El poble de Marquixanes és situat a 286 m d’altitud, a la dreta de la Tet, en la confluència amb el còrrec de la Coma d’Espirà. L’indret, documentat des del segle XI, fou una possessió del monestir de Sant Martí del Canigó. Tot i l’antiguitat del lloc, hom no troba una referència documental explícita de l’existència d’un castell fins l’any 1351, quan el rei Pere III concedí a l’abadia canigonenca un privilegi pel qual li permetia la reconstrucció del seu castrum, que havia restat força derruït arran de la guerra mantinguda amb el rei de Mallorca, Jaume III. D’aquesta notícia es dedueix que el castell ja existia anteriorment a la data esmentada, i és força probable que s’hagués bastit al segle XII, quan el rei Alfons I de Catalunya-Aragó donà permís l’any 1172 a l’abat Pere Guillem de Tellet perquè pogués fortificar la població (“quodpossit construere fortitudinem sive forciam in villa de Machexanes”).
El lloc pertangué a la senyoria de l’abadia de Sant Martí del Canigó fins a la seva secularització l’any 1783.