Situació
Arc de mig punt tapiat situat a la base del campanar, aprofitat de l’església romànica, totalment refeta i transformada al segle XVII.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Esteve és al centre del nucli més antic del poble d’Estoer. Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 36’ 9” N - Long. 2° 29’ 12” E.
Història
L’antiga església parroquial de Sant Esteve és esmentada —com ja s’ha dit a l’hora de parlar de la història d’Estoer— amb motiu d’un procés celebrat al gener de l’any 879, on s’enregistraren els juraments dels testimonis per a reconstruir les actes o els títols de propietats de la comunitat d’Eixalada, perdudes en la inundació de la Tet, que s’emportà el monestir el 878. Segons cita aquest document, el procés tingué lloc a l’església de “Sancti Stephani martirys Christi cujus basilica in valle Astovere fundata…”.
Així mateix, l’any 1025, a l’església de Sant Esteve fou atestat sota jurament, i fet públic, el testament de la vescomtessa Guisla, esposa del vescomte Bernat I de Conflent i mare del bisbe Ermengol d’Urgell (sant Ermengol) i del vescomte Arnau de Conflent.
L’església de Sant Esteve d’Estoer, als segles XII i XIII, era un dels temples del Conflent que tenien en feu els senyors de Domanova pels vescomtes de Castellnou.
D’altra banda, l’església d’Estoer era el lloc habitual de reunió de la comunitat vilatana, tot i que, a causa de les reduïdes dimensions de l’edifici, manta vegada es feren les reunions en el cementiri adjacent, tal com reflecteix un document del segle XVII.
Vers la fi del segle XVI, l’edifici romànic amenaçava ruïna. En aquest sentit, hi ha referència que l’any 1586, Joan Costa, veí d’Estoer, feu una deixa testamentària de 10 lliures per tal d’ajudar a sufragar les despeses de les obres que s’havien de fer a l’església parroquial de Sant Esteve; també hi ha notícia que a l’inici del segle XVII, Joan Català, cònsol primer de la vila, recordava a la població que cada any s’havia de pagar a Montserrat-Valentin Vilar, de Sant Marçal, 25 lliures, a fi de tornar-li les 500 lliures que la comunitat li havia manllevat per a reedificar l’església d’Estoer, les obres de la qual ja es portaven a terme.
Església
L’església parroquial de Sant Esteve, tal com indiquen les dades històriques, és un edifici que fou del tot refet i modificat al segle XVII i té reformes i afegitons encara posteriors. De la seva nau única només es pot veure, exteriorment, la façana de ponent i part del mur de tramuntana, el qual té capelles laterals afegides.
L’església es troba encaixonada, a la part restant, entre les cases i la muralla del minúscul i atapeït nucli fortificat de la cellera. El seu interior és arrebossat i encalcinat. L’absis, per la seva forma, podria ser una pervivència de l’antiga construcció romànica; probablement també són de la mateixa època bona part dels murs perimetrals de la nau. A l’exterior, l’aparell és visible únicament a la part inferior del frontis i a l’extrem superior del mur de tramuntana; és fet a base de grans blocs de pedra, trencats i lligats amb abundant morter, que es disposen en filades horitzontals. A la base del campanar —refet al segle XVII—, que es dreça al sud-oest del temple, al costat de la façana, hi ha un arc de mig punt d’època romànica que va ser tapiat; és fet amb lloses de pissarra, estretes i llargues, col·locades en ventall.
Epigrafia
Làpida sepulcral d’un rector d’Estoer, mort el 1285, encastada a l’esquerra de la porta d’entrada a l’església.
ECSA - A. Roura
A la façana de ponent de l’església de Sant Esteve d’Estoer, a l’esquerra de la porta d’entrada i a 1,57 m del sòl, hi ha encastada una làpida sepulcral de marbre rosat amb l’epitafi de Bernat Sifrend, rector de l’església, mort l’any 1285. La seva superfície és força erosionada i clivellada. Fa 48 cm de llargada × 45 cm d’alçada. Té un marc ressaltat per un relleu pla que és resseguit per una línia incisa. La inscripció ocupa enterament el pla refós. Consta de sis línies i les lletres disminueixen una mica d’alçada de dalt a baix; a la darrera línia són força més petites que a les altres, tot a causa d’un càlcul erroni de l’espai disponible per part del lapidista. El text és el següent:
ANNO DOMINI M CC LXXX
V OBIT BERNARDUS SIFRENDI
RECTOR ECCLESIE DE ASTOE-
RIO ET CONDIDIT ALTARE
BEATE MARIE DICTE ECCLESIE ET
PRESBITERATUM IN PERPETUUM
Que, traduït, vol dir:
“L’any del Senyor de mil dos-cents vuitanta-cinc morí Bernat Sifrend, rector de l’església d’Estoer, que fundà l’altar de Santa Maria de la dita església i un benefici presbiteral a perpetuïtat.”
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Alart, 1880, vol. F, pàg. 457; Abadal, 1954-55, vol. VIII, doc. 57, pàgs. 273-274; Cazes. 1975, pàgs. 26-28; 1990, pàg. 18.
Bibliografia sobre l’epigrafia
- Bonnefoy, 1856-63, pàg. 291; Cazes, 1975, pàg. 26; Corpus des inscriptions, 1986, pàg. 83.