El poble de Molig és situat a 605 m d’altitud, al raiguer entre la part muntanyosa i l’eixamplament de la vall de la Castellana. L’edifici de l’antic castell és a la part alta de la població, vers el seu extrem de ponent, al costat de l’església parroquial de Santa Maria, amb façana principal a la Plaça Major. El lloc de Molig havia donat el seu nom des del segle IX a tota la conca mitjana i baixa de la vall de la Castellana; així, en una escriptura datada el 9 de novembre de l’any 844, Rotruda, filla del comte Berà I de Barcelona i Rasès, i vídua d’Alaric, comte d’Empúries, vengué al seu fill Oriol, entre d’altres possessions, la vila de Coma, la qual consta que era situada in valle Molegica, que devia dependre d’ella mateixa i del seu germà Argilà. A l’inici del segle X, els descendents de la comtessa Rotruda conservaven nombrosos alous a la vall de Molig, tot i que el monestir de Sant Miquel de Cuixà, en aquesta època ja hi havia adquirit també alguns alous, com queda reflectit per la butlla de confirmació de béns que li atorgà l’any 950 el papa Agapet II, en la qual se cita un alou “in valle Molegica in villa Molegicca”; així mateix, un altre alodem de Moligio és confirmat al mencionat cenobi per la butlla concedida pel papa Joan XIII l’any 968.
En aquesta mateixa època, els comtes de Cerdanya —els quals tenien vincles de parentiu amb els descendents de Berà I— posseïen, no sols l’alt domini jurisdiccional del conjunt de la vall, sinó també nombroses possessions alodials de patrimoni familiar. Un clar testimoni d’aquesta situació l’aporta el testament del comte Guifré II de Cerdanya, datat el 8 de novembre de l’any 1035, en el qual llegava al seu fill Berenguer alodem meum de Molig amb totes les seves pertinences, excepte l’església, la qual, segons disposava, havia d’ésser infeudada a Bernat de So.
A l’inici del segle XII, Molig era una dependència del castell comtal de Paracolls-situat damunt del curs de la Castellana, a l’indret dels engorjats dels Banys de Molig (avui municipi de Campome)—, i seguí des d’aleshores el destí de la baronia de Paracolls (integrada per Molig, Coma, Estanyils, Fórnols i Croells), que entrà dins l’òrbita reial vers l’any 1295. Poc després, l’any 1312, el rei Sanç I de Mallorca infeudà dita baronia a Ponç de Caramany, la qual consta en mans del llinatge dels Tregurà l’any 1380. D’aquesta darrera nissaga passà successivament als Sanespleda i Vilanova i, finalment, als Llupià, que en conservaren la senyoria fins a la Revolució Francesa.
Tanmateix, la presència d’un castell a Molig, lloc situat, com s’ha dit, dins la baronia de Paracolls, no és testimoniada fins l’any 1437, com a castrum de Moligio; aquest castell fou construït a migdia de l’església, amagant totalment la seva façana meridional. Més o menys en el mateix moment es bastí una torre rodona damunt de l’absis de l’església, anàloga a una altra torre erigida a l’angle S-W del quadrilàter del castell. Probablement des del segle XIV ja succeí al castell alt-medieval de Paracolls com a residència dels senyors. En l’actualitat és habitat, dividit en pisos, i s’hi obriren finestres a les façanes de llevant i de migdia.