Situació
Aspecte del sector sud-est de l’església, un dels edificis més característics de l’arquitectura cerdana del segle XII, amb una àmplia profusió de mènsules i elements esculpits.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Esteve és al bell mig del poble de Guils de Cerdanya, situat al pendent d’una muntanya, al nord del puig Peiró.
Mapa: 36-10 (217). Situació: 31TDH079004.
Guils de Cerdanya és uns 5 km al nord-oest de Puigcerdà; s’hi arriba per la carretera local que parteix de la N-260, a mà dreta, poc després de Puigcerdà en direcció a la Seu d’Urgell. (RMAE)
Història
El topònim del lloc de Guils apareix en la documentació a partir del segle IX i la seva parròquia figura esmentada (Eguils) en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat el 819, que probablement va ser redactat a la darreria del segle X.
L’església parroquial de Sant Esteve de Guils va ésser consagrada l’any 1042 pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell. El pergamí original d’aquesta acta de consagració va ésser trobat l’any 1800 a la mateixa església, acompanyat d’altres dos fragments, juntament amb una ampolla de fusta policromada i l’ara de l’altar, amb diversos grafits. Hom pot suposar que aquesta església fou construïda gràcies a l’impuls d’Arduí, fill del comte Guifré II de Cerdanya, el qual li havia llegat tot el feu senyorial que posseïa a la vil·la de Guils en el seu testament datat l’any 1035.
Al segle XII, consta que el monestir de Sant Martí del Canigó tenia possessions (praedia) a la parrochia Sancti Stephani de Ewils, propietats que foren confirmades l’any 1163 en la butlla que el papa Alexandre III atorgà a l’esmentat cenobi. Potser aquestes possessions li pervenien per llegat d’Arduí, ja que el seu pare, el comte Guifré II de Cerdanya, havia estat el fundador de l’abadia del Canigó.
A la darreria del segle XIII, hom té notícia que el capellà de Guils va contribuir, el 1279 i el 1280, en l’impost de la dècima recaptada a la diòcesi d’Urgell aquells anys. Poc temps després, entre els anys 1312 i 1314, la parròquia de Guils fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, segons consta en la relació d’esglésies parroquials visitades que ha pervingut d’aquells anys. Posteriorment, al final d’aquesta centúria, hi ha referència que l’església parroquial de Sant Esteve de Guils contribuí amb quatre lliures i deu sous a satisfer la dècima col·lectada l’any 1391 a la diòcesi urgellenca. (MD)
Consagració de Sant Esteve de Guils de Cerdanya ([11 d’agost] de 1042)
Guillem, bisbe d’Urgell, consagra l’església de Sant Esteve de Guils i hi diposita relíquies demolts sants, segons consta en l’autèntica de relíquies.
"1. Audi Israel: Dominus, Deus tuus, Deus unus est. Diliges Dominum, Deum tuum, ex toto corde tuo et ex tota anima tua et ex tota mente tua, et ex omnibus viribus tuis et proximum tuum sicut te ipsum. Non hoccides. Non mecaberis. Non furaberis. Non falsum testimonium dicas. Non concupiscas rem proximi tui. Nec desiderabis uxorem eius. Inicium sancti evangelii secundum Iohannem: In principio erat Verbum, et Verbum erat apud Deum et Deus erat Verbum, hoc erat in principio apud Deum. Omnia per ipsum facta sunt et sine ipso factum est niquil et cetera. Inicium sancti evangelii secundum Lucham: Fuit in diebus Erodis, regis lude, sacerdos quidam nomine Zacharias de vice Habia et uxor illius e filiabus Aaron et nomen eius Helisabet et cetera. Inicium sancti evangelii secundum Marchum: Ecce mitto angelum meum qui preparavit viam tuam ante te et cetera. Inicium sancti evangelii secundum Matheum: Liber generationis Ihesu Christi, Domini nostri, filii David, filii Habram.
Anno ab incarnacione domini nostri Ihesu Christi quadragesimo secundo post millesimo consecravit hanc ecclesiam Gilelmus, gratia Dei episcopus, in honorem Dei omnipotentis, sancti Stefani martiris Christi et recondidit ibi reliquias plurimorum sanctorum.
Bonus Homo, sacer. Vives, sacer. Aairo, sacer. Seniofredus, sacer. Gentilus Xixol. Wifredus, presbiter, cum homnibus parentibus suis. Iquimara, Requilles, vivis vel defunctis. Segario, cum homnibus parentibus suis. Ermengaudus, gracia Dei episcopus.
2. Malageng, defuncti, et uxor sua Pilosera, defuncta, et Seniofred, filii sui, defuncti. Radolphus, cum omnibus parentibus suis tam vivis quam et defunctis. Durandus, sacer, cum omnibus parentibus suis tam vivis quam et defunctis.
3. Sala, presbiter, cum omnibus parentibus meis tam vivis quam et defunctis vel benefactoribus meis Galavoso, Hicol, Vives, Ramio, Winedel."
O: Reliquiari de l’altar major de l’església de Sant Esteve de Guils.
A: Còpia del segle XVIII: BC, Reserva, ms. 729, Pasqual: Sacrae antiquitatis Cataloniae monumenta, vol. IX, pàgs. 836-837, ex O.
B: Còpia del 1800: Arxiu Parroquial de Guils, Llibre de decrets.
a: Martí: Dietari de Puigcerdà, Ripoll-Lleida 1926-28, vol. I, apèndix, pàgs. 481-482, ex B.
b: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell), vol. I (1978), doc. 53, pàgs. 131-132, ex A.
c: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XII), la Seu d’Urgell 1986, doc. 56, pàg. 141, ex A.
Traducció
"1. Escolta, Israel: El Senyor, el teu Déu, és l’únic Déu. Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tot el teu esperit i amb totes les teves forces, i el teu proïsme com a tu mateix. No mataràs. No fornicaràs. No robaràs. No diràs fals testimoni.
No cobejaràs els béns del teu proïsme. No desitjaràs la seva muller. Començament del sant evangeli segons Joan: Al principi hi havia la Paraula i la Paraula estava amb Déu, i la Paraula era Déu. Al principi estava amb Déu. Per mitjà d’ella tot ha començat d’existir i sense ella res no existiria, etc. Començament del sant evangeli segons Lluc: Als dies d’Herodes, rei de Judea, hi hagué un sacerdot per nom Zacaries, de la família d’Abies, i la seva muller, de la nissaga d’Aaró, s’anomenava Elisabet, etc. Començament del sant evangeli segons Marc: Guaita, envio el meu missatger perquè et prepari el camí davant teu, etc. Començament del sant evangeli segons Mateu: Llibre de la genealogia de Jesús, el Crist, nostre Senyor, fill de David, fill d’Abraham.
L’any mil quaranta-dos de l’encarnació de nostre Senyor Jesucrist, Guillem, bisbe per la gràcia de Déu, consagrà aquesta església en honor de Déu omnipotent i de sant Esteve, màrtir de Crist, i hi diposità relíquies de molts sants.
Bonhome, sacerdot. Vives, sacerdot. Aairó, sacerdot. Sunifred, sacerdot. Gentil Xixol. Guifré, prevere, amb tots els seus parents. Iquimara, Requilles, amb els vius i els difunts. Segari amb tots els seus parents. Ermengol, bisbe per la gràcia de Déu.
2. Malagenc difunt, la seva esposa Pilosera, difunta, i Sunifred, el seu fill, difunt. Radulf, amb tots els seus parents, tant vius com difunts. Duran, sacerdot, amb tots els seus parents, tant vius com difunts.
3. Sal·la, prevere, amb tots els meus parents, tant vius com difunts, i amb els meus benefactors, Galavós, Icol, Vives, Ramió. Guinedell."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)
Església
Planta de l’església en què destaca, al mur de migdia, el cos sobresortint on s’obre la portalada amb arquivoltes esculpides.
E. Ventosa
És un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular i a ponent per un gran campanar de cadireta de tres ulls; presenta una notable decoració a l’absis i a la façana de migjorn, que és presidida per una solemne portalada d’arquivoltes esculpides amb columnes i capitells. És una església important per la seva estructura i ornamentació, com ho devia ésser la d’Enveig, segons els vestigis que en resten, de factura semblant.
A la part baixa de l’absis i de la façana meridional, a manera de sòcol, hi ha uns grans carreus que arriben a fer fins a 1,20 m de llarg; les dimensions dels carreus disminueixen parets amunt, amb mides d’uns 35 × 55 cm, i més petites encara a les filades de la part superior, amb tendència a les formes properes al quadrat. Els carreus són ben treballats i les juntes, bastant amples, són reomplertes amb falques de pissarra i morter de calç.
La riquesa compositiva de l’absis es manifesta en la decoració de la finestra central i també en el cos de l’absis, que és dividit en cinc sectors separats per dues pilastres i dues mitges columnes amb capitells esculturats; la part superior presenta un fris de dents de serra i una cornisa bisellada suportada per mènsules amb motius ornamentals, tres en cada sector lateral i només una al central. Interiorment l’absis presenta volta apuntada, i a l’exterior és cobert amb l’habitual enllosat cònic.
A la façana meridional, una junta vertical de dalt a baix i un lleuger canvi d’alineació en aquest punt semblen indicar una interrupció del procés constructiu, interrupció que no queda tan clara al mur de tramuntana. Aquesta façana de migdia és resseguida, sota la cornisa, per un fris de mènsules esculpides. El cos de la portalada forma un bloc afegit a la façana, coronat a la part superior per un guardapols horitzontal amb un petit fris de mènsules; al centre d’aquest cos s’obre la portada amb successives arquivoltes i ornamentació esculpida.
Es conserven dues de les finestres primitives a l’absis i una a la façana de ponent. La finestra central de l’absis és composta de dues arcades decorades i un arc prim que cobreix l’extradós de les sis dovelles de l’arquivolta exterior.
La segona finestra de l’absis mira al sud-est; és d’una sola esqueixada, l’arc de sis dovelles extradossades per un arquet de pedres primes i revestit interiorment per un arquet de tres peces amb el frontal estriat.
El frontispici tenia originàriament una finestra de doble esqueixada i un arc format de sis dovelles, que posteriorment hom va esbadocar per donar-li forma d’ull de bou. Ara està en part refeta però amb poca traça.
La nau és coberta per una volta apuntada i arrebossada per sota. L’espadanya també va ser eixamplada fins a ocupar tota l’amplada del frontal, ja que resten vestigis que indiquen que en un principi era més estreta.
Façana de migdia amb la portada i les mènsules que recorren el parament extern de la nau i formen un fris.
ECSA - Rambol
La portalada és composta per quatre arquivoltes de secció rectangular en degradació i tres parells de columnes amb arcs tòrics. Les columnes properes a la porta fan 1,24 m d’alt i 16 cm de diàmetre, i són d’una sola peça. Les altres són uns 20 centímetres més altes, una és monolítica i tres tenen un petit suplement a dalt.
Els arcs tòrics són independents de la resta de la portalada, estan simplement sobreposats i manca el més exterior.
Hi ha indicis que aquesta portalada havia estat resguardada per un porxo amb cartel·les, de les quals se’n conserven tres encara a la façana. Un segon porxo ha deixat senyals als encaixos que es feren al guardapols de la portalada per sustentar els cabirons.
A la part alta de la façana corre un petit fris rectangular amb una cornisa bisellada al damunt, suportat per mènsules esculpides.
En època tardana es va afegir a l’edifici, que cal considerar com una obra pròpia del segle XII, una capella a cada costat de la nau, i més tard la sagristia, que amaga gairebé un terç de l’absis.(EVS)
Portalada
Capitells del costat oest de la portada ornats amb elements animals, vegetals i geomètrics.
ECSA - Rambol
Portada de migdia, l’element més notable del temple.
ECSA - Rambol
La façana de migdia té una ornamentació molt acurada, una cornisa sostinguda per onze mènsules esculpides amb cares i cinc amb temes diferents i, sobretot, la porta d’ingrés, feta de granit, que apareix com un cos afegit a la paret meridional i que, per aquest motiu, és avançada.
La portada és composta per arquivoltes en degradació, tres parells de columnes amb arcs tòrics i tres capitells esculpits a banda i banda, de bona factura, que representen diversos motius vegetals, d’animals i geomètrics.
Dels arcs tòrics de la porta, el del mig té esculpida una cinta enrotllada en hèlix i el del fons és llis. El frontal de la primera arquivolta està treballat amb un escacat i un bordó amb mitges boles a l’aresta. Del possible porxo amb cartel·les que tingué l’església, se’n conserven tres encara a la façana, una en forma de cara, l’altra de cap de lleó i una tercera amb un cap de cavall. (MD-EVS)
Escultura
Detall de la decoració esculpida de la capçalera de l’església.
ECSA - Rambol
A part la decoració de la portada, la resta d’ornamentació de l’església es concentra a l’exterior de l’absis. La cornisa de dents de serra és sostinguda per mènsules esculpides, que alternen diversos motius geomètrics amb el que sembla ser la representació de rostres humans. La finestra central és decorada i també, al cos de l’absis, són ornamentats els capitells que coronen les dues mitges columnes.
L’arquivolta exterior de la finestra central de l’absis és decorada amb mitges boles a tot el voltant, mentre que la petita arquivolta interior, formada per tres peces, arc monolític i dos muntants, té l’aresta treballada en forma de bordó. (MD-EVS)
Frontal
El Museo del Prado, a Madrid, conserva un frontal procedent de Sant Esteve de Guils. Presenta la imatge de Crist assegut en Majestat al mig del frontal i voltat dels símbols dels evangelistes.
Frontal d’altar conservat al Museo del Prado, Madrid.
Museo del Prado
Dues escenes il·lustren la vida de sant Esteve, patró de l’església. La primera a mà esquerra representa tres jueus que lapiden el sant, el qual es recolza sobre la banda que separa els compartiments. La segona escena a mà dreta, en el requadre simètric, representa l’enterrament de sant Esteve, portat per dos personatges en presència de sis més, que assisteixen a la sepultura. Cadascuna de les escenes és acompanyada per les llegendes explicatives següents: LAPIDABANT STEFANVS i SEPELIEBANT STEFANVS. En els dos compartiments inferiors, dues parelles d’apòstols conversen, asseguts. Els historiadors opinen que l’anstependi, a desgrat del seu arcaisme, correspon al corrent bizantí de mitjan segle XIII. (MD)
Marededeu
Talla de la Mare de Déu segons una fotografia antiga.
Arxiu Mas
En aquesta església es conservava una talla de la Mare de Déu que desaparegué l’any 1936; és coneguda només per una fotografia de l’Arxiu Mas, que reproduïm en el llibre Les Verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent, pàg. 105.
La Mare, asseguda sobre un tron, fa 71 cm d’alçada. Les columnes del tron, acanalades, acaben amb una mena de poma llisa. La càtedra forma una caixa per posar-hi relíquies, segons la descripció de J. Martí (1927, pàg. 25).
Vesteix túnica i mantell, obert per davant, que penja recte fins als peus, sense formar plecs. La túnica forma plecs petits i simètrics entre els peus. EI cap de la Mare sembla refet. El Fill, que ha perdut el cap, és assegut sobre el genoll esquerre de la Mare. Beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra aguanta el Llibre. La Mare de Déu de Guils fou objecte de deixes a partir del segle XIV. (MD)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Marca, 1688, Cols. 985 i 1 335
- Salsas, 1899, pàg. 97
- Rius, 1946, pàgs. 190 i 198
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 288
- Pladevall, 1983, pàg. 142
- Baraut, 1986, doc. 56, pàg. 141
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8
Bibliografia sobre el frontal
- Salsas, 1899, pàg. 97, nota 2
- Post, 1930, I, pàgs. 251-253
- Cook-Gudiol, 1950, pàgs. 193, 222 i 243
- Folch i Torres, 1956, pàg. 168
- Junyent, 1960-61, II, pàg. 245
- Ainaud, 1962b, pàg. 47, i 1965, pàg. 4
- Durliat, 1975, pàg. 67
- Sureda, 1981, pàgs. 367-368
Bibliografia sobre la marededeu
- Martí, 1927, pàg. 25
- Delcor, 1970, pàg. 105
- Noguera, 1977, pàgs. 193-194