Situació
L’església de Sant Martí és al bell mig del poble d’Arànser, situat al fons de la vall del riu homònim, a 1 470 m d’altitud.
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG899963.
Per a anar a Arànser cal agafar la carretera local que surt de Martinet, a mà dreta del Segre, i va en direcció a Travesseres i Lles. Poc abans d’arribar a Lles cal prendre, a mà esquerra, una carretera en direcció nord-oest que du a Arànser. També s’hi pot anar des de Músser. (RMAE)
Història
La parròquia d’Arànser figura consignada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell amb la forma Aransar; aquesta acta és datada el 819, però segurament respon a un document redactat en realitat a la darreria del segle X. Tot i que l’indret apareix mencionat amb certa freqüència en la documentació del segle XI en endavant, ara com ara, no s’ha localitzat cap més notícia de la seva església fins al segle XIV. Així, entre els anys 1312 i 1314, hom sap que l’ecclesia Sti. Martini d’Aratser-Aranser fou objecte de visita per part dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona i que l’any 1391 contribuí a la dècima col·lectada aquell any a la diòcesi d’Urgell.
De l’antiga església romànica no ha quedat cap vestigi, ja que l’edifici fou totalment reformat al segle XVIII; la data de 1720 inscrita a la porta d’entrada, al mur de migdia, dóna testimoni del moment de les obres que es portaren a terme en aquella centúria. (MD-MLIR)
Marededeu
Imatge de la Mare de Déu d’Arànser que actualment es conserva al Museu d’Art de Girona.
ECSA - G. Llop
Actualment, al Museu d’Art de Girona es conserva una talla de la Mare de Déu procedent d’aquesta església amb el núm. d’inventari 41 (vegeu vol. XXIII, pàgs. 62-63 d’aquesta col·lecció), de la qual vam publicar, sembla que per primera vegada, una fotografia l’any 1984 (Delcor, 1984, fig. 4).
El grup escultòric és lleugerament policromat. L’escultura fa 53,50 cm d’alçària. La Mare seu sobre un tron els muntants del qual són quadrats. Tant la Mare com l’Infant porten corona. La Mare vesteix túnica i mantell, que passa per damunt dels seus avantbraços.
L’Infant és assegut sobre la falda de la Mare o, més exactament, entre la falda i el genoll esquerre, però no pas exactament a l’eix central. Aguanta amb la mà esquerra una forma que recorda una poma, probablement el globus terraqüi. Aquesta obra pot ser de la fi del segle XII o del principi del XIII. (MD)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 290
- Pladevall, 1983, pàg. 140
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8
Bibliografia sobre la marededeu
- Noguera, 1977, pàgs. 178-179
- Delcor, 1984, pàgs. 103-104, fig. 4