Situació
Aspecte que ofereix el temple des del sector meridional.
ECSA - A. Roura
L’antiga església parroquial de Sant Joan, del desaparegut lloc de Seners, és situada al sud-oest del poble d’Estoer, cap del municipi, prop de la riba dreta del riu de Llec.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 36’ 9” N - Long. 2° 29’ 13” E.
Per a arribar-hi cal partir del mateix poble d’Estoer, pel carrer de l’Escola, a l’inici del qual un cartell indica la direcció vers la capella de Sant Joan. Cal continuar pel camí asfaltat i trencar a l’esquerra a la bifurcació que es troba durant el recorregut, que segueix, una mica enlairat, el marge esquerre de la ribera del Llec. Al cap d’1,5 km aproximadament, s’ha de deixar el vehicle en una esplanada on hi ha restes d’una explotació minera. Des d’allí cal fer uns 500 m a peu baixant fins a la ribera, travessar-la per un pont de fusta, i pujar per l’altra riba fins al replà on es troba l’església.
Història
El lloc de Seners és esmentat en un document de l’any 958 pel qual el rei Lotari, a precs de la seva mare Gerberga, confirmà al monestir de Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà i al seu abat Ponç totes les seves possessions. Entre els béns que li foren ratificats consta l’església de Sant Salvador de Llec, el terme de la qual confrontava per una part a la villam Senariam. Posteriorment, la villa Senarii és de nou mencionada com a afrontació territorial de l’església de Llec l’any 1011, en la butlla de confirmació de béns que el papa Sergi IV atorgà al monestir de Sant Miquel de Cuixà.
De la seva església hi ha notícia el 1204, quan Pere de Domanova reconeixia tenir en feu pel vescomte Guillem de Castellnou les esglésies de Ropidera i de Sancti Johannis de Senaria.
L’any 1408 Sant Joan de Seners consta com a parròquia, la qual cal suposar que agrupava un poblat eminentment dispers.
L’església es trobava en força mal estat, però recentment ha estat restaurada.
Església
Es tracta d’un petit edifici d’una sola nau, relativament llarga, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, seguida. La volta de l’absis és ametllada i comunica amb la nau per mitjà d’un plec apuntat.
A la façana de ponent hi ha la porta d’entrada. En el seu estat actual, l’arc de mig punt fet amb ciment i un anagrama del nom de l’església gravat a la clau, correspon a una reforma moderna, força anterior, però, a les obres de consolidació i restauració més recents. Al centre i a la part superior del mur s’obre una finestra de doble esqueixada, amb arc de mig punt monolític, tallat en granit i ben polit. El capcer de la façana s’enlaira per sobre del nivell de la coberta de la nau; aquest és coronat al centre per un senzill campanar d’espadanya amb tres grossos pilars que no es clouen en arcades, sinó que són acabats en forma piramidal; el del centre ha estat parcialment reconstruït.
En el mur meridional de la nau hi ha, únicament, vers el seu extrem de llevant, una finestra que ara és aparedada i situada a 1,5 m de distància de la cantonada amb la capçalera. És una finestra romànica de doble esqueixada, força curiosa, ja que té una amplada normal, però és de molt poca alçada. El seu arc de mig punt té dovelles curtes, poc treballades, algunes de tova o travertí. L’ampit és format per una sola llosa de pissarra, llarga i estreta.
El mur de tramuntana de la nau té, a la seva part central, una finestra d’arc de mig punt fet amb dovelles curtes; no té muntants, la qual cosa pot fer suposar que ha estat més o menys modificada.
La finestra situada al fons de l’hemicicle de l’absis és, a diferència de les altres de l’església, d’una sola esqueixada. A l’exterior té una llinda-arquet de mig punt, de pedra tova.
El capcer de l’extrem oriental de la nau és una mica elevat. Les obres recents de consolidació han comportat la renovació de les cobertes de llosa de pissarra de la nau i l’absis, en les quals ara hi ha, majoritàriament, pedres noves, si bé en els ràfecs es mantenen les lloses antigues.
A l’interior, les voltes romanen cobertes per capes d’arrebossat i encalcinades. En canvi, han estat repicats els paraments dels murs interiors i també exteriors.
L’aparell de l’edifici era molt més observable en l’estat anterior a les obres de restauració. Aleshores quedaven, fins i tot, rastres de capes d’arrebossat, en part força antigues, que han estat eliminades. Hom ha aplicat un gruix de ciment excessiu a les juntes de les pedres, de manera que el parament té una aparença anòmala.
La construcció és feta a base de blocs de pedra i llosetes, generalment de pissarra, simplement trencades, de mides mitjana i petita, força regulars. Es disposen horitzontalment en filades seguides, lligades amb abundant morter.
Es tracta d’una esglesiola rural, d’extrema simplicitat formal. Els paraments i altres elements —sobretot les finestres del costat sud de la nau i de l’absis— ens indueixen a considerar-la bastida dins el segle XI. En canvi, la volta apuntada insinuaria, més aviat, una datació possiblement del segle XII.
En definitiva, pensem que és possible que l’església originària del segle XI fos objecte de refaccions posteriors, a les quals correspondria la volta apuntada actual. Però també pot ser que hagi estat construïda enterament al segle XII seguint una tècnica arcaïtzant.
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol 23, pàg. 162; Abadal, 1926-50, vol. II (I), pàgs. 94-98; Cazes, 1975, pàg. 28; 1990, pàg. 78; Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68.