Situació
Restes de murs situats a la carena de l’altiplà de Terrassa que formen un clos que podria correspondre a aquest castell desaparegut.
ECSA - J. Bolòs
Restes de construccions situades a la part més alta de l’altiplà que s’estén al nord-est de Rigardà, damunt de la riera de Rigardà i davant de l’església de Santa Eulàlia de Vilella.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 28’ 6” N - Long. 2° 32’ 21” E.
Si seguim la carretera que va de Vinçà fins a Rigardà, molt poc abans d’arribar a aquest darrer poble, surt a mà esquerra una carretera asfaltada que mena a unes cases i, després, convertida en pista de terra, segueix en direcció nord-est. Aquesta pista passa gairebé a tocar de la carena de l’altiplà de Terrassa. (JBM)
Història
Aquest castell era destinat a vigilar la via o camí del Conflent, entre Domanova i Jóc, i fou la fortalesa primitiva del terme de Rigardà. Es tracta d’un dels castells del Conflent documentats des de més antic. Se’n té notícia des de l’any 864 (o 865), en què és mencionat en unes afrontacions descrites en l’acta d’adhesió de la comunitat de Cuixà al monestir de Sant Andreu d’Eixalada. Sembla que el castell de Terrassa s’abandonà al segle XIV i a partir d’aquell moment prengué les seves funcions la torre de Rigardà, el dret de la qual fou cedit pel vescomte Andreu de Fenollet el 1357 a Ramon de Perellós. (PP)
Església
En la carena on sembla que al segle IX hi havia el castell de Terrassa, actualment hi ha restes de diversos murs, de datació molt difícil. Aquests murs tanquen uns closos força grans, que tenen una planta bàsicament rectangular. El clos situat al punt més elevat té una amplada, seguint la carena, d’uns 80 m i una longitud, baixant pel vessant nord, d’uns 110 m. La major part d’aquest mur, format per filades de llicorella, té un gruix de 110 cm i, actualment, una alçada de pocs pams. Només el costat occidental, al llarg d’uns 40 m, arriba a assolir una alçada d’1,5 m i fou fet amb una amplada d’uns 2 m. Aquest clos gairebé pot ésser resseguit als quatre costats, tot i que alguns dels trams de la banda septentrional, que talla el vessant de l’altiplà, són perduts.
Seguint la carena d’aquest altiplà cap al sud-oest, en el petit turó següent, hi ha un altre recinte semblant. Té una amplada, seguint la carena, d’uns 40 m i una longitud d’uns 140 m. El gruix del mur és també d’uns 110 cm i en alguns llocs arriba a tenir una alçada d’1 m. El nivell del sòl a l’interior del clos és més alt que el que hi ha a l’exterior. A l’angle sud-est hi ha un amuntegament de pedres que podria correspondre a una torre. Uns 100 m més cap al nord, seguint aquesta paret oriental, hi ha una altra possible resta d’una fortificació i, encara, uns 60 m més enllà, una altra. El mur nord correspon al camí actual.
Dir de quina època són aquestes construccions és quasi impossible, atès que, fins i tot, poden ésser d’època moderna. Només ens fa dubtar el fet que cap a l’any 864 (o 865) hi hagués en aquest indret un castro Tarraça i el fet que a l’Europa occidental alguns dels castells d’aquest moment inicial fossin de vegades un recinte ampli situat al cim d’un turó o d’un altiplà (Fournier, 1978). Per exemple, segons José A. Gutiérrez (1989, pàg. 176), les fortificacions del regne de Lleó del segle IX sembla que eren uns grans recintes que feien, per exemple, 150 per 50 m o bé 145 per 45 m, etc.; eren construïdes amb uns murs que rarament ultrapassaven el metre d’ample i amb pedres de vegades grans, sense treballar, col·locades les unes damunt de les altres sense morter. Tot això fa que dubtem sobre la possible antigor d’aquestes parets. (JBM)
Bibliografia
- Abadal, 1954-55, VIII, doc. 9, pàgs. 248-250