Situació
Absis de l’església, mutilat i sobrealçat, on encara són visibles les lesenes llombardes.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és situada al barri del Bac, a la riba dreta de la Tet, un dels dos nuclis que formen el poble de Serdinyà.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 34’ 3” N - Long. 2° 19’ 17” E.
Serdinyà és 10 km aigua amunt de Prada per la carretera N-116, una vegada passat Vilafranca de Conflent.
Història
Serdinyà ha de tenir el seu origen en una vil·la romana, la vil·la de Secundus, com ho suggereixen les formes antigues del seu nom entre el segle X i el XVI (Segdinianum, 940; Secundianum, 968; Segdanianum, 982; Secundiano, 1011; Segdanianum, 1134; Secdeya, 1280; Seddinianum, 1534). Sembla que Serdinyà sempre va restar sota el domini directe dels comtes de Cerdanya i de llurs successors, al mateix temps que les localitats annexes de la riba esquerra de la Tet o solana: Flaçà, Joncet i Marinyans, tots els quals formaven el terme anomenat la Sajonia de Conflent, probablement perquè en origen, i potser des de l’època visigòtica, constituïa el benefici del saig, oficial de justícia dels comtes. L’església parroquial de Serdinyà és esmentada per primera vegada l’any 1061, en què Bernat II, vescomte de Cerdanyà, restituí a Ramon I, comte de Cerdanya, la parròquia de Serdinyà, amb la seva església, al Conflent. A partir d’aquesta data es documenta repetidament (“ecclesia de Segdana”, 1122; “parrochia Sancti Cosme de Segdaniano”, 1163).
L’edifici romànic fou molt modificat al final del segle XVII, quan hom decidí d’engrandir-lo amb la construcció de dues altres naus a banda i banda de la nau primitiva. Sols la del sector nord fou acabada. EI 1726 es deixà inacabada la nau meridional després d’haver-se’n construït un terç, el corresponent al costat oriental.
Fins a mitjan segle XVIII, els cònsols i síndics (des del final del segle XV) i l’assemblea comunal es reunien al cementiri, davant la porta de l’església, sota el porxo, o a l’interior de l’església.
Església
Planta de l’església, que presenta nombroses reformes que han canviat l’aspecte de l’edifici romànic original.
R. Mallol, segons informació d’A. Signóles
En el seu estat primitiu, al segle XI, l’església de Serdinyà era un edifici de nau única, capçada per un absis semicircular. La nau feia 16 × 5,40 m. L’absis semicircular, en part mutilat per una sagristia, presenta encara a l’exterior les juntes solcades típiques del segle XI i les lesenes que sostenien les arcuacions llombardes, desaparegudes quan hom sobrealçà la capçalera al segle XVIII. En l’actualitat l’absis és amagat interiorment per un retaule del 1661.
La porta, a migdia, fou probablement modificada a la fi del segle XV i té esculpides a la clau les armes de les famílies Sirac i Serrabou. Un porxo cobert de fustam, segurament de la mateixa època, la precedeix.
Adossada a la façana de ponent fou construïda, probablement al segle XIII i per a servir eventualment de refugi, una torre campanar massissa, de planta quadrada.
Bibliografia
- Martí, 1926-28, vol. I (II), ap. V bis, pàgs. 482-484
- Abadal, 1954-55, VIII, doc. 94, pàgs. 313-315
- Cazes, 1974*, pàssim
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68