Situació
Església molt alterada exteriorment, que tanmateix conserva la nau romànica, mutilada de l’absis primitiu.
ECSA - A. Roura
El poble d’Éller, on hi ha l’església de Santa Eulàlia, és al vessant dret del riu Duran, més amunt de Cortàs.
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TDG008970.
Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que comença a 1, 5 km de Bellver en direcció a Puigcerdà i que passa per Cortàs. (RMAE)
Història
La parròquia d’Éller apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, document redactat segurament al final del segle X.
El capellà d’Éller contribuí a la dècima de la diòcesi d’Urgell dels anys 1279 i 1280, i l’església d’Éller fou objecte de visita arquebisbal en 1312-14. En aquest moment tenia uns rèdits de 25 lliures l’any. (MD)
Església
Planta de l’església on esposen de manifest les grans transformacions experimentades per l’edifici original.
E. Ventosa
Aquesta església, vista des de fora, es mostra com una juxtaposició de cossos prismàtics i teulats a diferents nivells presidits per una torre campanar cepada, no gaire alta. No hi ha res que en trasllueixi el passat romànic, encara que examinada amb deteniment s’hi troben indicis suficients per a deduir les dimensions de la planta, el gruix de les parets, la situació de l’absis i el tipus de coberta originals. Es tractaria d’una església formada per una única nau, capçada per un absis semicircular i coberta per una volta de canó. La nau primitiva és de planta trapezial, amb les façanes longitudinals paral·leles i la frontal mal escairada, seguint la mateixa direcció que l’absis. Les parets de la nau són molt gruixudes.
Pel que fa a l’absis, solament se’n coneix la probable situació. Va ser enderrocat i substituït per un altre de rectangular, en concordança amb les altres modificacions.
Per les seves característiques, aquesta església es pot comparar amb Sant Policarp de Cortàs, possiblement per haver estat construïdes amb pocs anys de diferència durant el segle XII. (EVS)
Majestat
Talla de Crist en Majestat que actualment es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (núm. 49 366.
ECSA - Rambol
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva un Crist en Majestat procedent d’aquest temple (núm. d’inventari 49 366), on va ingressar l’any 1932 (vegeu-ne l’estudi a Talla en fusta conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya). Es tracta d’una talla policromada de 85 × 83 cm. La seva procedència és discutida. M. Trens li refusa el nom i assegura que no procedeix d’aquest poble, sinó que és d’origen desconegut, probablement del Rosselló (Trens, 1966, pàg. 152). J. Ainaud precisa que és “procedent de la zona intermitja entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell, possiblement d’Éller” (Ainaud, 1973, pàg. 92). M. Durliat creu que hom la va adquirir a Éller (Durliat, 1956, pàg. 24). R. Bastardes indica com a detall simptomàtic del seu origen “que la majestat de Viliella és idèntica, i que Viliella i Éller poden considerar-se com a pobles veïns” (Bastardes, 1978, pàg. 123).
La creu original ha desaparegut i ha estat reemplaçada per una creu moderna. La talla conserva encara bastant de la policromia original. Les mans són molt mutilades. La túnica no té plecs i és de color verd. Però la policromia no té el preparat de tela que és normal en aquest grup de majestats.
Les trenes són realment singulars, escriu Bastardes: “són totalment diferents de les altres majestats: surten de l’espatlla de manera molt arbitrària i cauen damunt el pit amb un ritme ondulat i fent una àmplia corba. Són planes, només una per banda, en lloc de tres, com és usual, i acaben formant tres puntes com si es tractés d’una cinta, però sorgint la punta del mig d’una obertura bifurcada. La particularitat d’aquestes trenes podria considerar-se única si no existís la majestat de Viliella, tan idèntica en tots sentits” (Bastardes, 1978, pàg. 126).
El nus de cenyidor és de molt bona tradició i factura, precisa M. Trens. Però Durliat creu que aquesta imatge és de qualitat inferior, sobretot pel treball dels cabells i de la barba. És atribuïda amb unanimitat al segle XII i classificada entre les obres produïdes pel taller de Ripoll. (MD)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 190 i 197
- Pladevall, 1983, pàg. 140
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8
Bibliografia sobre la majestat
- Trens, 1923, pàg. 33
- L’adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932, fig. pàg. 372
- Duran i Canyameres, 1933, pàgs. 266 i 269-272
- Catàleg del Museud’Art de Catalunya, 1936, pàg. 22 (núm. 16)
- L’Art Catalan à Paris, 1937, pàg. 103 (sala I, núm. 11) + làm. (s. n.)
- L’Art Catalan du Xe au XVe siècle, 1937, pàg. 10 (sala III, núm. 1) del catàleg
- Durliat, 1956a, pàgs. 12, 24, 26 (fig. 12) i 27 (fig. 13) i 1957, pàgs. 80 i 83 (fig. 39)
- El Arte románico, 1961, pàg. 24
- Christs Romans. Les Christs en croix, 1963, pàgs. 26 (làm. 10), 27 (làm. 11), 187 i 192
- Trens, 1966, pàgs. 11, 69, 78, 84, 94, 95, 96-99, 152, 155 i 156 i làms. 62, 63 i 74
- Durliat, 1967, pàg. 163
- Ainaud, 1973, pàgs. 92 i 198 i figs. pàgs. 93 i 197
- Farré, 1973, s. p. (sales 11 i 12)
- Tillmann, 1976, pàgs. 36 i 43
- Bastardes, 1978, pàgs. 93, 122-126, 128 i 129
- Alarcia, 1980, pàg. 6
- Cook-Gudiol, [1950] 1980, pàgs. 282 i 284
- Junyent, [1960-61] 1980, vol. 9, pàgs. 323 (làm. 92) i 324 (làm. 93)
- Farré, 1983, pàg. 35
- Dalmases-José, 1986, pàg. 255
- Bastardes, 1988, pàgs. 147-149, i 1989, dibuix pàg. 208
- Durliat, 1989, pàgs. 82-84 i 94 (nota 31)
- Bastardes, 1991, pàgs. 12, 23-26, 30, 33, 39, 40, 52, 68-72 i làm. pàg. 91
- Prefiguració, 1992, pàg. 154