Santa Maria d’All (Isòvol)

Situació

Capçalera de l’església amb un absis molt desenvolupat i un campanar de torre adossat al mur sud.

ECSA - A. Roura

Església parroquial situada a la població d’All, aigua amunt d’Isòvol.

Mapa: 36-10 (217). Situació: 31TDG045947.

Per a arribar a All cal agafar la carretera N-260. És uns 11 km a l’oest de Puigcerdà, en direcció a la Seu d’Urgell. (RMAE)

Història

La parròquia d’All surt per primera vegada esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament escrit l’any 819 però que en realitat es degué redactar al final del segle X. Els comtes de Cerdanya tenien béns a All potser ja l’any 867, data en què consta que el comte Salomó hi residia i hi va presidir un judici. L’any 965 el comte Sunifred II féu el seu testament i demanà que els alous d’All, Montellà i Ortones fossin tornats a Sunifred, fill de Sunifred i de Ranlo.

L’església parroquial d’All tenia a més de l’altar major un altar dedicat a sant Marc, en el qual es jurà el testament sacramental de l’arxilevita Guillem l’any 1051. En un document de l’any 1265, en el qual es mencionen els títols de propietat referents a All, de Guillem de Vallcebollera, es fa esment que un comte de Cerdanya de nom Guillem —sens dubte Guillem I (1068-1095) havia edificat una església a All per fer-ne la seva capella (ecclesiam ipsius ville idem comes edificata fecerat ut capellam)—.

El 1301, uns quants habitants de la parròquia d’All designaren tres procuradors, per un any, amb la missió de treballar a l’església, de construir-hi arcs i parets i de cobrir-la com fos més factible.

Aquestes reformes encara són visibles a l’església. Pocs anys més tard, entre el 1312 i el 1314, la parròquia d’All fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. Pagà de dret de visita 45 sous. (MD)

Església

Planta de l’església, amb la nau de base trapezoïdal que s’eixampla vers l’absis. La sagristia adossada a la banda nord de l’absis ha estat enderrocada recentment.

E. Ventosa

És una església construïda al segle XII, d’una nau, flanquejada al sud-est per una torre campanar de dos cossos i capçada a llevant per un absis semicircular. La planta de la nau és trapezoïdal i s’eixampla cap a l’absis. La portalada s’obre al mur de migdia, amb una finestra de doble esqueixada a cada banda. Al costat de tramuntana té unes capelles adossades i fins fa poc també hi tenia una sagristia, sobreposada parcialment a l’absis.

Assentada en terreny argilós, l’església està profusament esquerdada, amb deformacions, reconstruccions i nombroses reparacions. La coberta és de bigues amb cel ras a sota, però originàriament devia ésser resolta amb volta de canó, probablement enfonsada. Com ja s’ha dit, el 1301 es designaren tres procuradors entre els veïns del poble per tal que s’encarreguessin de fer construir parets, arcs i la coberta. Possiblement aleshores es van aparellar els arcs de diafragma que divideixen la nau en tres trams desiguals.

La fàbrica és de pedra calcària grisa, que a les parets més assolellades és recoberta d’una densa pàtina daurada. L’aparell és molt variat, tant pel treball com per les dimensions i les formes dels carreus, que en general són de mida mitjana i no gaire polits. Els de l’absis són allargats i ben treballats; a la façana meridional n’hi ha alguns de molt grans a la part baixa i d’altres a sobre de mides més reduïdes, que arriben fins a les finestres; després són més petits fins a l’arrencada dels arcs i més grans i allargats des d’aquí fins a dalt de tot de la paret. Els carreus de la part baixa de la torre són rústecs i heterogenis, mentre que l’aparell del frontispici és format principalment per carreuons, més petits i allargats a la part alta.

L’absis està dividit en tres parts: un sòcol baix, el tambor llis amb una finestra adovellada, lleugerament descentrada vers el N, i un fris sostingut per petites mènsules, una vintena de les quals encara són visibles, tres amb caps, dues amb un bocell, una amb dues boles tangents i les altres acabades en cavet. Nombroses esquerdes el solquen de dalt a baix, amb senyals evidents de desperfectes, i hom pot observar un fort bombament al costat S, on l’apuntala un robust contrafort.

La paret nord de la nau, molt desplomada, s’estintola en un cos adossat més modern, que conté tres capelles comunicades entre elles. El frontal de ponent s’enlaira una mica per sobre del nivell de la coberta de la nau. És parcialment refet i reformat amb l’obertura d’un ull de bou tardà.

El campanar és una torre prismàtica de planta sensiblement quadrada, amb una paret parcialment encastada a la de la nau i bastant revirada. Té un aparell més rústec que el que hi ha a la resta de l’església, la qual cosa suggereix que és una construcció anterior, incorporada a l’església actual. El cos inferior arriba fins al ràfec de la nau; tenia només una espidiera abans que li obrissin una porteta exterior i una petita finestra. El començament del segon cos és marcat per un refondit dels panys de paret, amb les cantoneres ressaltades com pilastres, segons els models ornamentals dels campanars d’estil llombard. Aquesta ornamentació s’interromp en un cert nivell i a partir d’aquí el campanar continua amunt llis, amb un altre aparell i l’obertura d’uns alts finestrals de mig punt, d’estil molt posterior. A la part baixa es veu com les filades de carreus es van inclinant cap a la nau a mesura que es puja, inclinació que procura corregir-se en el segon tram.

La part més notable de l’església és la bella portalada de migdia, composta de tres arquivoltes sota d’un guardapols horitzontal i decorada amb nombrosos motius escultòrics. La segona arcada és sostinguda per columnes amb capitells i bases esculturades. L’aresta de l’arquivolta davantera és aixamfranada.

No s’ha conservat la porta amb la ferramenta de forja, que va ser cremada el 1936. (EVS)

Portada

Bella portada situada al mur de migdia, decorada amb nombrosos motius escultòrics.

ECSA - Rambol

Dos detalls de la decoració escultòrica de la portada amb figures humanes i altres tipus d’ornaments.

ECSA - A. Roura i ECSA - Rambol

La portada esculturada és formada, com ja s’ha dit, per tres arquivoltes. La de l’interior és decorada amb boles. La central reposa sobre dos capitells amb escultures representant personatges: al capitell de la banda dreta hi ha una dona nua asseguda, amb els braços alçats; un home barbut que aixeca també els braços i un cap humà, figurat només amb dos braços; al capitell de l’esquerra, un personatge amb un llibre sobre el pit i dos lleons rampants podrien fer pensar en l’escena bíblica de Daniel. Hom ha de notar que es tracta més aviat d’uns dibuixos gravats que no pas d’unes escultures, i que, de totes maneres, la qualitat de l’obra de l’escultor és molt mediocre.

L’arquivolta central és decorada amb fullatges. Entre l’arquivolta central i l’exterior hom distingeix, entre una sèrie de caps d’animals i de monstres, les figures d’un orant, la d’un home amb caputxa que du un peix penjant del cinyell i sant Pere amb les claus. L’arc de volta és adornat amb un motiu vegetal de tiges cargolades. A les bases de les columnes hi ha uns ocells picotejant-se el bec. Aquest portal es considera com una obra decadent, que data de la primera meitat del segle XIII.

Dos capitells de la portada de l’església amb clar predomini de la figuració humana i animal.

ECSA A. Roura

A All, com a Guils, Llo, Saga i Angostrina, hi havia adossada a la façana meridional una barbacana coberta, destinada a la reunió de la comunitat després de la missa. Han subsistit algunes mènsules, a la paret de migdia, que suportaven el llosat de la galeria.

No s’ha conservat la ferramenta de la porta, cremada l’any 1936. (MD-EVS)

Majestat

Una Majestat procedent d’aquesta església es conserva avui dia al Museu Nacional d’Art de Catalunya (núm. d’inventari 15 879), però no està exposada al públic. Es tracta d’una talla policromada que fa 78 × 76 cm i és presentada sobre una creu nova. La imatge té bastant malmeses les mans i els peus. Es caracteritza per una marcada inclinació del cap vers el costat dret, que segons M. Trens (1966, pàg. 139), “acusa una nova sensibilitat pietosa”. És molt semblant, per la forma del cinyell —d’una sola caiguda— i pel bigoti prim —que surt de la vora dels narius— a la Majestat Lluís de Bonis del Museu Diocesà de Barcelona, segons R. Bastardes (1978, pàg. 180). Hom ha notat la tendència a un cert realisme “molt acusat en la representació del cabell i la barba, però sobretot en els plecs de la túnica, que cauen d’una manera voluntàriament objectiva, amb una clara renúncia a qualsevol esquematisme geomètric”. (Bastardes, 1978, pàg. 180).

Sembla que la policromia actual és deguda a repintats posteriors; actualment és vermella amb una vora fosca a les bocamànigues, a l’escot i al capdavall de la túnica. Els autors no estan d’acord en la datació de la talla. Segons l’opinió de Trens és del segle XIV perquè “aquesta imatge dóna una impressió nova i realista ajustada a un model antic”. El catàleg del Museu d’Art de Catalunya de l’any 1936 la considera del segle XII. El parer de R. Bastardes (1978, pàg. 182) és molt diferent: “Malgrat la inclinació del cap, que sembla el preludi d’aquell moviment que aporta l’art gòtic, creiem que conserva encara prou contingut d’essència romànica perquè sigui acceptable atribuir-la, si no al segle XII, com deia el Museu, sí almenys a la primera meitat del XIII.” (MD)

Marededeu

Imatge policromada de la Mare de Déu d’All que actualment es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (núm. 15 917).

ECSA - Rambol

Actualment es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya una notable talla de la Mare de Déu, procedent de l’església d’All (vegeu vol. I, pàgs. 284-285, d’aquesta col·lecció), la qual constitueix un exemplar molt remarcable de l’art romànic a la Cerdanya.

La imatge és policromada. Seu en un setial que té únicament dues columnetes retorçades, motllurades i coronades amb una mena de bola de forma cònica. La posició de les dues mans de la Mare és idèntica a la posició de les d’Olopte i d’Odelló. Porta un elegant mantell daurat sobre la túnica, també daurada, la qual deixa veure a l’altura del coll un galó adornat de pedreria. La vora del mantell de la Mare i de l’Infant és realçada amb pedres incrustades, que imiten sens dubte les imatges de metall, més antigues i desaparegudes, les quals portaven pedres precioses, com és el cas de Santa Fe de Conques. Una corona adornada de pedres imitant amb tota cura una autèntica corona de metall descansa sobre el cap de la Mare i una altra sobre el cap del Nen Jesús. Tot i que l’Infant és al mig de la falda, aquest conjunt sembla d’una etapa una mica més recent del tipus de Cornellà de Conflent, etapa que podria situar-se al final del segle XII o el principi del XIII. (MD)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

• Marca, 1668, col. 887
• Alart, 1880, A, fol. 548
• Martí, 1926-28, vol. I (II), ap. I bis, pàgs. 467-468
• Martí, 1927, pàgs. 7-8
• Delcor, 1980
• Baraut, 1983, vol. VI, doc. 643, pàgs. 27-29
• Pladevall, 1983, pàg. 140
• Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8

Bibliografia sobre la majestat

• Catàleg del Museu d’Art de Catalunya, 1936
• Trens, 1966, pàg. 139
• Bastardes, 1978, pàgs. 180-182

Bibliografia sobre la marededeu

• Folch i Torres, 1926, pàg. 67, fig. 68, núm. 18
• Martí, 1927, pàgs. 7-8
• Catàleg del Museu d’Art de Catalunya, 1936, pàg. 55, Sala XI, núm. 23
• Cook-Gudiol, 1950, pàg. 307, fig. 307
• Durliat, 1957, pàg. 82
• El Arte románico, 1961, pàgs. 97-98
• Delcor, 1970, pàgs. 47-48
• Ainaud, 1973, pàg. 165, fig. pàg. 167
• Carbonell, 1974-75, I, pàgs. 25 i 65, fig. 197
• Noguera, 1977, pàgs. 168-170
• Cook-Gudiol, [1950] 1980, pàgs. 285 i 294