el llenç més meridional del tambor, que conté una finestreta de pedres ben treballades, reaprofitades.
La nau és de parets primes, que no arriben a un metre de gruix, de la mateixa estructura que l’absis, amb moltes alteracions i reparacions. Destaca la refecció feta amb carreus molt grans i ben treballats, alternats els de color gris amb els de color roig, que probablement correspon a la primera meitat del segle XVIII, en què es regruixaren interiorment les parets fins a 1, 75 m i es construïren dues grans capelles contraposades a la meitat de la nau, a manera de creuer.
Forrellat de la porta de l’església, forjat segons la tradició romànica.
ECSA - Rambol
En refer-se el frontispici, s’hi incorporà una elegant portalada molt simple i ben treballada, de llargues dovelles, amb una creu curvilínia encerclada a la clau, possiblement del segle XVI o XVII. La porta no guarda els típics elements de ferro rinxolat, però es tanca amb un forrellat de forja popular de la mateixa època que la portalada.
Aquesta església és coberta amb una estructura lleugera d’encavallades i enllosat de pissarra, amb un cel ras a sota.
L’entrada, oberta al mur de ponent, s’aixopluga sota un porxo adossat a la façana, que la tapa de banda a banda. (EVS)
Bibliografia
- Baudon de Mony, 1896, vol. II, pàg. 101
- Abadal, 1926-50, vol. I (I), pàg. 172
- Pladevall, 1983, pàg. 140
- Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1 368, pàgs. 188-189; 1990-91, vol. X, doc. 1 646, pàgs. 168-170
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8