Situació
Interior de l'església, de la qual resten els murs perimetrals i la coberta de quart d’esfera de I’absis.
ECSA - A. Roura
L’església fortificada de Sant Feliu és situada a la part alta del turó on hom construí el poble de Ropidera. És a l’extrem septentrional del vilatge abandonat.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 29’ 43” N - Long. 2° 33’ 48” E.
Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (JBM)
Història
L’església de Sant Feliu de l’antic poble de Ropidera és citada en una escriptura de l’any 1204, segons la qual Pere de Domanova reconeixia tenir en feu per Guillem, vescomte de Castellnou, les esglésies de Ropidera i de Seners. Aquesta església fou fortificada vers l’inici del segle XIV, i probablement per aquest motiu, algunes escriptures esmenten un castell de Ropidera, ja que potser, com a hipòtesi, es pot apuntar que l’edifici religiós, un cop fortificat, va assolir també la funció de castell pròpiament dit.
Una notícia tardana, de l’any 1570, fa referència a una sentència per la qual s’establí que el capellà de Sant Feliu, no tenint necessitat de residir contínuament a Ropidera, havia de participar de les distribucions quotidianes de l’església de Vinçà, de la qual era beneficiat. (MLIR)
Església
L’església és un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Actualment la volta que cobria la nau s’ha ensorrat i només resta cobert l’absis.
Damunt d’aquest absis hi ha restes de la fortificació.
La porta principal de l’església devia ésser situada al mur meridional de la nau, que és el més malmès. També sembla que hi havia una porteta al mur nord, a tocar l’absis. Aquesta porta petita té una amplada de 70 cm i és acabada amb un arc de mig punt. Només en podem veure els 70 cm superiors —la resta queda colgada sota l’enderroc—, que, en bona part són tancats per una llosa vertical. En aquest mateix mur nord hi ha diversos forats o traus fets a la paret, situats en més d’un nivell.
A l’absis s’obrien dues finestres, una de centrada i una altra de situada a la banda sud-est. Són acabades, a l’interior, amb un arc de mig punt. Van ser molt afectades per les transformacions que hi hagué en aquesta banda de l’església arran de la seva fortificació. A la paret occidental hi ha una altra finestra petita, situada a un nivell més elevat i acabada també amb un arc de mig punt.
L’aparell constructiu d’aquest primer edifici variava d’un lloc a l’altre. Mentre a l’absis bona part de l’obra és feta amb carreus força grossos, ben escairats, en alguns sectors del mateix absis i sobretot a la nau trobem un aparell molt més irregular, amb les pedres poc treballades, de mides diverses, tot i que siguin força ben col·locades en filades. Això no vol dir que, sobretot als angles occidentals de la nau, no hi hagi també alguns carreus més escairats i força grans.
L’únic motiu decoratiu que hi ha a l’edifici és un fris o faixa horitzontal, que fa uns 17 cm d’alt i que sobresurt una mica, situat a l’interior de l’absis, per damunt de les finestres. Aquest fris és solcat longitudinalment per una ratlla o incisió.
La data de construcció d’aquesta església de Sant Feliu pot ésser el final del segle XII. De fet, aquesta possible datació coincideix bastant amb l’esment documental abans citat.
Aproximadament un segle més tard de la construcció de l’església es feren unes obres importants destinades a fortificar-la, assolint hipotèticament, com ja s’ha esmentat, també la funció de castell. Aquestes transformacions van afectar, en principi, només l’absis. L’espai semicircular fou recobert exteriorment amb una construcció d’angles rectes. Aquesta construcció, acabada amb un petit talús, tenia una alçada considerable. Als aproximadament 7 m que assolia la part superior de l’absis, s’afegí una torre amb almenys uns 8 m més. Aquesta possible torre devia ocupar tota la zona absidal; a la nau de l’església no hi ha cap resta que permeti d’assegurar que hi hagué un edifici al damunt. I, fins i tot, pel que fa a la zona de l’absis, actualment només l’angle del SE ha restat amb una alçada notable.
A la banda est d’aquest mur que encara ara es conserva al cim de l’absis, i a uns 7 m del sòl exterior, s’endevina l’existència del muntant d’una porta, amb una alçada d’almenys 140 cm. Al cim de tot de l’agulla que resta de la paret sobrealçada, a la banda meridional, hom veu encara les restes d’una altra obertura, el muntant de la qual feia almenys 100 cm d’alt.
Cal dir que en fer aquest afegit damunt de l’absis de l’església, en una data propera a l’any 1300, calgué tapiar les dues finestres que hi havia en aquest absis i se’n va haver d’obrir una altra, però més cap a l’oest. Aquesta finestra, d’esqueixada simple i oberta cap a l’exterior, és l’única que hom pot veure ara des de fora, a l’extrem del mur sud. A l’exterior, aquesta finestra és acabada amb diverses dovelles, potser aprofitades d’alguna de les altres finestres o dels carreus de l’antic caire que marcava per fora l’inici de l’absis i que fou desfet en afegir-hi el nou cos.
Hem de relacionar aquesta església fortificada amb tants altres edificis religiosos que en aquesta comarca i al Rosselló, al final de l’època romànica o, més sovint, ja plenament en època gòtica, sofriren transformacions destinades a llur fortificació.
Com assenyala S. Leclerc (1987: pàg. 226), un dels possibles motius d’aquesta fortificació fou la proximitat de la frontera, ja que després del tractat de l’any 1258, en perdre la Corona catalanoaragonesa el Fenolledès, molts pobles del Conflent i del Rosselló restaren a tocar del regne de França. Això provocà la fortificació de les esglésies de la Reglella, Illa, Bulaternera, Millars, Sant Feliu d’Amunt, etc. L’església de Sant Feliu de Ropidera és un exemple d’església de poble, que participava en la defensa del poble. Sembla que hom construí una torre damunt de l’absis de l’edifici. No sembla pas, per contra, que s’esdevingués, com ha estat proposat, un regruiximent de tot el mur de la nau. De transformacions com la que hi hagué a l’església del poble de Ropidera n’hi ha altres exemples. Com diu Leclerc, no havent-hi campanar, l’absis pot esdevenir una torre; així a Formiguera, Terrats, la Reglella, Sant Martí de Canet, a Banyuls dels Aspres o a la Rodona d’Illa (Leclerc, 1987, pàg. 228). (JBM)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 84
- Pous, 1974, pàgs. 242-243
- Leclerc, 1987, pàgs. 223-233
- Cazes, 1990, pàg. 78