Santa Eugènia de Saga (Ger)

Situació

Sector nord-oriental del temple de Santa Eugènia de Saga, que fou una parròquia del monestir de Sant Miquel de Cuixà.

ECSA - Rambol

Aquesta església és situada al llogaret de Saga, al nord-est de Ger, vora la carretera N-260.

Mapa: 36-10 (217). Situació: 31TDG063968.

Saga és a uns 8 km de Puigcerdà en direcció a la Seu d’Urgell per la carretera N-260. (RMAE)

Història

La parròquia de Saga és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell de l’any 819, document que es considera escrit al final del segle X. Fou una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà. Això es comprova per primera vegada l’any 958 en el precepte que el rei Lotari atorgà a Cuixà, on es confirmen les possessions de l’esmentat monestir a precs de la reina Gerberga. L’any 1011, en una butlla adreçada a Cuixà, el papa Sergi IV li confirmà també ecclesiam Sanctae Eugeniae cum allode de Sagano.

Santa Eugènia de Saga fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona que inspeccionaren les parròquies del deganat de Cerdanya entre el 1312 i el 1314.

L’any 1991 es feu un petit sondeig a l’exterior de l’absis, on aparegueren dues tombes de lloses, la fonamentació de l’absis i d’altres estructures. (MD)

Església

Planta de l’església, en què destaca la portalada oberta al mur sud i la sagristia afegida en aquest mateix sector, avui desapareguda.

E. Ventosa

Exteriorment, aquesta església presenta una gran senzillesa. Es tracta d’una església d’una nau capçada per un absis semicircular i tota ella arrebossada amb morter de calç, sense més obertures que la finestra central de l’absis i una de moderna al frontispici. Fins i tot l’espadanya, reconstruïda, és esquifida. El temple, però, té una gran portalada d’arquivoltes profusament esculturada, de marbre rosa d’Isòvol.

Sense excloure que tota l’obra correspongui a un procés unitari, no podem descartar que la portada i els arcs que suporten la volta interior corresponguin a una reforma executada dins el segle XII, sobre un edifici construït al segle anterior.

En conjunt, l’edifici no està gaire ben conservat; s’observen nombroses esquerdes, modificacions i pegats. A la façana meridional es veuen dues finestres tapiades amb les dovelles de granit, com la de l’absis, i restes d’unes altres amb les dovelles de pedra tosca. Al frontispici hi ha una finestra moderna i l’espadanya és de pedra i maons. Les parets laterals de la nau estan reforçades per dintre amb arcs formers adossats i el frontispici és regruixat amb una paret massissa d’uns 45 cm de gruix.

La paret de l’absis és molt gruixuda, mentre que les de la nau i el frontispici ho són una mica menys. La pedra emprada és variada; no està treballada, només trencada i posada en filades no gaire regulars, amb juntes amples, plenes d’argamassa. La pedra que més abunda són els esquists, de mides desiguals, de formes allargades i colors foscos.

Un aspecte del sondeig fet el 1991, on es descobrí el fonament de l’absis, amb una filada d’opus spicatum.

O. Mercadal

L’absis té un basament molt petit, acabat amb una petita cornisa de biaix semblant a la que corona la part superior del tambor. La finestra oberta al mig de l’absis té nou dovelles amb l’extradós peraltat, de granit, igual que els carreus dels muntants, ben treballats i aparentment d’època posterior a l’absis. Per dintre té una petita cornisa a l’arrencada de la volta, que és de perfil apuntat. En el sondeig del 1991 es descobrí el fonament de l’absis, amb una filada d’opus spicatum.

La planta de la nau és regular. Les parets longitudinals estan reforçades amb una sèrie de tres arcs formers al mur nord i quatre al mur de migdia per tal de respectar el forat de la porta, senyal que aquesta ja era oberta en aquest indret abans de la construcció dels arcs.

Cobria la nau una volta apuntada de pedra, de la qual queden els 2, 5 m més propers a l’absis. La resta es va substituir per un sostre de fusta, amb una encavallada sense tirant, cabirons amb arestes de bordó i bigues soleres amb motllura clàssica, que sembla fet per quedar vist, però que potser al segle passat es va tapar amb una volta d’obra que simula la de pedra i dos arcs torals sense pilar, que arrenquen directament de la paret.

Portalada de l’església, oberta al mur meridional, l’element més notable del temple.

ECSA - Rambol

La portada, incorporada segurament més tard, és el més notable de l’església. Semblantment a altres portalades cerdanes consta de cinc arquivoltes, tres de brancals rectangulars i dues amb columnes. Els arcs no estan individualitzats, sinó agrupats formant un conjunt de motllures en degradació. El conjunt no sobresurt de la façana, i és resseguit per un guardapols que emmarca un relleu que ocupa la dovella central de l’arc exterior. AL damunt de la portalada hi ha un altre guardapols horitzontal acabat amb una petita mènsula a cada extrem.

Prop de l’absis s’havia afegit una sagristia i a continuació seu una porxada que s’allargava fins a l’extrem de ponent de la nau. Ambdues estructures han desaparegut, però en resten senyals a la façana. (EVS)

Portada

Arquivoltes i capitells de les bandes oest i est de la portada.

ECSA - Rambol

Quant a l’escultura la part més interessant d’aquest temple és la portalada d’entrada, oberta al mur meridional i feta de marbre d’Isòvol; consta, com ja s’ha esmentat, de cinc arcs en degradació, dos dels quals, el segon i el quart, recolzen sobre columnes i capitells. Els dos capitells de la segona arcada, principalment el de la dreta, sembla que volen imitar els exemples d’Ix i de Llo (Durliat, 1957, pàg. 37 i segs.). Cal fer notar els dos rengles de fullatges de petites dimensions al damunt de l’astràgal que acaben al registre superior amb palmes corbades. Un segon capitell, del mateix model, a l’esquerra, fou destruït per un llamp vers l’any 1865 (Salsas, 1890, pàg. 71). L’altre capitell de la dreta és adornat per tres ocells amb caps d’home.

Capitells de la portada, un dels quals és decorat amb les figures de tres ocells amb caps d’home i l’altre ornat de fullatges.

ECSA - A. Roura

En la primera arcada hi ha diverses figures, entre elles les d’Adam i Eva, situades una a cada costat de l’arrencament de l’arc. Cal esmentar també la presència d’una sèrie de caps sense cos; algunes vegades, els membres inferiors, sense ventre ni pit, s’adapten directament al cap humà. Un personatge és devorat per un enorme batraci, figura que representa probablement el dimoni. Un altre personatge infernal expressa un rictus amb la boca oberta.

La clau de les dovelles de l’arc exterior té esculpida la figura de Crist, que assegut en un tron beneeix amb la mà dreta mentre que amb l’esquerra aguanta el Llibre. (MD)

Frontal d’altar

Al Musée des Arts Décoratifs de París, hom conserva un frontal d’altar pintat procedent d’aquesta església.

Segons J. Ainaud (1973, pàg. 230), hom pot situar aquest frontal, juntament amb el de Sant Vicenç de la Llaguna (Capcir), cap al 1300, moment final de les activitats del Mestre de Soriguerola.

Per la seva banda, M. Durliat (1961, pàg. 13, i 1975, pàg. 73) té una opinió semblant a la de J. Ainaud. Considera que una fase prou avançada de l’obra del Mestre de Soriguerola es caracteritza per l’adopció de motius decoratius i tècnics gòtics, observables al frontal objecte d’estudi, al de Sant Vicenç de la Llaguna i al de Sant Cristòfol de Toses (MNAC).

El frontal de Saga conta la vida i la mort de santa Eugènia, martiritzada a Alexandria.

L’artista utilitza la colradura, és a dir, un fons metàl·lic cisellat de plata o d’estany recobert d’un vernís groc que li donava l’aparença de l’or. Aquest procediment ja havia estat anteriorment emprat a la Cerdanya, a l’antependi de Santa Cecília de Bolvir, que data possiblement de la primera meitat del segle XIII. (MD)

Excavacions arqueològiques posteriors

Pel novembre del 1996 es van dur a terme dos sondeigs a l’interior de l’església de Santa Eugènia amb motiu del projecte de pavimentació definitiva per part de la Diputació de Girona. Aquesta institució va cofinançar els treballs amb el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La prospecció fou dirigida per l’arqueòloga S. Aliaga i Rodrigo.

El primer sondeig, realitzat a l’absis, va posar de manifest l’existència, dessota el paviment del segle XII, de tres sepultures antropomorfes retallades al subsòl. L’orientació de les tombes era E-W, amb el cap vers ponent. La sepultura situada més a llevant conservava les restes d’una dona adulta; la tomba situada al centre corresponia a un infant, i la tercera aparegué buida. El poc material arqueològic exhumat i les característiques de les estructures semblen situar aquestes tombes, cronològicament, entre els segles IX i X.

El segon sondeig s’obrí al mur de tramuntana, a l’alçada de la porta. Aquí va aparèixer una estructura d’enterrament rectangular buida i una sitja reblerta amb pedres, que deu correspondre a l’època de funcionament de l’església romànica. (SAR)

Bibliografia

• Abadal, 1926-50, vol. II (I), pàgs. 94-98
• Pladevall, 1983, pàg. 142
• Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68
• Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8