Situació
El petit edifici Sant Salvador de Predanies, de graciosa silueta, és situat en un puig al sud-oest del poble de Prats.
ECSA - A. Borbonet
El santuari de Sant Salvador és al sud-oest del poble de Prats, sobre el barranc de Torrelles i la font del Pastoret, no gaire lluny del coll de Saig.
Mapa: 36-10 (217). Situació: 31TDG039909.
Per a arribar-hi, cal seguir la carretera local d’Alp a Bellver de Cerdanya, i havent passat el poble de Prats, cal agafar un trencall a mà esquerra que duu fins a la capella, situada dalt d’un turó. (RMAE)
Història
La primera notícia que hom té d’aquesta capella data de la darreria del segle XII, quan consta que l’ecclesiam Sancti Salvatoris de Predances fou assaltada i totalment saquejada pels homes del comte Ramon Roger de Foix i del vescomte Arnau de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara.
L’any 1255 consta que el cavaller Vidal de la Roca de Víllec donà l’església de Sant Salvador de Predanies, situada a la parròquia de Sant Serni de Prats, al prevere Pere d’Argelaguers, a fi que se n’ocupés del culte litúrgic. A la darreria del segle XIII, l’any 1294, hi ha referència que en aquesta església hi havia un donat, dit Ramon Ricolf, de Talltendre, el qual prometé a Pere Alzana, capellà de Saig, viure de les almoines que donessin els fidels a dita capella.
Aquesta capella fou restaurada a l’inici de la dècada del 1960 i el seu altar fou consagrat l’any 1963 per l’abat Escarré del monestir de Montserrrat. (MD)
Església
Planta de l’església, reforçada amb contraforts en substituir la primitiva coberta de fusta per una volta.
E. Ventosa
És un petit edifici d’arquitectura molt senzilla, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular llis, sense cap tipus d’ornamentació.
Els murs de l’església no arriben al metre de gruix, cosa que fa suposar que la nau estava coberta a l’origen amb entramat de fusta i que posteriorment fou substituïda per una volta de canó de perfil semicircular, feta de pedres planes posades de cantell. En aquest mateix moment, per tal de reforçar els murs, s’adossaren a l’exterior de l’edifici tres contraforts a banda i banda de la nau.
El parament exterior dels murs és fet de pedra local, lleugerament treballada, sense que es vegin senyals de finestres d’època romànica. En canvi es conserva una porta en el mur de migdia, que era l’entrada originària, amb el marxapeu, tres graons més alt que el terra de la nau, l’arc de dovelles rústegues i els brancals.
Interior de l’església, coberta amb una volta de canó, remarcable per la seva senzillesa i rusticitat.
ECSA - A. Roura
El frontispici de ponent fou totalment modificat al segle XVIII; aquí és on es troba l’actual porta d’accés i un ull de bou, i és capçat per un campanar d’espadanya d’un sol ull.
L’absis és molt senzill, de parets gruixudes i un parament rústec de pedres simplement desbastades, col·locades en filades irregulars; al centre s’obre una finestra de doble esqueixada. Interiorment és cobert amb volta de quart d’esfera. (EVS)
Bibliografia
- Baudon de Mony, 1896, vol. II, pàg. 102
- Marti, 1926-28, vol. I (I), pàgs. 192 i 443-444
- Serra i Vilaró, 1930-50, vol. I, pàg. 492