Situació
Absis de l’església amb decoració llombarda, característica del segle XI, sobrepujat molt tardanament.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Fructuós és al nucli antic del poble de Músser, situat a l’extrem meridional del pla homònim, al serrat de l’Alzinera, a 1 305 m d’altitud, a la dreta de la vall de l’Arànser.
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG903932.
A 3,5 km de Martinet, per la carretera de Lles, surt una carretera en direcció oest que porta, després de fer 2 km escassos, al poble de Músser. (RMAE)
Història
La parròquia de Músser, escrita amb la forma Munciar, és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que fou redactat molt probablement a la darreria del segle X.
A l’inici del segle XI, l’any 1015, els esposos Durand i Matilde permutaren amb el bisbe Ermengol de la Seu d’Urgell una vinya que tenien al comtat de Cerdanya, in apendicio sancti Fructuosi in villa que vocant Muzar, per una peça de terra que ell tenia a Sant Feliu d’Olopte.
Al segle XIV, entre els anys 1312 i 1314, l’ecclesia Sti. Fructuosi de Mocer-Mucer fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, segons consta en la relació de parròquies visitades que ha pervingut d’aquells anys; així mateix, l’any 1391, hi ha referència que el capellà d’aquesta parròquia contribuí a satisfer la dècima que es recaptà aquell any a la diòcesi urgellenca. (MD)
Església
Planta de l’església, que conserva la seva estructura original, a desgrat de tenir afegit en el sector de ponent el cos del campanar, bastit modernament.
E. Ventosa
És una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral, que ha estat restaurada.
Els primers dos metres dels murs de la nau tenen un parament fet de carreus ben escairats i col·locats fent filades regulars, fins on l’arrebossat permet veure’l. A l’extrem sud-est de l’església hi ha una finestra de doble esqueixada, una mica desviada cap a l’est, que sembla estar mal reconstruïda. A la banda superior dels murs es veuen encara unes lloses de llicorella que assenyalen el nivell d’on arrencava la coberta original. La volta actual és de rajola ceràmica sota una coberta d’entramat de fusta. Aquesta es mostra interiorment força aplanada i les parets són desplomades cap enfora, amb el mateix perfil que l’embocadura de l’absis. De la coberta en avall les parets de la nau s’aprimen i són reforçades per dos arcs torals.
La façana absidal és dividida en cinc panys per quatre lesenes que des del basament pugen fins al fris format per parelles d’arquets cecs. És la decoració característica del segle XI que es troba, tot i que amb variacions, en altres esglésies cerdanes. Les dovelles dels arquets són prims segments circulars de pedra tosca. Al pany del mig hi ha l’única finestra de l’absis, de doble esqueixada i arrebossada per dintre i per fora.
Interior de l’església amb l’absis precedit d’un arc presbiteral força aplanat.
ECSA - A. Roura
Els murs de l’absis són gruixuts amb relació a les altres esglésies del mateix estil; el parament és fet de carreus de pedra granítica, amb la cara exterior ben escairada i les juntes estretes i uniformes. L’arc presbiteral és força aplanat perquè han cedit els costats, estirats probablement per les parets laterals de la nau.
L’absis i el cap de la nau són sobrealçats, com també els murs laterals, de manera que tot l’edifici té la teulada al mateix nivell.
La porta d’entrada, al mur de migdia, és resolta amb tres arquivoltes en degradació, fetes de dovelles de pedra granítica ben treballades, de secció rectangular, amb l’aresta de l’arcada exterior aixamfranada en cavet i les altres dues amb l’aresta viva. Al frontal es llegeix: I DE MUSA RESTAURADA 1958.
A l’extrem occidental de l’edifici s’aixeca un campanar de torre, modern.
A l’interior conserva una gran pica baptismal llisa i una altra d’aigua beneita, amb un cap en relleu d’execució popular. (EVS)
Bibliografia
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 290
- Baraut, 1981, vol. IV, doc. 335, pàgs. 49-50
- Pladevall, 1983, pàg. 139
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8