Situació
L’església parroquial de Sant Sebastià és a la part alta del poble de Viliella, situat a tramuntana de Lles, en un cingle sobre la vall de la Llosa.
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG929972.
Sortint de Lles, cal agafar una pista que es dirigeix a Coborriu de la Llosa i passa just al costat de Viliella. (MD)
Història
Tot i que el lloc de Viliella és esmentat en la documentació a mitjan segle XIII, ara com ara, de la seva església parroquial només es tenen notícies documentals del segle XIV. Així, entre els anys 1312 i 1314, hi ha referència que l’ecclesia Sti. Vicentii de Velera-Viliela fou objecte de visita per part dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona i també es té notícia que l’any 1391 el rector de Valiela contribuí a la dècima recaptada en aquell moment a la diòcesi d’Urgell.
Hom desconeix el moment en què la seva església canvià el titular de sant Vicenç per l’actual de sant Sebastià, tanmateix, es pot suposar que ocorregué amb l’aparició de les pestes del final del segle XV o l’inici del segle XVI, moment en què es popularitzà la devoció a sant Sebastià, considerat protector contra la pesta.
L’actual església, tot i el seu origen romànic, és un edifici modern. (MLIR)
Majestat
Talla de Crist en Majestat avui desapareguda i molt semblant tipològicament al Crist d’Éller.
Arxiu Mas
Aquest temple conservava una talla d’un Crist en Majestat, avui desapareguda, que és coneguda tan sols per una fotografia reproduïda per R. Bastardes (1978, pàg. 127), que correspon a un clixé de l’Arxiu Gudiol. Té una alçada aproximada de 75 cm, sense comptar els peus. És una imatge igual a la majestat d’Éller, poble no gaire allunyat de Viliella, uns vuit quilòmetres en línia recta. Diu Bastardes que “la igualtat entre les dues imatges és tan extraordinària, que al primer cop d’ull sembla que es tracti de la mateixa imatge”. Li ha calgut examinar la fotografia amb molta atenció per a notar les petites diferències existents.
No coincideixen els forats de les clavilles ni els dels corcs, i els llavis són diferents. A Viliella manca la faixa de cabell que a la imatge d’Éller limita la cabellera sobre el front, etc. Però el detall més apreciable és que la talla de Viliella ja no conserva la policromia, que sí que existeix a Éller, suficient per poder apreciar els motius de la decoració. Segons el parer de R. Bastardes, es tracta, doncs, de dues majestats sortides de les mans del mateix artista, que ha volgut realitzar dues obres idèntiques. (MD)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 289
- Pladevall, 1983, pàg. 140
Bibliografia sobre la majestat
- Trens, 1967, pàgs. 155-156
- Bastardes, 1978, pàgs. 126-129; 1988, pàgs. 147-149; 1991, pàgs. 71-72