El lloc de Breses —aigua avall de Corbiac, vora la riba dreta de la Castellana i prop dels límits amb Campome— és esmentat l’any 1019 en una escriptura per la qual Oliba, abat de Sant Miquel de Cuixà, retornà a Guillem i als seus germans Sunifred, Miró, Guifré i Ramon, un alou “qui est in comitatu Confluente, in valle Mosseti, in villa Bredes et in aiacenciis et terminibus eius”; segons explicita el document, aquest alou havia pervingut als dominis de Cuixà amb el monjo Deià, germà de Guillem i dels altres, per herència. Tanmateix, altres autors apunten la possibilitat que l’alou de Breses era el que en la butlla del papa Joan XIII de l’any 968 i en la del papa Sergi IV del 1011, ambdues a favor del monestir de Cuixà, s’esmenta com a alode Mosedo i de valle Mosset, respectivament.
Seria originari de Breses el llinatge dels Mosset, sorgit al segle XI d’un dels fills de l’esmentat Guillem, germà de Deià, que era senyor de Breses. Tot i que les notícies referents a aquesta vil·la són força antigues, la primera referència que s’ha localitzat de la seva església, dedicada a sant Esteve, data de l’any 1355, i consta per una escriptura que Ademar de Mosset li feu un llegat de 50 sous. (MLIR)
Es tracta d’un edifici totalment arruïnat, d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, del qual només es conserven part dels murs de la nau i de l’absis, aprofitats en un marge i incorporats a una sèrie de dependències agràries. No s’hi veuen elements destacables i els murs presenten un aparell de carreu irregular, disposat en filades uniformes, més irregulars a la part corresponent als fonaments, que són descobertes. Es fa difícil precisar una datació per unes restes tan impersonals i rústegues, però sembla raonable suposar una datació dins el segle XII. (JAA)