Situació
Evocadora esglesiola que consta de dues naus desi guals amb els seus respectius absis.
ECSA - Rambol
L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al llogaret de Tartera, a ponent de Das, a l’esquerra del torrent de la Valira.
Mapa: 36-10 (217). Situació: 31TDG055916.
És a 3 km d’Alp. Per a anar-hi cal agafar la carretera local de Bellver a Alp i anar fins a la urbanització Prats de Cerdanya. Al final de l’avinguda Sud, s’enllaça amb la carretera que, després d’1 km, deixa a Tartera. (RMAE)
Història
Aquesta parròquia és esmentada amb la forma actual, Tartera, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada el 819, però que sembla que fou redactada a la darreria del segle X.
L’església de Tartera, amb els delmes i els drets, fou confirmada com a possessió de Sant Miquel de Cuixà pel precepte de Lotari de l’any 958, tot i que aquesta possessió no apareix ratificada en la butlla del 968; en canvi, torna a sortir en la butlla que el papa Sergi IV atorgà al mencionat monestir l’any 1011.
A la darreria del segle XII, els exèrcits del comte Ramon Roger de Foix i Arnau, vescomte de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara, saquejaren l’església de Tartera i se n’emportaren 2 llibres, 4 modis entre blat i farina, 7 somades de vi, tota la vestimenta del capellà i altres coses que allí trobaren.
Entre el 1312 i el 1314, l’ecclesia Sti. Juliani de Tartera fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, segons figura en el registre d’esglésies parroquials visitades en aquells anys que s’ha conservat. Així mateix, aquesta parròquia contribuí el 1391 a sufragar la dècima recol·lectada aquell any a la diòcesi d’Urgell. (MD)
Església
Planta d’aquest curiós edifici compost per dues naus de mides desiguals.
E. Ventosa
El temple de Sant Julià de Tartera fou totalment restaurat durant la dècada dels vuitanta. És un edifici que mostra el cas curiós d’església de dues naus desiguals, capçades a llevant per dos absis semicirculars. Sembla que la nau petita, adossada al mur nord de la més gran, va ser afegida amb posterioritat, però ambdues corresponen a una construcció romànica bastida possiblement dins el segle XII i estan aixoplugades sota la mateixa coberta, que des de la nau gran allarga el vessant nord per cobrir la petita.
Els absis se situen l’un a continuació de l’altre, gairebé tangents, i el petit topa amb l’arrencada del gran sense imbricar-se, de manera que hi carrega superficialment sense que es corresponguin les filades de l’un i l’altre. La diferència d’alçada dels dos determina el pendent del vessant de la teulada. Ambdós tenen volta de quart d’esfera i una finestra al mig, però de característiques diferents. L’obertura de l’absis gran té els brancals de pedra tosca, l’arc monolític i una filada de carreus per ampit, mentre que la de l’absis petit té els brancals, les dovelles de l’arc i l’ampit, tot de pedra tosca. Els murs dels absis només tenen 0, 95 m de gruix i són fets de carreus de pedra calcària ben desbastats, de mides no gaire grans, col·locats en filades regulars de diferents alçades.
Els murs de les naus, originàriament, devien ser també de 95 cm de gruix, però han estat molt engruixits i parcialment refets. La nau gran devia ésser coberta originàriament amb volta de canó de perfil semicircular i, més tard, amb una altra de perfil apuntat recolzada sobre una filada d’arcs formers situats a cada costat de la nau, que reforçaven les parets. Aquests reforços disminueixen en conjunt la llum de la nau i la deixen més estreta que l’absis, cosa que crea un efecte visual estrany.
La nau petita es comunica amb la gran mitjançant una arcada. Aquesta nau és tan ampla com llarga i és coberta amb una volta de quart de cercle per no limitar l’alçada de l’arcada esmentada. La fàbrica és de diferent factura que la de la nau gran i les parets s’uneixen deficientment amb l’absis.
L’accés al temple s’obre al mur de tramuntana, i és resolt amb una porta de dos arcs en gradació que arrenquen d’impostes aixamfranades. A la part interior, la porta conserva la polleguera a terra i a dalt un ganxo de pedra per a subjectar els banyots. En el mur hi ha senyals d’haver-hi hagut un porxo davant de l’entrada.
La façana de ponent de la nau gran és totalment cega i és coronada per un petit campanar d’espadanya, i la de la nau petita té una finestreta d’esqueixada simple. (EVS)
Bibliografia
- Marca, 1688, col. 164
- Baudon de Mony, 1896, vol. II, pàg. 102
- Martí, 1926-28, vol. I (I), pàg. 192
- Abadal, 1926-50, vol. II (I), pàg. 97
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 292
- Pladevall, 1983, pàg. 141
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8