Situació
Un aspecte dels pocs vestigis que resten d’aquesta església.
ECSA - A. Roura
Els vestigis de l’església de Santa Creu són en un apèndix del SE del terme municipal de Conat, al límit amb Rià, al costat del torrent de la Santa Creu. L’església se situa exactament en un antic encreuament de camins, el que anava de Rià a Conat i el que conduïa a Bell-lloc, Campelles i Vilafranca de Conflent.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 17’ 13” N - Long. 2° 21’ 28” E.
Venint de Rià per la carretera D-26 i abans d’arribar a Conat cal prendre un trencall a mà esquerra que condueix al despoblat de Bell-lloc. Les ruïnes són al costat de la pista, a mà esquerra, a poc més d’1 km des de l’inici.
Història
La seva situació en una antiga cruïlla de camins fa que calgui identificar aquest indret amb el “locum ubi dicitur ad Cruce” (vers el 864), que apareix en el cartulari de Cuixà-Eixalada, aleshores considerat com una part del territori de la villa Arriano. És molt probable que aquest topònim expliqui l’erecció d’una capella sota l’advocació de la Santa Creu. És esmentada per primera vegada l’any 1330, en què Ramon de Flaçà llegà 6 diners a Santa Creu de Conat. Els feligresos de Conat i de Rià hi anaven en processó el dia de la Santa Creu de maig (3 de maig).
Església
Originàriament es tractava d’una església d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular. De l’església en resten avui dia, molt arruïnats, part dels murs de ponent i de tramuntana de la nau i alguns rastres dels fonaments de l’absis. L’església era construïda en aparell d’esquist. En el mur nord encara es pot observar l’arrencada de la volta, desapareguda.
Bibliografia
- Abadal, 1954-55, VIII, doc. 9, pàgs. 248-250; Cazes, 1990, pàg. 104.