Situació
Restes d’aquest castell, amb el mur de migdia, on és visible la porta d’accés.
ECSA - Rambol
Les ruïnes del castell de la Llosa són en un penyal rocallós, a 1 600 m d’altitud, a la riba dreta de la vall de la Llosa.
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG935998.
Per a anar-hi, cal sortir de Lles per una pista, perfectament senyalitzada, que porta a Viliella i en 6 km de recorregut arriba a can Jan de la Llosa, a les cases de la Llosa. Aquí cal deixar el vehicle i continuar per la pista que segueix la vall de la Llosa, tancada per una barrera, i que passa pel costat de la capella de la Mare de Déu dels Àngels, a uns 800 m de can Jan, damunt la qual es veuen les ruïnes del castell. (JAA-VHC)
Història
No es disposa de cap notícia d’aquest castell fins a mitjan segle XIII, concretament l’any 1244, en què Dalmau de Santmartí i la seva esposa Guillelma, segurament membres del noble llinatge dels Santmartí, castlans de Sant Martí dels Castells, vengueren a Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell, el castell i la vila de la Llosa, els pobles de Sallent i Avol i altres masos que posseïen a Viliella, Coborriu i Travesseres. Les possessions de Dalmau de Santmartí s’estenien, de fet, al llarg de tota la vall de la Llosa.
Pocs anys més tard, el 5 d’agost de 1269, l’executor dels feus reials, Bernat Fereix, reclamava des de Puigcerdà al bisbe Abril d’Urgell algunes possessions que havien estat indegudament alienades; entre elles figurava el castell i la vall de la Llosa, els vilars de Sallent, Coborriu, Avol i uns masos a Viliella, és a dir, tota la venda que havia fet Dalmau de Santmartí vint-i-cinc anys enrere. El bisbe es defensava presentant les cartes de donació i venda de totes aquelles reclamacions. (VHC)
Castell
Del castell de la Llosa han arribat unes restes prou significatives. De planta rectangular, d’uns 24 × 9 m, s’han conservat dos grans panys de mur d’1,20 m de gruix, construïts amb carreus sense desbastar.
El mur de migdia, on es troba la porta d’accés, fa prop de 9 m de llarg, i el seu punt més alt arriba als 3,5 m d’alçada; té dues espitlleres, una a cada banda de la porta, i a l’angle de llevant, bastant ben conservat, es pot apreciar l’existència de carreus més ben tallats i arrenglerats de manera uniforme. L’altre pany de mur, a la part occidental de l’edifici, fa més de 16 m de llargada i té una alçada d’uns 4,5 m al llarg del mur; s’hi obren cinc espitlleres situades irregularment, d’una llargada aproximada de 75 cm. La porta és al nivell del sòl i té una amplada d’1,20 m i una alçada de 2,10 m; és construïda amb dovelles tallades de manera regular però pràcticament sense desbastar, com la resta de l’aparell dels murs.
Dins de l’edifici es troben les pedres enderrocades dels murs i de la teulada i, per tant, resulta molt difícil esbrinar la disposició de l’espai interior del castell.
D’acord amb les seves característiques, com poden ésser la seva planta, rectangular, el fet de tenir la porta a peu pla, la manca d’una torre mestra i, sobretot, el tipus d’aparell constructiu, força irregular, hem de datar aquesta construcció cap al segle XII o, més aviat, al segle XIII. (VHC)
Bibliografia
- Marti, 1926-28, vol. I (I), pàgs. 214 i 294
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 683-685