Sant Vicenç de Campllong (Vernet)

Situació

Ruïnes d’aquesta malmesa església que en altre temps depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà.

ECSA - A. Roura

Les ruïnes d’aquesta església són al sud-est del poble de Vernet, a la riba dreta del riu de Sant Vicenç.

Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 32’ 43” N - Long. 2° 23’ 55” E.

Per a arribar-hi cal prendre a Vernet el camí que ressegueix la petita vall de Sant Vicenç i duu a les cascades dels Anglesos.

Història

L’esment més reculat del lloc de Campllong és dels anys 873-874, en què Baldefred va vendre al comte Miró I la porció que li corresponia en el vilar de Campllong. Vers el 874 Sesendora va reconèixer a favor del comte Miró I la propietat de l’església de Sant Vicenç de Campllong, que el comte posseïa per herència del seu avi Belló. Pocs anys més tard, abans del 878, el mateix comte Miró I llegà l’església al monestir de Sant Andreu d’Eixalada, donació confirmada a Miquel de Cuixà l’any 885. El domini d’aquest monestir sobre la cella de Sant Vicenç és ratificat en la butlla del papa Agapit II de l’any 950 i en la de Sergi IV de l’any 1011.

Restà unida a Cuixà fins a la Revolució Francesa. En l’actualitat és en ruïnes.

Església

Les restes d’aquest edifici permeten afirmar que es tractava d’una església d’una nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular. Un arc presbiteral, del qual encara hi ha vestigis, salvava la unió de l’absis amb la nau. La volta de la nau ha caigut i de l’absis sols es conserva la part baixa del semicilindre, que deixa veure quin era el seu perímetre.

En alguns sectors, els murs nord i sud han conservat la seva alçada fins a l’arrencada de la volta, mentre que al mur de ponent, força malmès, hom pot observar un enorme esvoranc que es correspon a la porta d’entrada, de la qual són visibles els brancals.

L’aparell és format per còdols i carreuons simplement escairats, disposats en filades uniformes i irregulars, que palesen les fórmules constructives característiques de l’arquitectura del segle XI.

Bibliografia

  • Abadal, 1954-55, VIII, doc. 26, pàg. 258, doc. 30, pàg. 260, doc. 62, pàgs. 280-281 I doc. 73, pàgs. 292-293
  • Cazes, 1966, pàg. 29; 1990, pàg. 8
  • Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68