Situació
Capçalera de l’església amb el seu absis semicircular coronat per una cornisa motllurada, un fris d’arquets i una bonica finestra amb capitells esculpits al centre.
ECSA - A. Roura
L’antiga església parroquial de Sant Esteve és situada dalt del turó que domina la població de Saorra, que es troba a la riba dreta del riu homònim.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 29’ 43” N - Long. 2° 21’ 49” E.
Tot partint de Vilafranca de Conflent, cal agafar la carretera D-6 que ressegueix la vall del riu Rojà. Després d’haver fet un trajecte d’uns 7 km, s’arriba a la població de Saorra. Des d’aquí cal prendre la carretera que mena a Escaró i Torèn; al primer revolt pronunciat a la dreta, surt una pista sense asfaltar que en 200 m porta a l’església. (PP-JAA)
Història
Una de les primeres mencions documentals del lloc de Saorra data de l’any 950, quan, en una butlla de confirmació de béns atorgada pel papa Agapit II al monestir de Sant Miquel de Cuixà, li ratificà la possessió d’un alou “in valle Saorra”; a aquesta propietat se n’afegí una altra tres anys després (“in villa Savorra”), donada pel comte de Cerdanya i Besalú, Oliba Cabreta, amb motiu de la consagració de l’església de Sant Germà de Cuixà, de l’any 953, feta pel bisbe d’Elna Riculf. També a partir de mitjan segle X, concretament l’any 949, el cenobi de Sant Pere de Camprodon adquirí un domini important, a Saorra, gràcies a una donació de la comtessa Ava, confirmat posteriorment per una butlla del papa Benet VIII.
El temple de Sant Esteve és documentat a la segona meitat del segle XII. Consta, segons una butlla atorgada pel papa Alexandre III l’any 1163 en favor del monestir de Sant Martí del Canigó, que aquest cenobi posseïa predis, possessions i alous “in parrochia Sancti Stephani de Saorra”.
Actualment, les funcions parroquials són exercides per la petita església de Sant Cebrià, situada dins la població. (PP)
L’església de Sant Esteve fou declarada monument històric el 8 de juliol de 1911. L’any 1925 s’instal·là a la part superior del campanar un rellotge, de manera que se’n refeu tot el coronament, inclosa la teulada de quatre vessants, feta de lloses; les cobertes de l’església foren refetes el 1930 i el 1943. Durant aquesta campanya de restauració, el mateix Servei dels Monuments Històrics destruí el retaule barroc que presidia l’altar major, obra de Lluís Generes, per tal de deixar a la vista l’absis romànic de l’església. (OP)
Església
Planta de l’església on destaquen les capelles laterals semicirculars obertes als murs nord i sud.
R. Mallol
L’antiga parròquia de Sant Esteve és un bell edifici romànic d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular. Interiorment, fa 16,45 m de llargada per 6,60 d’amplada.
L’aparell és fet de carreus de granit daurat, acuradament tallats, sobretot a l’absis i a la paret meridional, on s’obre la porta amb llinda, arc de descàrrega i timpà llis. Les parets tenen un gruix d’1,76 m, cosa que no ha impedit que la volta s’hagi esquerdat; el moviment que ha produït aquesta esquerda es va ocasionar per la inclinació del mur sud, molt probablement a causa de les explosions en les veïnes mines de ferro d’Escaró, les quals ja havien provocat la destrucció l’any 1930 de l’església romànica d’aquesta localitat.
La nau és il·luminada mitjançant quatre finestres; una al centre de l’absis, unes altres dues al mur sud, totes tres de doble esqueixada, i una quarta al mur de ponent, que modernament ha estat refeta i engrandida. La finestra de l’absis és feta amb arcs de mig punt en gradació i decorada amb columnes de marbre i capitells esculpits; a la part superior, l’absis és coronat per una cornisa motllurada sota la qual corre un fris d’arquets cecs de tradició llombarda.
Una de les particularitats de la parròquia vella de Saorra és l’existència, des del seu origen, de dues capelles laterals semicircular obertes dins el gruix interior dels murs nord i sud de l’església, de tal manera que no són visibles des de l’exterior; aquest detall posa l’església de Sant Esteve en estreta relació amb la de Sant Joan de Conat (on una d’elles és rectangular).
Campanar de l’església construït anteriorment, o, almenys, amb una tècnica diferent de la de la resta de l’església.
ECSA - A. Roura
El campanar, de planta quadrada, és adossat al mur de tramuntana de l’església, amb el qual es comunica per mitjà d’una porta estreta. Desproveït d’obertures fins a la meitat de l’obra, té finestres geminades amb arc de mig punt al primer pis i d’arc apuntat al segon. (PP)
L’església de Sant Esteve de Saorra presenta dues etapes constructives, ambdues emparentades estretament amb les fases detectables en la important obra de Santa Maria de Cornellà de Conflent. En una de les fases es bastí l’església i, en l’altra, el campanar.
El campanar de Sant Esteve de Saorra és anterior a l’església, o almenys de tecnologia molt diferent. S’emparenta estretament amb el campanar de Cornellà per la presència molt singular de les dobles finestres de doble esqueixada en les obertures d’un dels seus pisos (però s’allunya de l’ortodòxia de les formes llombardes per la manca d’arcuacions). Això fa que, juntament amb l’església de Cornellà, pertanyi al reduït grup d’edificis amb aquesta solució, molt excepcional, però que retrobem a l’església urgellesa de Sant Martí de la Plana (vegeu el volum VI de la present obra, pàg. 194).
Si el campanar de Saorra es relaciona tipològicament amb el model de Cornellà de Conflent, l’estructura, l’ornamentació i la construcció de l’absis prenen clarament com a model l’absis de Cornellà, posant en evidència la difusió de les formes que caracteritzen l’arquitectura del Rosselló i del Conflent durant el segle XII i la importància com a model de la capçalera de Santa Maria de Cornellà. (JAA)
Escultura
Finestra absidal decorada amb capitells esculpits de temàtica figurativa i vegetal.
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Esteve de Saorra havia conservat una escultura jacent d’execució matussera, segons observació de J. A. Brutails, Notes sobre l’art religiós en el Rosselló, 1901, pàg. 212. El text diu així: “No fa gaire que en l’iglesia mig enrunada de Sagorra vaig pendre nota d’una pedra en la que hi està molt grollerament representat un home vestit ab una mena de brusa; al pit, una creu patada amb el peu afilat; els braços, ridículament prims i curts, estan plegats sobre el pit; el cap descansa sobre un coixí”.
Pensem que aquesta pedra —obra de caire popular d’algun artesà local— ha anat a parar al castell de Torèn. (PP)
Capitells
Els capitells de la finestra central de l’absis de l’església de Saorra presenten decoració esculpida. Els dos capitells exteriors estan ornats, l’un amb figures d’ocells i l’altre amb el que sembla que són sirenes; als daus centrals d’aquest darrer capitell hi ha esculpits caps humans. Els dos capitells interiors han estat treballats d’una manera superficial, les formes estan marcades però sense l’elaboració del treball acabat. Sembla que aquesta finestra, pel tipus d’ornamentació, correspon al taller de Cuixà. (PP)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Monsalvatje, 1899, vol. 9, ap. XXXI, pàgs. 270-274; 1914, vol. 23, pàg. 68
- Abadal, 1954-55, vol. VIII, doc. 73, pàgs. 292-293 i doc. 77, pàgs. 295-297
- Cazes, 1990, pàg. 68
Bibliografia sobre els capitells
- Durliat, 1958, pàg. 25
- Dictionnaire des églises de france, 1966, pàg. 137