Situació
Aspecte d’aquesta església del segle XII, d’interpretació complexa a causa de les refaccions que ha patit.
ECSA - A. Roura
Aquesta església presideix el petit poble de Gréixer, a ponent de Ger.
Mapa: 36-10 (217). Situació: 31TDG034964.
Just després d’haver passat Ger en direcció a la Seu d’Urgell, surt de la carretera N-260 una carretera local que va a Meranges, que cal deixar al cap de 3,2 km per prendre un trencall a mà dreta que mena a Gréixer. (RMAE)
Història
Aquesta antiga parròquia, ara sufragània d’All, és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 819 (redactada en realitat cap al final del segle X).
A la fi del segle XII, consta que el clergue de Gréixer hagué de pagar un rescat de 20 sous als càtars d’Arnau de Castellbò i del comte de Foix, cosa que vol dir que Gréixer fou visitat per les seves hosts. El poble de Gréixer fou cremat per G. Blanc, R. de Sant Sadurní i G. d’Aragall i alguns altres cavallers vers el 1261. R. de Pompeià, veguer de la Cerdanya i el Conflent, absolgué als dits incendiaris el mes de febrer del 1261. Possiblement l’església també patí aquesta crema.
L’església de Gréixer fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona que inspeccionaren les parròquies del deganat de Cerdanya entre el 1312 i el 1314. (MD)
Església
Planta d’aquest edifici romànic, molt modificat, amb l’absis de base trapezial que degué substituir l’original de planta semicircular.
E. Ventosa
La manca de trets característics i els canvis que ha experimentat, fan d’aquesta església un exemplar molt complex i d’interpretació confusa, bé que es pot datar dins el segle XII.
L’edifici és compost d’una nau rectangular capçada per un absis trapezial, amb una sagristia adossada al costat de migdia i un campanaret de torre, tot construït amb pedra esquistosa fosca, disposada en filades horitzontals i irregulars. No hi ha cap altra finestra que un ull de bou al frontispici i una petita obertura a la sagristia. No es veuen, de fora estant, panys de paret apedaçats o diferents de la resta de l’edifici, la qual cosa fa una sensació força unitària. El parament interior de les parets de la nau és atalussat i la coberta és una estructura de fusta, amb lloses de llicorella damunt. Es pot dir que l’església actual és el resultat de diverses reformes de diferents èpoques.
Les seves mides i proporcions es corresponen amb les construccions alt-medievals locals. El gruix de les parets, la porta a migjorn i la seva situació amb relació a la longitud de la nau, els bancs laterals per seure la gent i, finalment, la mateixa porta amb escultures són indicis de la manera romànica de construir. L’absis actual deu ser una modificació relativament moderna, de la mateixa època de la sagristia i de la torre campanar.
La porta és coronada per un petit arc de mig punt de pedra picada amb l’aresta aixamfranada i amb uns petits relleus. Aquest arc sembla que originàriament era compost per quatre dovelles estretes i corbades, de pedra vermellenca, però en el lloc corresponent a la segona ara n’hi ha dues de més curtes de pedra de color clar.
Les portes són subjectades per una polleguera i un ganxo de pedra a la part superior, on encaixen i giren els banyots dels batents de fusta, que encara conserven tres ferramentes originals, no acanalades. (EVS)
Porta
Porta romànica de l’església, oberta al mur de migdia, amb un arc de mig punt i elements esculpits.
ECSA - A. Roura
El més destacat de l’edifici des del punt de vista de la decoració escultòrica és la porta romànica, estreta, situada a migdia, de marbre d’Isòvol, amb un arc de mig punt que té una motllura còncava adornada amb caps, alguns amb barba, i una sèrie de boles.
Detall de la portada amb relleus escultòrics que ressegueixen l’arc, i part superior de la ferramenta.
ECSA - A. Roura
La primera dovella de l’esquerra conté un cap barbut, posat longitudinalment segons la circumferència, i una mitja bola. Cadascuna de les dovelles curtes que hi ha a continuació mostren un capet amb abundosa cabellera, barba i bigoti, posats en el sentit de la circumferència però en alternança. Els dos caps de la tercera dovella estan disposats radialment, de manera que unes cares són més amples que les altres. A l’última dovella hi ha dues mitges boles, i així mateix a les impostes. Un dels caps porta banyes i treu la llengua i possiblement vol representar el dimoni. (MD-EVS)
Frontal d’altar
Frontal d’altar d’aquesta església ara conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (núm. 69 766).
ECSA - Rambol
Un antependi procedent d’aquesta església es conserva actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (vegeu vol. I, pàgs. 448-449, d’aquesta col·lecció). Es caracteritza pel Pantocràtor representat al mig d’una màndorla circular estelada, assegut sobre un tron sumptuosament adornat en cada costat per un arbre estilitzat, amb unes palmetes. El Salvador beneeix amb la mà dreta i amb l’altra aguanta el Llibre. Els símbols dels evangelistes volten el Pantocràtor als espais que deixa lliure la màndorla. Als compartiments laterals hom hi ha pintat els apòstols: Pere, Jaume, Pau i Andreu, amb llurs noms escrits sobre els rotlles oberts de pergamí que tenen a les mans.
El marc exterior del frontal presenta unes concavitats circulars que volen imitar les pedres incrustades dels antependis de metall i la mateixa decoració d’estuc que els marcs de separació. L’estil de l’obra és semblant a la del Mestre de Soriguerola (Junyent, 1960-61, II, pàg. 245). Si J. Ainaud opina que es tracta d’una obra netament romànica, M. Durliat diu que pintors locals, contemporanis del Mestre de Soriguerola, participen en l’evolució que va conduir la Cerdanya des del romànic fins a l’estil gòtic ben caracteritzat. És el cas, afegeix, de l’autor de l’antependi de Gréixer (Durliat, 1961, pàg. 13).
Anteriorment al 1936, hi havia a l’església de Gréixer fragments d’un baldaquí pintat pel Mestre de Soriguerola (Durliat, 1961, pàg. 13, i Ainaud, 1954-55, pàg. 76).
Com hem indicat més amunt, la data del frontal de Gréixer s’ha de situar posteriorment a la crema del poble l’any 1261, que motivà probablement una obra de restauració de l’església, com de la resta del vilar. (MD)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Baudon de Mony, 1896, vol. II, pàg. 107
- Martí, 1926-28, vol. I (I), pàg. 271
- Pladevall, 1983, pàg. 142
- Ordeig, 1993, doc. 1, pàgs. 1-8
Bibliografia sobre el front d’altar
- Post, 1933, pàgs. 497-498
- Cook-Gudiol, 1950, pàg. 246
- Ainaud, 1954-55, pàg. 82
- Gudiol, Alcolea, Cirlot, 1956, pàg. 65
- Junyent, 1960-61, II, pàg. 245
- Durliat, 1961, pàg. 13, i 1964, pàg. 269
- Ainaud, 1973, pàg. 230
- Gudiol, Reglà, Vilà, 1974, pàgs. 216 I 225
- Azcárate, 1974, pàg. 74
- Cook-Gudiol, [1950] 1980, pàgs. 154-155
- Carbonell, 1981, pàg. 156
- Sureda, 1981, pàgs. 60 i 349-350
- Viguier, 1983, pàgs. 109-110, 113, 118-120
- Blasco, [1979] 1984, pàg. 45
- Gudiol-Alcolea, 1987, pàgs. 25-26