Situació
Una de les cares del gran quadrilàter que forma aquest castell, avui dia destinat a explotació agrícola.
ECSA - A. Roura
Les restes d’aquest castell es troben 200 m al sud del Veïnat d’Amunt, situat a uns 5 km de Vilafranca del Conflent per la carretera D-6.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat 42° 33’ 16” N - Long. 2° 21’ 58” E.
Història
El lloc de Bulella és esmentat des de l’any 947. El seu castell fou el seti d’una senyoria que el 1165 era a mans de Berenguer de Vilar, que la tenia per Guillem de Fullà, el qual, alhora, la tenia per Guillem I de Canet (espòs de Cerdana de Rodés). La jurisdicció del castell de Jújols li era subordinada; aquesta subjecció es mantindrà fins al segle XVII.
El 1287, Pere de Fullà vengué el castell de la Bulella al prior de Cornellà de Conflent, el qual hi instal·là una pabordia. El 1499, el capítol de Cornellà l’infeudà a Blai Bombaser, de Vilafranca, amb l’obligació que el reparés. Els seus successors, els Puigmitjà i Miquel continuaren tenint-lo pel prior de Cornellà. El 1790 era de Josep Miquel de Riu.
Església
Aquell castell, datable del segle XII, es presenta com un gran quadrilàter fortificat, amb un portal d’arc de mig punt a la façana nord, que s’obre damunt un pati central, a llevant del qual hi havia una torrassa rectangular que fou utilitzada a la fi del XIII com a capella, sota invocació de sant Bartomeu, a iniciativa del prior de Cornellà de Conflent, quan hi fou instal·lada una pabordia. A les façanes nord i est hi ha unes finestres geminades de tipus romànic, datables del segle XIII, que foren privades de les columnetes i dels capitells de marbre esculpits al segle XIX, els quals potser foren reutilitzats al castell de Nyer, tot i que no han estat localitzats. L’antic castell de la Bulella és actualment partit entre dos propietaris particulars, un dels quals ha realitzat, fa alguns anys, a la part occidental, unes obres deplorables en detriment d’aquest monument de gran interès, malauradament sense cap protecció.
Bibliografia
- Pous, 1974, núm. 70, pàgs. 211-212; Cazes, 1989, pàg. 24.