Situació
Aquesta església és la parroquial del petit poble de Ger, arredossat a la muntanya, a 1 135 m d’altitud.
Mapa: 36-10 (217). Situació: 31TDG049963.
Per a accedir-hi des de Puigcerdà, cal prendre la carretera N-260 en direcció a la Seu d’Urgell. Al cap d’uns 9 km trobarem, a mà dreta, el poble de Ger. (RMAE)
Història
El primer esment de la parròquia de Ger s’ha de cercar en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 819 (document segurament redactat al final del segle X). L’any 1026, l’ardiaca Ponç feu un llegat a Santa Coloma de Ger d’un mas que havia comprat a Baró juntament amb un graner i diverses terres. Com la majoria de parròquies del deganat de Cerdanya, fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314.
La porta d’ingrés a l’església situada a ponent data del 1740. L’església fou completament reconstruïda al segle XVIII. (MD)
Marededeu
Talla de la Mare de Déu de Ger conservada actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (núm. 65 503).
ECSA - Rambo
Procedent d’aquesta església es conserva actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya una bella talla romànica de la Mare de Déu (núm. d’inventari 65 503), que fa 52,5 × 20,5 × 14,5 cm (vegeu vol. I, pàgs. 282-284, d’aquesta col·lecció). És especialment remarcable per la seva puresa de línies. La Mare seu, com a Ix, sobre un coixí policromat col·locat sobre un cofre escambell, els muntants del qual són ornats amb motius vegetals.
Pertany al tipus de marededeus vestides amb tres peces (túnica, mantell en forma de casulla i vel), del qual tenim excel·lents exemples a Talló, a Ix i a Targasona. La túnica és vermella i a l’altura del coll deixa veure un galó brodat. Dues entalladures en forma de “V” invertida han estat practicades per permetre de veure la punta de les sabates.
Porta un mantell verd brodat, posat com una casulla lleugera, aixecada amb els braços. El vel vermell, ornat amb flors, és més llarg que no pas el de les marededeus de Talió, Ix, Targasona i Saneja; li arriba fins al nivell del colze. De la cara allargada de la Mare, d’ulls en punta d’ametlla, es desprèn un encís ben particular. El Nen Jesús seu al mig de la falda; va vestit amb una túnica clara, de flors, adornada amb un galó a l’altura del coll. Porta toga vermella. La mà esquerra aguanta el llibre de les Escriptures, obert, col·locat sobre un genoll, mentre que la mà dreta beneeix. El 17 de setembre de 1925, el bisbe de la Seu en la seva visita pastoral manà que aquesta imatge fos traslladada al palau episcopal. La talla data del segle XII.
J. Martí notà, l’any 1927, que hi havia a Ger una altra imatge de Maria, asseguda sobre una càtedra i de respectable antiguitat. La Mare feia 52 cm d’alçada, el Nen Jesús 19 cm i el tron també 19 cm (Martí, 1927, pàg. 22). Suposem que va desaparèixer el 1936. (MD)
Ferramenta
Conjunt de ferros forjats de la porta de l’església disposats a manera de decoració floral.
ECSA - Rambol
La porta de l’església, oberta a migdia, conserva un conjunt de ferramentes procedents de la porta romànica que era situada a ponent. Cadascun dels batents conserva una sèrie de tres ferros forjats d’època romànica. Són formats per les típiques tiges que desenvolupen volutes a banda i banda, i el conjunt recorda una decoració floral. La part superior de la porta és decorada amb un motiu idèntic, però la tija central forma dues volutes a cada costat. (MD)
Bibliografia
Bibliografia general
- Baraut, 1981, vol. IV, doc. 405, pàgs. 111-113
- Pladevall, 1983, pàg. 142
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8
Bibliografia sobre la marededeu
- Martí, 1927, pàg. 22
- Zervos, Soldevila, Gudiol, 1937, làm. 6, fig. 106
- Cook-Gudiol, 1950, pàg. 318, fig. 323
- Legado Espona, 1958, núm. 2, pàg. 8
- Guardiola, 1959, pàg. 46
- La exposición del legado Espona, 1959, pàg. 52
- El Arte románico, 1961, pàgs. 188-189
- Junyent, 1960-61, II, pàg. 212, làm. 30
- Vierges romanes, 1961, pàg. 203, làm. 67-69
- Durliat, 1967, pàg. 164
- Delcor, 1970, pàgs. 49, 51-52
- Durliat, [1963a] 1972, pàgs. 65-66, làm. 89
- Forsyth, 1972, pàgs. 142-143
- Ainaud, 1973, pàg. 94
- Gudiol, Reglà, Vilà, 1974, pàg. 200, fig. 175
- Noguera, 1977, pàgs. 146-150
- Ragghianti, 1978, pàgs. 54 i 144
- Ainaud, 1980, pàg. 124
- Cook-Gudiol, [1950] 1980, pàg. 293, fig. 363
- Farré, 1983, pàg. 39
- Dalmases-José, 1986, pàg. 260
- L’època de les catedrals, 1988, núm. 31, pàgs. 5, 64
- Entorn a Jaume I, 1989-90, núm. 30, pàg. 71
- Prefiguració, 1992, pàgs. 149-150