Sant Martí de Víllec (Montellà i Martinet)

Situació

Sector ponentí de l’església, amb la porta d’entrada i l’ample campanar d’espadanya convertit en torre, amb una coberta de dos vessants.

ECSA - Rambol

Aquesta església és al poble de Víllec, en una petita elevació allargada, entre dues torrenteres que conflueixen darrere l’absis, amb l’entrada a ponent, des de l’esplanada del cementiri. Víllec és situat sota el Cadí, en un eixamplament de la vall de Bastanist.

Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG911879.

A Martinet cal prendre la carretera local que va a Montellà, des d’on surt una pista en direcció sud que porta a Bastanist. Víllec és al peu d’aquesta pista, una vegada passada la Roca de Víllec. (RMAE-EVS)

Història

El lloc de Víllec és conegut des de l’any 983, en què apareix en l’acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que hi tenia una casa amb hort, terres i vinyes. L’església de Sant Martí és esmentada per primera vegada l’any 1054 en la publicació sacramental, feta sobre l’altar de sant Martí d’aquesta església, del testament de Radulf, arxiprest, que deixà a Gerberga i als seus fills, l’alou que tenia a la vall de Víllec, el qual, després de llur mort, havia d’ésser per a la canònica de Santa Maria de la Seu. També llegà a Sant Martí de Víllec una peça de terra situada sota el noguer. L’any 1190 Ramon de Canavelles, la seva muller Ava i el seu fill Ramon, com a dotació del seu fill i germà Arnau en entrar de canonge a la Seu, feren donació a Santa Maria de la Seu d’Urgell i al paborde del mes d’agost, Guillem de Pinós, de la meitat d’un mas situat a la parròquia de Sant Martí de Víllec.

Entre les esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a la Cerdanya entre el 1312 i el 1314 figura Sant Martí de Víllec, que pagà de dret de visita 35 sous. (MD)

Església

Planta de l’església, resultat de diferents etapes constructives a desgrat de la seva aparent unitat.

E. Ventosa

És una església d’una sola nau, molt allargada i capçada a llevant per un absis semicircular, amb un gran frontispici-espadanya on hi ha la porta d’entrada. La fàbrica és composta en general de carreus ben treballats i disposats, propis de les construccions del segle XII.

L’absis, el primer tram de la nau i el frontispici són les parts del temple que conserven encara la fàbrica antiga —més o menys apedaçada— de carreus ben treballats. La resta de la nau fou reconstruïda amb parets de pedra ordinària, col·locada sense ordre, i arcs formers de reforç a l’interior.

A la part baixa de la façana de l’absis, els carreus són grossos i ben treballats, posats en filades regulars fins a mitja finestra, si fa no fa. Al damunt hi ha dues o tres filades de carreus semblants i d’altres de més grossos, mal posats, que fan l’efecte d’un pedaç amb pedra aprofitada. A sobre, fins al ràfec de la coberta, hi ha unes filades de carreus més ordinaris, llargs i molt prims, que tot just arriben als 10 cm de gruix. El tambor acaba sense cornisa.

La finestra de l’absis està una mica desviada cap a migdia; és de doble esqueixada, amb l’arc de dovelles molt ben treballades que es van aprimant cap al nucli del mur en forma de falca, algunes d’una sola peça fins al cor d’aquest.

El primer tram de la nau —uns 2,5 m— té el mateix aparell que l’absis i una finestra que mira a migdia, semblant a la d’aquest però amb els brancals i les dovelles de pedra tosca. És una nau molt llarga amb relació a l’amplada que té, de planta irregular a causa del tram reconstruït de la paret meridional, que es desvia.

El tram antic, immediat a l’absis, té una arcada a cada costat, buidades al mur, de dimensions diferents i obrades més tard. Sota un arc former de l’extrem nord-oest hi ha la pica baptismal antiga.

Gairebé fins a 2 m del terra, l’aparell del frontispici és de grans carreus, la majoria allargats i d’un treball bastant lleuger. Després hi ha filades de carreus mitjans més allargats. La part alta està reconstruïda amb pedres diferents, posades en filades bastant irregulars i no gaire ben anivellades. A dalt acaba amb una espadanya de dos ulls feta de carreus grossos.

La porta d’entrada oberta al peu del frontispici és bastant ampla. Té un arc format per dovelles grans ben treballades, amb un guardapols còncau a l’extradós que circumda l’arc i retorna a les impostes. Sobre la porta un petit ull de bou descentrat ajuda a il·luminar l’església.

L’espadanya es va eixamplar més tard per tal de donar-li la mateixa amplada del frontispici i s’hi construïren tres parets més amb pedra ordinària, de manera que aquest campanar es convertí en una torre coberta a dos vessants. (EVS)

Bibliografia

• Pladevall, 1983, pàg. 139
• Baraut, 1983, vol. VI, doc. 663, pàgs. 49-50 i doc. 671, pàgs. 55-56; 1986, doc. 40, pàgs. 109-112; 1990-91, vol. X, doc. 1 848, pàg. 349