Situació
Minses restes de mur i indicis d’un vall o fossat d’aquest històric castell.
J. Castellví
El seti d’aquest castell, esdevingut un pur jaciment arqueològic, s’ha de cercar en un promontori de la zona alta del poble de Censà, prop de l’església parroquial. El castell es localitza en la propietat núm. B-282 del cadastre, en el lloc anomenat “lo Castell”. Des d’aquest indret es gaudeix d’una bona vista vers el S, en direcció a Oleta, i vers el N, cap al coll de Censà, antic pas que condueix a la comarca del Capcir.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 36’ 11” N - Long. 2° 10’ 25” E.
Censà, limítrof del Capcir, és a l’extrem nord-oest de les Garrotxes de Conflent, d’altitud 1440 m. S’hi arriba a partir d’Oleta per la D-4. Abans d’arribar a Ralleu, un trencall a mà dreta (D-4E) porta a Censà. D’Oleta a Censà hi ha 18 km. (PP-JC-CG)
Història
El lloc de Censà és esmentat des del segle XI, en què es consigna el fevum de Santiano (1067). El terme i el seu castell foren una possessió del priorat de Santa Maria de Cornellà des d’abans del 1263, en què li foren confirmats per Jaume I. El 1304, el prior n’obtingué la plena senyoria de Jaume II de Mallorca, el qual li concedí aquell any tota jurisdicció alta i baixa. El monestir la conservaria, malgrat la seva secularització el 1592, fins a la fi de l’antic règim, al mateix temps que la meitat de les rendes dels pasquers del Conflent, que s’estenien de Censà a Cauders, Aiguatèbia i Ralleu. La població antiga, construïda al vessant del turó que coronava el castell, prop de la primitiva parròquia, fou incendiada a mitjan segle XVI pels hugonots del Llenguadoc. Com passa també en d’altres pobles veïns de les Garrotxes, el prior de Cornellà, Baldiri Agullana, feu una crida el 1562 perquè s’hi establissin nous habitants, que vingueren, en nombre de nou, de Matamala i d’Eina. Aquests, per raons de major seguretat, construïren les noves cases al voltant del castell, que prometeren de reconstruir.
La primera notícia del castell és tardana, del 1263, any en què apareix com una possessió de Santa Maria de Cornellà. Les restes del castell foren utilitzades al segle XIX per a la construcció de la nova església parroquial. (PP)
Església
La informació que tenim sobre com era aquest castell es redueix als resultats que proporcionà un sondatge que realitzaren J. Castellví i C. Gendre a la part baixa del seti del castell el 1985. El sondatge, d’uns 2 m2, es va realitzar en el lloc on presumiblement hi havia el vall i efectivament va permetre confirmar l’existència d’aquest element defensiu, de 4 a 4,5 m d’ample i 2,8 m de profunditat. L’excavació permeté posar al descobert un primer estrat, que es trobava farcit de terra, pedres i ceràmiques grises medievals de més d’1 m d’alçada i un segon estrat, més modern, de terra, pedres i també capes de morter de calç amb ceràmica moderna o contemporània barrejada, que feia 1,8 m d’alçada.
L’únic que resta del castell en elevació són uns petits murs de pedra seca al llarg del vall, als costats est i nord-est, i la roca mare del cim del promontori. A l’oest, l’obertura de la carretera actual sembla que ha fet desaparèixer en aquest sector les restes del castell, juntament amb el vall.
Quant a la funció d’aquesta construcció, podem pensar que era un castell que vigilava tota la vall de Censà, en els moments de pau incerta entre els reis de Mallorca i d’Aragó i durant les invasions de les tropes forasteres del sud de França (essencialment al segle XIV). Es podria classificar com una mota de tipus natural, és a dir, bastida aprofitant un relleu natural que fou retallat expressament. (JC-CG)