Situació
Les ruïnes anomenades el Carrer dels Sastres pertanyen a un poblat alt-medieval, situat a les Gavarres, al massís de Ruàs, enmig del bosc i molt amagades pel matollar.
Mapa: 334M781. Situació: 31TEG023355.
L’indret del Carrer dels Sastres és a poc menys de 2 km al nord-oest del terme de la torre i el poblat ibèric de Castellbarri i a ponent de la masia de Can Mont, ja esmentada. L’estat actual dels boscos d’aquesta zona de les Gavarres fa impossible de poder indicar un camí precís per accedir-hi des d’aquests llocs. Creiem imprescindible, si hom hi vol arribar, que s’hi faci acompanyar per un bon coneixedor d’aquests paratges.
Nucli urbà
Les ruïnes es troben al cim d’una carena i en uns planells una mica més baixos orientats vers ponent. L’indret és alterós i, fins i tot, encinglerat, sobretot pels costats de migdia i ponent.
La resta de construccions són molt difícils d’observar a causa de l’espessa vegetació i dels munts d’enderrocs procedents dels sectors d’edificació derruïts, els quals hom pot comprovar, en diferents punts, que colguen basaments de murs diversos i també s’escampen pels vessants propers.
Els murs visibles tenen poca alçada; són fets amb pedres sense treballar, lligades amb fang i generalment tenen un gruix de 60 a 70 cm. La dispersió de les ruïnes, impossible de determinar exactament, és força gran. S’identifiquen amb certa claredat uns sis o set habitacles. Tanmateix, altres vestigis més amagats, demostren que n’hi devia haver prop d’una quinzena i, probablement, més. Eren edificacions molt simples, amb petits compartiments rectangulars, de mides irregulars, amb entrades molt estretes, que s’escampen, pel que sembla, sense cap ordre preestablert.
Aquestes construccions recorden les d’altres vilars o “casals” pobres, d’èpoques visigòtica o alt-medieval, identificats a la serra de Rodes o a l’Albera. No hi ha dubte que una neteja de les restes permetria tenir una idea d’estructures subsistents, avui amagades. La seva exacta cronologia només es podria esclarir, però, amb treballs d’excavació, si bé tot sembla apuntar vers l’època alt-medieval.
Fa anys, en les prospeccions fetes pel grup del Museu de Calonge que dirigia el malaguanyat historiador Pere Caner i Estrany, hom recuperà, en una de les habitacions del poblat, una gran quantitat de fragments de ceràmica grisa medieval, teules corbes de tipus arcaic i toves de terracuita, així com dos petits molins de mà, tallats en gres, materials que foren dipositats al dit museu. Per un altre costat, uns pocs materials que es guarden als magatzems del Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants —bocins ceràmics i de vidre— i que consten com a recollits en aquest lloc, són d’època romana(*). Si realment procedeixen de les ruïnes del Carrer dels Sastres hom podria suposar un origen romà al poblat, el qual, en tot cas, pervisqué a l’alta edat mitjana.
Bibliografia
- Pere Caner: Calonge arqueológico, artístico y monumental, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, núm. VIII, Girona 1953.
- Pere Caner: Desplazamientos y crecimientos del casco urbano calongense, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, núm. IX, Girona 1954.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 124.
- Pere Caner: La vall de Calonge, Sant Feliu de Guíxols 1983, pàg. 190.