Bibliografia general referent al romànic de l’Empordà

Obres i treballs generals

  • Canapost. Excursió al Gran i Petit Ampurdà, “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any VIII, núm. 82 Barcelona agost del 1885.
  • Catàleg del Museu Frederic Marès, Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1979 pàg. 20 núm. 785.
  • Cenobi benedictí de Sant Feliu de Guíxols. Casa amb elements romànics. Excursió a Sant Feliu de Guíxols, etc., “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XII, núm. 125 Barcelona març del 1889.
  • Col·legiata de Santa Maria de Lladó. Excursió de Figueres a Camprodon per Lladó,…, “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XI, núm. 121 Barcelona novembre del 1888.
  • Colegiata de Vilabertran, “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XI, núm. 121 Barcelona novembre del 1888.
  • Cruïlles i Sant Miquel de Cruïlles. Excursió al Gran i Petit Ampordà, “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any VII, núm. 74 Barcelona 1884.
  • El arte románico. Catálogo, exposició organitzada pel govern espanyol sota els auspicis del Consell d’Europa, Barcelona-Santiago de Compostel·la 1961.
  • Els jaciments de la Caula, “Butlletí de l’Associació Arqueològica de Girona”, núm. 3 Girona 1980.
  • Excursió a Sant Feliu de Guíxols, Palamós, etc., “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any V, núm. 46 Barcelona agost del 1882.
  • Girona. Museu d’Art, Girona 1984.
  • Gran Enciclopèdia Catalana, 16 volums, Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1968-83, 1a. ed.; 1986-89, 2a. ed.
  • L’època de les catedrals. Romànic!Gòtic, Tresors del Museu d’Art de Catalunya, Museu d’Història de la Ciutat, Girona 1988 núm. 24 pàg. 56.
  • Liber feudorum maior, edició a cura de Francesc Miquel i Rosell, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1945-47.
  • Monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols. Nota sobre la conservació del claustre, “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any V, núm. 50 Barcelona desembre del 1882.
  • Ofici passat a la Excma. Sra. Duquesa de Medinaceli pera que s’emprenga la restauració del Monestir de Sant Pere de Roda, “Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana”, any II, núm. 8 tom I, Barcelona 1879.
  • Perelada. Excursió a Figueras i Castell de Perelada, “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any V, núm. 46 Barcelona agost del 1882.
  • Perelada, “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XI, núm. 121 Barcelona novembre del 1888.
  • Rationes decimarum Hispaniae (1279-1280). Transcripción, edición e índices, edició a cura de J. Riusi Serra, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1946.
  • Rosas. Excursió al Gran i Petit Ampurdà, “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any VIII, núm. 82 Barcelona agost del 1885.
  • Sant Domingo de Castelló d’Ampuries. Inscripcions inèdites i segell, “Butlletí Mensual de l’Associació d’Excursions Catalana”, any III, núm. 24 tom II, Barcelona octubre del 1880.
  • Sant Martí (Empúries). Restas probable fortificació segle XII. Excursió al Golf de Roses, etc., “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XIII, núm. 139 Barcelona maig del 1890.
  • Sant Pere de Roda. Excursions a Llansà, Sant Pere de Roda, etc., “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any IX, núm. 93 Barcelona juliol del 1886.
  • Sant Pere de Roda, “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XIII, núm. 139 Barcelona maig del 1890.
  • Sant Quirze de Colera. Novas històrio-arqueològicas, “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XIII, núms. 146-147, Barcelona desembre del 1890 - gener del 1891.
  • Sant Salvador de Verdera. Excursió al Golf de Roses, etc., “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XIII, núm. 139 Barcelona maig del 1890.
  • Sistella. Excursió de Figueres a Camprodon, etc., “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XI, núm. 121 Barcelona novembre del 1888.
  • Thesaurus. Estudis. L’art als bisbats de Catalunya, 1000-1800, Fundació Caixa de Pensions, Barcelona 1986.
  • Troben una llàntia del segle XII a l’Albera, “Punt Diari”, Girona 31 de juliol de 1987.
  • Troben una llàntia romànica a les ruïnes de L’església de Vallmala, “Diari de Girona/Los Sitios”, Girona 1 d’agost de 1987.
  • Una làpida del castell de Sant Salvador, Dibuix i traducció del text de la làpida. “Butlletí Mensual de l’Associació d’Excursions Catalana”, any III, núm. 19 i 20 tom II, Barcelona maig i juny del 1880.
  • Vilamany. Excursió de Figueres a Camprodon, etc., “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XI, núm. 121 Barcelona novembre del 1888.
  • Joan-Albert Adell i Gisbert: El Transsepte Elevat d’Algunes Esglésies Alt-Medievals. Notes Per A Un Estudi, “Quaderns d’estudis medievals”, núm. 7 Artestudi Edicions, Barcelona març del 1982.
  • Joan-Albert Adell i Gisbert: L’arquitectura romànica, Els Llibres de la Frontera, col·l. “Coneguem Catalunya”, Barcelona 1986.
  • Joan-Albert Adell i Gisbert: Notes entorn de Santa Fe dels Solers, “Full informatiu del romànic”, núm. 17 Artestudi Edicions, Barcelona juny del 1979.
  • Joan-Albert Adell i Gisbert: Sant Pere de Rodes, Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1982.
  • Joan-Albert Adell i Gisbert: Santa Fe dels Solers encara, “Full informatiu del romànic”, núm. 19 Artestudi Edicions, Barcelona novembre del 1979.
  • Joan Ainaud i de Lasarte: Art romànic. Guia, Barcelona 1973.
  • Joan Ainaud i de Lasarte: Arte románico catalán. Pintura sobre tabla, Barcelona 1965.
  • Joan Ainaud i de Lasarte: La pintura románica catalana, Paleta 8 Barcelona 1961.
  • Joan Ainaud i de Lasarte: La Pintura Romanica In Spagna, I maestri del colore”, 215 ed. Fratelli Fabri, Milà 1966.
  • Joan Ainaud i de Lasarte: Les esglésies de Santa Margarida i Santa Magdalena a Empúries, IX Symposium de Prehistòria i Arqueologia Peninsular, Reunió d’Arqueologia Paleocristiana Hispànica, Montserrat 42492 de novembre de 1978 Institut d’Arqueologia i Prehistòria, Publicacions Eventuals, núm. 31 Barcelona 1982.
  • Joan Ainaud i de Lasarte: Notas sobre iglesias prerrománicas, “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, VI, Barcelona 1948 pàgs. 313-320.
  • Joan Ainaud i de Lasarte: Noticias de Sant Pere de Roda: “Revista de Gerona”, 9 Girona 1959 pàgs. 33 i ss.
  • Joan Ainaud i de Lasarte: Pintura románica catalana, ed. Vergara, Barcelona 1962.
  • Joan Ainaud i de Lasarte: Pinturas españolas románicas, ed. Rauter, Barcelona 1962.
  • Joan Ainaud i de Lasarte: Pinturas románicas, col·l. “Unesco del Arte Universal”, núm. 7 París 1957
  • Joan Ainaud i de Lasarte: Pittura spagnola del periodo románico a El Greco, Bèrgam 1964.
  • Joan Ainaud i de Lasarte: Romanesque painting in Spain, Graphis 99 Zuric 1962.
  • Salvador Alavedra: Les ares d’altar de Sant Pere de Terrassa-Ègara, 2 vols., Barcelona 1979.
  • Santiago Alcolea i Joan Sureda: El románico catalán. Pintura, col·l. “Vulpellac”, núm. 1 ed. Juventud, Barcelona 1976.
  • Martín Almagro i Pere de Palol: Los restos arqueológicos paleocristianos y altomedievales de Ampurias, “Revista de Gerona”, núm. 20 Girona 1962.
  • Martín Almagro: Inscripciones ampuritanas, ibéricas, griegas y latinas, Saragossa 1951.
  • Martín Almagro: Las fuentes escritas referentes a Ampurias, “Monografías Ampuritanas”, I, Barcelona 1951.
  • Martín Almagro: Las lápidas de la iglesia de Sant Martín de Ampurias, “Analecta Sacra Tarraconensia”, vol. 21 fasc. 1 gener-juliol del 1948 Barcelona 1949 pàgs. 134-135.
  • Lluís Almerich: Els castells de Catalunya, Barcelona 1947.
  • P. Alonso Cano: Discurso general de este antiquísimo Castillo y monasterio de Sanct Feliu de Guíxols de la orden de Nuestro glorioso Padre Sanct Benito, 1606.
  • Pere Alsius i Torrent i Celestí Pujol i Camps: Nomenclátor geográfico-histórico de la provincia de Gerona, Certamen de la Asociación Literaria de Gerona, Girona 1882.
  • E. Armi: Orders And Continous Orders In Romanesque Architecture, “Journal of the Society of Architectural Historiens”, 34 1975 pàgs. 173-188.
  • Maruja Arnau i Guerola: Jafre i el santuari de la Font Santa, Girona 1973.
  • Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos: Jafre i el santuari de la Font Santa, Girona 1977.
  • M. Aurora Martín: Prospeccions arqueològiques a Sant Pere de Rodes anteriors a les excavacions actuals, Actes del Col·loqui sobre la problemàtica de Sant Pere de Rodes. Barcelona novembre del 1982, “Lambard”. núm. 2. Amics de l’Art Romànic, Barcelona 1986.
  • Jaume Aymar i Ragolta: Estudi històric de l’església parroquial de Sant Martí de Calonge, (inèdit).
  • Joan Badia i Albert: Recasens: Descoberta d’una església pre-romànica a l’Albera: Santa Fe del Mas Solers, “Canigó”, núm. 186 Figueres agost del 1970.
  • Joan Badia i Albert: Recasens: Sant Quirze de Llers. La darrera fase del romànic empordanès, “Canigó”, núm. 203 Figueres gener del 1971.
  • Joan Badia i Albert: Recasens: Santa Maria de Vilanant, un nou monument pre-romànic, “Canigó”, 194 i 195 Figueres 1970.
  • Joan Badia i Albert: Recasens: Tres antigues esglésies de l’Albera, “Revista de Palafrugell”, núm. 87 Palafrugell abril del 1969.
  • Joan Badia i Homs, Benjamí Bofarull i Gallofré, Enric Carreras i Vigorós i Miquel-Dídac Pinero i Costa: Palafrugell a l’Alta Edat Mitjana, (en premsa). (JVV)
  • Joan Badia i Homs: A Santa Margarida per Sant Ponç, Suplement del Full Parroquial, Sant Martí de Palafrugell, núm. 1 Palafrugell abril del 1986.
  • Joan Badia i Homs: Aportacions a l’estudi del pre-romànic empordanès, “Revista de Gerona”, Girona 1974-76.
  • Joan Badia i Homs: Aportacions a l’estudi del pre-romànic empordanès, III, “Revista de Girona”, núm. 78 Girona 1977.
  • Joan Badia i Homs: Breus consideracions sobre l’antic poblat i L’església de Santa Maria del Palau, Torroella de Montgrí 1975.
  • Joan Badia i Homs: Carbonils (Terme d’Albanyà), Centre Excursionista Empordanès, Les obres, Festa de Bassegoda a Sant Feliu de Carbonils. diumenge 28 de setembre de 1986.
  • Joan Badia i Homs: Descoberta d’una resta de les muralles de Palafrugell, “Revista de Palafrugell”, Palafrugell desembre del 1972.
  • Joan Badia i Homs: El castell de Sant Feliu de la Garriga, Viladamat, Festa de Sant Feliu, juliol-agost del 1983.
  • Joan Badia i Homs: El puig Quermany, una zona arqueològica important, “Revista de Palafrugell”, Palafrugell novembre del 1974.
  • Joan Badia i Homs: El romànic a Pals, “Revista de Palafrugell”, Palafrugell març del 1973.
  • Joan Badia i Homs: Fitor, “Revista de Palafrugell”, Palafrugell maig del 1973.
  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, 3 vols., Diputació Provincial de Girona, Girona 1977-81.
  • Joan Badia i Homs: La Llàntia Meravellosa. La Guia Secreta, “Avui”, Barcelona 17 d’agost de 1987.
  • Joan Badia i Homs: Les ermites del Montgrí, “Papers del Montgrí”, Museu de Montgrí i el Baix Ter. Torroella de Montgrí, (en premsa).
  • Joan Badia i Homs: Les restes alt-medievals de Puig Alt (Roses), “Revista de Gerona”, Girona 1975.
  • Joan Badia i Homs: Les restes pre-romàniques de Santa Margarida o Sant Ponç de la Vilarnau, “Revista de Palafrugell”, Palafrugell octubre del 1974.
  • Joan Badia i Homs: Notes arqueològiques de la parròquia de Llofriu, Suplement del “Full Parroquial de Sant Martí de Palafrugell”, núm. 32 Palafrugell 1988.
  • Joan Badia i Homs: Notícia sobre alguns jaciments arqueològics d’època romana a Palafrugell, “Revista de Palafrugell”, Palafrugell gener del 1970.
  • Joan Badia i Homs: Notícia sobre restes d’esglésies romàniques descobertes al Baix Empordà, Estudis sobre temes del Baix Empordà, núm. 2 Institut d’Estudis del Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols 1983.
  • Joan Badia i Homs:Notícia sobre restes d’esglésies romàniques descobertes al baix Empordà, “Estudis sobre temes del Baix Empordà”, núm. 2 Institut d’Estudis del Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols 1983 pàgs. 67-69.
  • Joan Badia, Benjamí Bofarull, Enric Carreras i Miquel-Dídac Piñero: El primer esment de Figueres seria de l’any 948?, “Hora Nova”, núm. 502 Figueres 42616 de març de 1987 pàg. 8.
  • Joan Badia, Benjamí Bofarull, Enric Carreras i Miquel-Dídac Piñero: Els límits territorials dels monestirs de Sant Pere de Rodes, Santa Maria de Roses i Sant Quirze de Colera pels volts de l’any mil, Sant Pere de Rodes, IV (inèdit).
  • N. Bailbe: Le Clocher Tour Au Temps d’Oliva, “Cahiers archéologiques de France”, 3 1972 pàgs. 81-89.
  • Pere Balanà i Abadia: Les destruccions de l’Empúries medieval i la capital comtal, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos”, vol. 15 Figueres 1981-82, pàgs. 127-135.
  • Antoni Balmanya: Monuments primitius de Espolla. Acta de la consagració de la iglesia de Sant Martí de Bausitjes, Memòries de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, vol. II, Barcelona 1878.
  • Lluís Barceló i Bou: Notas referentes al convento de agustinos de Palamós, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1949.
  • Lluís Barceló i Pou: El castillo de Vilaromá, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. II, Girona 1947.
  • C. Bargellini: More Cabestany Master, “The Burlington Magazine”, 1970.
  • Jaume Barrachina: L’espoliació escultòrica del monestir: inventari i agrupació estilística, actes del Col·loqui sobre la problemàtica de Sant Pere de Rodes, Barcelona novembre del 1982 “Lambard”, núm. 2 Amics de l’Art Romànic, Barcelona 1986 pàgs. 79-81.
  • Jaume Barrachina: Restes d’un claustre empordanès del cercle del Mestre Bartomeu, “Daedalus. Estudis d’art i cultura”, vol. I, Barcelona 1979 pàgs. 13-21.
  • Jaume Barrachina: Dos relleus fragmentaris de la portada de Sant Pere de Rodes, del Mestre de Cabestany, “Quaderns d’estudis medievals”, Artestudi Edicions, Barcelona maig del 1980 pàgs. 60-61.
  • Xavier Barral i Altet: El monestir de Sant Pere de Rodes objecte d’estudi fora de Catalunya. Les etapes historiogràfiques, Actes del Col·loqui sobre la problemàtica de Sant Pere de Rodes, Barcelona novembre del 1982.
  • Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62 Barcelona 1981.
  • Xavier Barral i Altet: Un chapiteau roman de Saint-Pierre de Rodes au Musée de Cluny, “Bulletin monumental”, 133-IV, París 1975 pàgs. 321-325.
  • Xavier Barral i Altet:El monestir de Sant Pere de Rodes, objecte d’estudi fora de Catalunya: les etapes historiogràfiques, Actes del Col·loqui sobre la problemàtica de Sant Pere de Rodes, Barcelona novembre del 1982 “Lambard”, núm. 2 Amics de l’Art Romànic, Barcelona 1986 pàgs. 67-77.
  • Gaietà Barraquer i Roviralta: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, Barcelona 1906.
  • Jordi Barris i Duran i Anna M. Templados Lázaro: Primeras aportaciones al estudio del hábitat medieval de la cueva “La Caula II” (Boadella d’Empordà, Girona), Actas del i Congreso de Arqueología Medieval Española, tom IV, Saragossa 1986.
  • Jordi Barris i Duran: Memòria dels treballs realitzats a la Caula II (1982-1983), Barcelona 1984 (inèdit).
  • Andreu Bassas: Els privilegis de Castelló i del Comtat d’Empúries, “Estudis Universitaris Catalans”, VIII, Barcelona 1914.
  • Rafael Bastardes i Parera: El Museu Marès. Romànic català, (inèdit).
  • Rafael Bastardes i Parera: Els “encolpia” i llur abast iconogràfic, “Quaderns d’estudis medievals”, (en premsa).
  • Rafael Bastardes i Parera: La “Vocació de Pere” i el seu autor, “Quaderns d’estudis medievals”, núm. 7 Artestudi Edicions, Barcelona 1982 pàgs. 392-400.
  • Lluís Batlle i Prats: El castell de Palau de Santa Eulàlia, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1972-73.
  • Lluís Batlle i Prats: Inventario de la Biblioteca Episcopal de Gerona y de los bienes propiedad de la Mitra en el año 1329, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. II, Girona 1947.
  • H. Beenken: Die ausgechiedene Vierung, “Repertorium für Kunstwissenschaft”, 51 1930 pàgs. 207-231.
  • Mercè Blajot, Josep M. Gurt, Milagros guàrdia i Francesc Tuset: L’Excavació Del 1981-1982 i Les Seves Perspectives Futures, Actes del Col·loqui sobre la problemàtica de Sant Pere de Rodes, Barcelona novembre del 1982 “Lambard”, núm. 2 Amics de l’Art Romànic, Barcelona 1986 pàgs. 91-96.
  • Francesc Bofarull i Sans: Guilaberto de Cruïlles, Barcelona 1886.
  • Gil Bonancia: El conjunto monumental de Lladó, “Revista de Gerona”, núm. 74 Girona 1976.
  • Pierre Bonassie: Catalunya mil anys enrere (segles X-XI), vol. 1 (Economia i societat pre-feudal), Edicions 62 Barcelona 1979.
  • Alberto Boscolo: La reina Sibil-la de Fortià, Barcelona 1971.
  • Joaquim Botet i Sisó: Cartoral de Caries Many. Index Cronològich del Cartoral de la Cúria Eclesiàstica de Gerona, anomenat de Cario Magno, Barcelona 1905-09.
  • Joaquim Botet i Sisó: Provincia de Gerona, dins Geografia General de Catalunya, dirigida per F. Carreras i Candi, Barcelona s. d.
  • Jacques Bousquet: Le theme des “archanges à l’étendard” de la Catalogne à l’Italie et à Byzance, “Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa, núm. 5 1974.
  • Jean-Auguste Brutails: Notes sur l’art religieux du Roussillon, “Butlletin archéologique du Comité des travaux historiques et scientifiques”, 1892 núm. 4 i 1893 núm. 3. Notes sobre l’art religiós en el Rosselló, Barcelona 1901 (versió catalana).
  • Vicenç Buron: Esglésies Romàniques Catalanes. Guia, Artestudi Edicions, “Col·lecció de Materials”, núm. 1 Barcelona 1977 la. ed.; 1980 2a. ed. revisada i augmentada.
  • Jordi Busquets: Los dispersos trozos de un monasterio, “El País”, Barcelona 18 de març de 1985.
  • Walter Cahn: Romanesque Sculpture in American Collections: II Providence and Worcester, “Gesta”, vol. II, 1968 pàgs. 60-61.
  • Josep Calzada i Oliveras: Acotacions a unes notes històriques i toponímiques del municipi de Ventalló, “Revista de Girona”, núm. 78 Girona 1977.
  • Josep Calzada i Oliveras: L’església De Sant Joan De Salelles, Inauguració de les obres de restauració de la capella de Sant Joan de Salelles, Centre de Catalogació i Conservació de Monuments de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona, Girona 29 de març de 1987.
  • Josep Calzada i Oliveras: L’església de Sant Julià de Boada, “Revista de Gerona”, núm. 79 Girona 1977.
  • Josep Calzada i Oliveras: Les pintures murals de Sant Tomàs de Fluvià, “Serra d’Or”, Barcelona desembre del 1983.
  • Josep Calzada i Oliveras: Sant Tomàs de Fluvià, Diputació de Girona. Girona 1983.
  • Josep Calzada i Oliveras: Santa Maria de Lladó i el mil·lenari del Beatus de Girona, “Revista de Gerona”, núm. 73 Girona 1975.
  • Narcís Camós: Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, Girona 1766 la. ed. 1949 2a. ed.
  • Pere Caner: Calonge arqueológico, artístico y monumental, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, VIII, Girona 1953.
  • Pere Caner: Castells i cases fortificades de Calonge, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins”, vol. XXIII, Girona 1976-77, pàgs. 314-316.
  • Pere Caner: Desplazamientos y crecimientos del casco calongense, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. IX, Girona 1954.
  • Pere Caner: La Vall De Calonge, Sant Feliu de Guíxols 1983 pàg. 190.
  • Pere Caner: Nuevos hallazgos arqueológicos calongenses, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, IX, Girona 1956-57.
  • Pere Caner: Torres de vigilància a Calonge, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1974-75.
  • Eduard Carbonell i Esteller: L’art romànic a Catalunya. Segle XII, 2 vols., Edicions 62 Barcelona 1974-75.
  • Eduard Carbonell i Esteller: L’ornamentació en la pintura romànica catalana, Artestudi Edicions, “Col·lecció de Materials”, núm. 2 Barcelona 1981.
  • Eduard Carbonell i Esteller: La pintura mural romànica, Els Llibres de la Frontera - La Llar del Llibre, col·l. “Coneguem Catalunya”, núm. I, Barcelona 1984.
  • Eduard Carbonell i Esteller: Primera notícia de les pintures de Sant Tomàs de Fluvià, “Quaderns d’estudis medievals”, Artestudi Edicions, Barcelona 1982.
  • Francesc Carreras i Candi: Miscel·lánea histórica catalana, Barcelona 1905.
  • J. Caruana: Itinerario de Alfonso II de Aragón, dins Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, vol. VII, Barcelona 1962.
  • Pelegrí Casades i Gramatxes: Excursió al monestir de Sant Pere de Roda y castell de Sant Salvador de Verdera. 3 al 8 Agost 1879, Associació Catalanista d’Excursions Científiques, Barcelona 1879.
  • Lluís Castelló i Cusí: Geografía e historia de Portbou, Figueres 1959.
  • Victor Català: Ressons d’empori, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”, núm. 76 tom X, Barcelona juliolsetembre del 1922.
  • Jaume Caussa i Sunyer: El santuari de la Mare de Déu de l’Om…, “Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses”, I, Figueres 1959.
  • Jaume Caussa i Sunyer: Palau Borrell, “Boletín del Centro de Estudios del Bajo Fluviá”, núm. 1 Torroella de Fluvià 1969.
  • Jaume Caussa i Sunyer: San Pedro de Roda, señor de Vilademat, “Revista de Gerona”, núm. 29 Girona 1964.
  • Jaume Caussa i Sunyer: Santa Eugènia de Saldet i la seva historia, “Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses”, vol. IV, Figueres 1962 pàgs. 171-172.
  • Jaume Caussa i Sunyer: Vilademat i Palau Borrell, “Revista de Gerona”, núm. 30 Girona 1965 págs. 63-69.
  • Jaume Caussa i Sunyer: Vilademat, “Revista de Gerona”, núm. 27 Girona 1964 pàgs. 37-45.
  • Yves Christe: Les grands portails romanes. Étude sur l’iconographie des Theophanies romanes, Ginebra 1969.
  • Josep Clavaguera i Canet: Llançà. Notes històriques, Ajuntament de Llançà - Salvat Editors SA, Barcelona 1986.
  • Miquel Coll i Alentorn: Els Successors De Vititza En La Zona Nordest Del Domini Visigòtic, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Barcelona 1971.
  • Miquel Coll i Alentorn: La historiografia de Catalunya en el període romànic, “Estudis romànics”, vol. III, Barcelona 1951-52.
  • Miquel Coll i Alentorn: Les comtes catalans à l’èpoque d’Oliba, “Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, vol. III, 1972 pàgs. 19-30.
  • J. Colominas i Roca: Gravats esquemàtics a roques de Campmany i de la galeria coberta del Barranc d’Espolla, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans”, Barcelona 1908 pàgs. 23-29.
  • Benjamí Costa: Estudi preliminar dels materials recuperats a la Caula I, “Butlletí de l’Associació Arqueològica de Girona”, núm. 4 Girona 1981.
  • M. Costa-Pau: Santa Maria de Colomers, “Tele/estel”, núm. 179 Barcelona 27 de maig de 1970.
  • René Crozet: A propós du maître de Cabestany: note sur un chapiteau de Sant Pere de Roda au Musée de Worcester, “Anales du Midi”, 84 1972.
  • René Crozet: A propos du maître de Cabestany. Note sur un chapiteau de Saint-Pierre de Roda au Musée de Worcester, “Annales de Midi”, vol. 84 1972 pàgs. 77-79.
  • Joaquim Cusí: Los castillos de Llers, “Ampurdán”, núm. 1261 Figueres 1967.
  • Cutiller: Vulpellach, “Revista de Gerona”, 10 Girona 1960.
  • Ramon d’Abadal i de Vinyals: Catalunya carolíngia. Els diplomes carolingis a Catalunya, 2 vols., Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952.
  • Ramon d’Abadal i de Vinyals: El renaixement monàstic a Catalunya després de l’expulsió dels sarraïns, “Studia Monastica”, III, fase. 1. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1961.
  • Ramon d’Abadal i de Vinyals: Els primers comtes catalans, ed. Teide, Barcelona 1958 la. ed.; 1965 2a. ed.
  • Ramon d’Abadal i de Vinyals: Els primers comtes catalans, ed. Vicens-Vives, Barcelona 1965.
  • Ramon d’Abadal i de Vinyals: La Pre-Catalunya, Historias dels catalans, II, ed. Ariel, Barcelona 1966.
  • Grup d’Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès: Santa Fe dels Solers, “Full informatiu del romànic”, núm. 16 Artestudi Edicions, Barcelona abril del 1979.
  • Museu d’Art de Girona. Catàleg, Diputació de Girona, Girona 1981.
  • Jaume Dalmau i Casanovas: Estudi sobre el nom de Vall-llobrega, Caçà de la Selva 1975.
  • Andrés de Simón Pontero: Descripción del Real Monasterio de San Pedro de Roda, Barcelona 1752 Manuscrit conservat a l’Archivo Histórico Nacional, Madrid (Ms 12876-B).
  • Antoni de Falguera: Els constructors de les obres romàniques a Catalunya, Barcelona 1907.
  • Antoni de Falguera: Monestir de Sant Pere de Roda, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, núms. 129-131, Barcelona 1905.
  • Francesc de Borja Moll: Els llinatges catalans, Palma de Mallorca 1959.
  • Francisco de Zamora: Diario de los viajes hechos en Catalunya, edició a cura de Ramon Boixareu, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1973.
  • Francisco de Zamora: Diario de los viajes hechos en Cataluña, 1790; Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1973 edició facsímil.
  • Jaubert de Passa: Notice historique sur la ville et le comté d’Empurias, París 1823.
  • Joan de Noguer i Olinas: Notes sobre una excursió a Saus, Llampayesy Vilahur, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, núm. 98 Barcelona març del 1903.
  • Josep de Taverner I d’Ardena: Historia de los condes de Empuñas y Perelada, publicada per S. Sam Pere i Miquel dins “Revista de Ciencias Históricas”, vol. II, Girona 1881 pàgs. 49 i 72.
  • Mariano de la Roca i Baig Aleu: San Lorenzo de la Muga. Notas históricas, “Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses”, Figueres 1972-73.
  • Núria de Dalmases i Antoni José i Pitarch: Els inicis i l’art romànic. Segles IX-XII, dins Història de l’art català, vol. I, Edicions 62 Barcelona 1985.
  • Pèire de Marca: Marca hispanica, sive limes hispanicus, col·l. “Baluze”, París 1688; ed. Base, Barcelona 1972 edició facsímil.
  • Pere de Palol i M. Hirmer: L’art en Espagne du royaume visigoth à la fin de l’époque romane, París 1967.
  • Pere de Palol: Algunes reflexions entorn al primer cristianisme gironí, “Áncora”, 1048-1049, Sant Feliu de Guíxols 1968.
  • Pere de Palol: Arqueología paleocristiana y visigoda, Madrid 1954.
  • Pere de Palol: Escultura de la época hispano-visigoda en Gerona, “Analecta Sacra Tarraconensia”, XXIII, 1951.
  • Pere de Palol: Las mesas de altar paleocristianas de la Tarraconense, “Ampurias”, XIX-XX, Barcelona 1957-58.
  • Pere de Palol: Rosas de la antigüedad a la Edad Media, “Revista de Gerona”, núm. 31 Girona 1965.
  • Pere de Palol: Spanien, Hirmer, Munic 1965.
  • Pròsper de Bofarull i Mascaró: Colección de Documentos inéditos, Barcelona 1852.
  • Sebastià Delclòs i Sunyer: Guia De Romànic De L’Alt Empordà, Centre Excursionsita Empordanès, Figueres 1975.
  • Otto Demus: La peinture múrale romane, Flammarion, París 1968.
  • Alexandre Deulofeu: Catalunya, origen de la pintura medieval, Barcelona 1963.
  • Alexandre Deulofeu: L’Empordà, bressol de l’art romànic, Barcelona 1961.
  • Alexandre Deulofeu: Sant Pere de Rodes. Importància, historia i art, ed. Emporitana, Figueres 1970.
  • Diversos Autors: Art català. Estat de la qüestió, V Congrés del CEHA, Barcelona 1984.
  • Diversos Autors: Els castells catalans, 6 volums, Rafael Dalmau, editor, Barcelona 1966-77.
  • Diversos Autors: L’art català, ed. Aymà, vol. I, Barcelona 1955.
  • Joaquim Dols i Rusinol: El Maestro de Osormort, “D’Art”, Revista del Departament d’Història de l’Art, Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat de Barcelona, núm. 1 Barcelona 1972.
  • Josep Domènech i Mansana: Notes d’alguns monuments de la Garrotxa i l’Alt Empordà, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, XXIII, Barcelona 1913.
  • Maral Durliat: L’art roman catalan. État des questions, “Anuari d’Estudis Medievals”, vol. 2 Barcelona 1965 págs. 571-580.
  • Marcel Durliat: Arquitectura y escultura románica en Cataluña y Rosellón, “Gorja”, Madrid juliol-desembre del 1961.
  • Marcel Durliat: El arte catalán, Barcelona 1961.
  • Marcel Durliat: Existeix un art romànic català? Reflexions sobre l’arquitectura catalana del segle XI. Opera minora, Barcelona 1988 pàgs. 32-45, 99 i 103.
  • Marcel Durliat: Hispania Romanica, Viena 1962.
  • Marcel Durliat: Iconographie de l’abside en Catalogne à la fin du Xle et dans la première moitié du XIIe siècle, “Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, núm. 5 juny del 1974.
  • Marcel Durliat: Intervention du service des Monuments Historiques dans quelques églises romanes des Pyrenées Orientales, “Revue d’Art”, 13 1971.
  • Marcel Durliat: L’Architecture Espagnole, Tolosa de Llenguadoc 1966.
  • Marcel Durliat: L’art catalan, París 1963.
  • Marcel Durliat: L’art roman en Espagne, París 1962.
  • Marcel Durliat: L’Art Roman, París 1982.
  • Marcel Durliat: L’oeuvre du “Maître de Cabestany”, Congrès Régional des Fédérations Historiques de Languedoc, Carcassona 1952.
  • Marcel Durliat: Le Maître de Cabestany, “Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, núm. 4 1973 pàgs. 116-127.
  • Marcel Durliat: Le monastère de Saint-Pierre de Roda, “Archéologia”, núm. 129 març del 1979 pàgs. 54-64.
  • Marcel Durliat: Les débuts de la sculpture romane dans le Midi de la France et en Espagne, “Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, núm. 9 1978.
  • Marcel Durliat: Problemes posés par l’histoire de l’architecture religieuse en Catalogne des la première moitié du XI siècle, “Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, vol. III, 1972 pàgs. 43-49.
  • Marcel Durliat: DU noveau sur le Maître de Cabestany, “Bulletin monumental”, vol. 129 III, París 1971 pàgs. 193-198.
  • Antoni Egea i Codina: Descoberta d’un temple romànic: Santa Maria de Molins, “Quaderns d’estudis medievals”, núm. 4 Artestudi Edicions, Barcelona juny del 1981.
  • Antoni Egea i Codina: El mestre d’obres Alexandre Comalat i la restauració del Castell de Requesens, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos”, vol. 18 Figueres 1985.
  • O. Engels: Schulzgedanke Und Landeshem Chaft Im Östlichen Pyeräenraum (9-13 JH), “Spanische Forschungen der Görresgesellschaft”, segona sèrie, vol. 14 Münster 1970.
  • Escudero: Biga de Cruïlles, dins Thesaurus, Estudis, L’art als bisbats de Catalunya 1000-1800, Fundació Caixa de Pensions, Barcelona 1986.
  • Lluís Esteve i Cruañas: Sepulcros megalíticos de las Gabarras, vol. II Corpus de sepulcros megalíticos, Girona 1965.
  • Lluís Esteve i Cruanas: L’abat Arnau probable constructor del temple romànic guixolenc, “Áncora”, Sant Feliu de Guíxols 6 d’agost de 1978.
  • Lluís Esteve i Cruañas: La Porta Ferrada, “Áncora”, 1048-1049. Sant Feliu de Guíxols 1968.
  • Lluís Esteve: Castillo de Aro: la restauración de la fortaleza sigue a ritmo lento, “La Vanguardia Española”, Barcelona 18 de desembre de 1971.
  • J. F. Böhmer: Regesta Imperii: Papstregesten, II/5, Hrsg. H. Zimmermann Viena, Colònia, Graz 1969.
  • J.-C. Fau: Les origines du chapiteau roman à entrelacs et la zone de diffusion du thème dans le Sud-Ouest de France, Tesi del tercer cicle d’Història de l’Art, Tolosa de Llenguadoc 1971 (text inèdit).
  • Baldiri Ferrer: El Baix Empordà, Barcelona 1971.
  • Fidel Fita i Joan Vilanova: Espolla y Colera. Informe sobre antigüedades de España y Sant Quirch de Culera por D. Juan Avilés Arnau, Comandante Capitán de Ingenieros, “Boletín de la Real Academia de la Historia”, tom XVII, Barcelona 1890.
  • Enrique Flórez i continuadors (Risco, Merino, La Canal): España sagrada. Theatro geográphico histórico de la Iglesia de España, diversos volums, Madrid 1774-1859.
  • Joaquim Folch i Torres: Les pintures murals de Sant Miquel de Cruïlles i els grafits de les pintures murals catalanes, “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona”, vol. II, Barcelona 1932.
  • Joaquim Folch i Torres: Pintures murals romàniques a l’abside de L’església del monestir de Sant Miquel de Cruïlles, “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona”, vol. I, Barcelona 1931.
  • Jacques Fontaine: L’Art Préroman Hispanique, vol. 2 (L’art mozarabe), col l. “Zodiaque”, Sainte-Marie de la Pierre-qui-vire, Yonne 1977.
  • Albert Fontanet: El Campanar De Solius, Programa de la Festa Major de Santa Cristina d’Aro, 1985.
  • Pere Freixas i Camps: El Castillo-Palacio de Peralada, “Revista de Gerona”, núm. 62 Girona 1973.
  • Jordi Frigola i Arpa: El castell de la Bisbal, La Bisbal d’Empordà 1972.
  • Lluís G. Constans: Girona, bisbat marià. Historia, art, pietat i folklore, Barcelona 1954.
  • Georges Gaillard: Commencements de l’art roman en Espagne, “Butlletin hispanique”, 37 1935.
  • Georges Gaillard: Éléments andalous et carolingiens dans l’architecture et la sculpture de Sant Pere de Roda, dins Arte in Europa Scritti di Storia dell’arte in onore de Eduardo Arsland, I, Mailan 1966 pàgs. 203-209.
  • Georges Gaillard: L’origine de Saint-Pierre de Rodes et Sainte-Marie de Besalú, “Butlletin de la Societé Nationale des Antiquaires de France”, París 1954-55, pàgs. 67-74.
  • Georges Gaillard: La Catalogne entre l’art de Cardona et l’art roman, “Studia Islamica”, vol. VI, París 1956.
  • Georges Gaillard: Premiers essais de sculpture monumentale en Catalogne aux Xe et Xle siècles, Paul Hartmann Editeur, París 1937.
  • Josep Galceran: Excursió col·lectiva a Figueras, Lladó, Besalú i Banyolas. Dias 28 i 29 de Juliol de 1883, “Butlletí Mensual de l’Associació d’Excursions Catalana”, any VII, núms. 65 i 66 tom VI, Barcelona febrer i març del 1884.
  • M. Galobardes i Vila: Perelada, condado, villa y palacio, Publicacions de la Biblioteca del Palau de Peralada, Peralada 1975.
  • Miquel Galobardes i Vila: El convento del Carmen de Peralada, Publicacions de la Biblioteca del castell de Peralada, Peralada 1953.
  • Miquel Galobardes i Vila: El monasterio de Santa Maria de Vilabertrán, Publicacions de la Biblioteca del castell de Peralada, Barcelona 1949.
  • F. García Romo: De l’art mozarabe à l’art roman, “Information Histoire d’Art”, 7 1962 pàgs. 169-173.
  • F. García Romo: LO premusulmán, lo hispano-musulmán y lo mozárabe en el arte, “Príncipe de Viana”, 23 Pamplona 1962 pàgs. 213-237.
  • Jacques Gardelles: L’oeuvre du Maître de Cabestany et les reliefs du Château de la Réole, “Bulletin monumental”, vol. 134 París 1976 pàgs. 231-237.
  • J. Garriga: Notas de Arqueología ampurdanesa, “Estudios”, I, Barcelona 1950.
  • Narcís Gas i Heras: El santuario de Nuestra Señora de las Salinas, Certamen literario de Gerona, vol. XIII, Girona 1884.
  • Gesta: Comitum Barcinonensium et Regum Aragonum, Barcelona 1925.
  • Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 4 (l’Empordà) Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1981.
  • Frederic Gironella: L’església parroquial de Santa Maria de Cistella. La seva esplèndida façana romànica fa anys que reclama una restauració, “Revista de Gerona”, núm. 80 Girona 1977.
  • M. Gómez Moreno: Iglesias mozárabes. Arte Español de los siglos IX al XI, Madrid 1919.
  • Manuel Gómez Moreno: El arte árabe español hasta los Almohades. Arte mozárabe, dins Ars Hispaniae, vol. III, ed. Plus Ultra, Madrid 1951.
  • Manuel Gómez Moreno: El arte románico español, Madrid 1934.
  • Manuel Gómez Moreno: Les origines d’un art roman en Espagne, Actes XVII Congrès International d’Histoire d’Art 1952 Amsterdam 1955 pàgs. 91-96.
  • Eduardo González Hurtebise: Bosquejo histórico de la villa de San Feliu de Guíxols, 1905.
  • Andre Grabar: La edad de oro de Justiniano, Madrid 1966.
  • André Grabar: Las vías de la creación en la iconografia cristiana, Alianza Editorial, núm. 50 Madrid 1985.
  • Emilio Grahit: Memorias y noticias para la historia de la villa de Sant Feliu de Guíxols, Girona 1873.
  • J. Grau: Nuevas aportaciones al origen ampurdanés del arte románico, “Revista de Gerona”, X, núm. 29 Girona 1964.
  • Antoni Griera i Gaja: Nombres de santo y de lugar de la diócesis de Gerona, “Boletín de Dialectología Española”, XXX, Abadia de Sant Cugat del Vallès, Sant Cugat del Vallès 1951.
  • Louis Grodecki: Architettura e decorazione monumentale, II secolo dell’Anno Mille, Milà 1981 (París 1973), pàgs. 63-64.
  • Louis Grodecki: Le transept-bas dans le premier art roman et le problème de Cluny, Congrès Scientifique 1949 Dijon 1950 pàgs. 265-269.
  • Josep Gudiol i Cunill: La pintura mig-eval catalana, Els primitius, primera part, Igualada 1927.
  • Josep Gudiol i Cunill: Nocions d’arqueologia sagrada catalana, Impremta Anglada, Vic 1902 la. ed.; Barcelona 1931-33, 2a. ed.
  • Josep Gudiol i Cunill: Un tesoro sagrado, “Anuario eclesiástico”, Barcelona 1917.
  • Josep Gudiol i Ricart i Juan Antonio Gaya Nuno: Arquitectura y escultura románicas, dins Ars Hispaniae, vol. V, ed. Plus Ultra, Madrid 1948.
  • Josep Gudiol i Ricart: Arte antiguo y medieval. Cataluña, Publicaciones de la Fundación Juan March, ed. Noguer, col. l. “Tierras de España”, vol. I, Madrid 1974.
  • Josep Gudiol i Ricart: Arte románico catalán. Pinturas murales, Barcelona 1965.
  • Josep Gudiol i Ricart: La pintura romànica, “Lambard”, vol. I, 1977-81, Barcelona 1985.
  • Josep Gudiol i Ricart: Les peintres itinérants de l’époque romane, “Cahiers de civilisation médiévale”, núm. 2 universitat de Poitiers, Poitiers 1958.
  • Josep Gudiol i Ricart: Los relieves de la portada de Errondo y el maestro de Cabestany, “Príncipe de Viana”, V, 14 Pamplona 1946.
  • Josep Gudiol, Joan Ainaud i Santiago Alcolea: Arte en España. Cataluña, Barcelona 1955.
  • Josep Gudiol, Santiago Alcolea i Joan-Eduard Cirlot: Historia de la pintura en Cataluña, Barcelona 1956.
  • Josep Guitart i Fontserè: El monestir de Sant Pere de Roda, Barcelona 1927.
  • P. Héliot: Les déambulatoires dotés de miches royaunnantes, “Cahiers de civilisation médiévale”, 4 1961 pàgs. 303-322.
  • Félix Hernández Giménez: El Alminar de Abd-al-Rahman II en la mezquita mayor de Córdoba. Génesis y repercusiones, Granada 1975.
  • Félix Hernández Giménez: Un aspecto de la influencia del arte califal en Cataluña. Bases y capiteles del siglo XI, “Archivo Español de Arte y Arqueología”, Madrid 1930 pàgs. 21-49.
  • J. Hubert i Altres: La Europa de las invasiones, Madrid 1967.
  • J. Hubert: L’art préroman, París 1938.
  • F. Martorell i Trabal i Josep Puig i Cadafalch: Noves pintures murals, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans”, Barcelona 1927-28.
  • Josep Iglésies i Fort: El fogaje de 1365-1370, Barcelona 1954.
  • José Ignacio Padilla: Análisis de las cerámicas superficiales de la caula II, “Butlletí de l’Associació Arqueològica de Girona”, núm. 5 Girona 1983.
  • Steffi A. B. Ingersol Black: Un fragmento de mármol en el Museo Marés de Barcelona, procedente de San Pedro de Roda, “Revista de Gerona”, núm. 33 Girona 1965 pàgs. 45-49.
  • Francisco Iñíguez: El monasterio de San Pedro de Roda, “Revista de Gerona”, VIII, núm. 20 Girona 1962.
  • Maria Isabel Simó i Rodríguez: Aportación A la documentación condal catalana (siglo X), Miscelánea de estudios dedicados al profesor Antonio Martín Ocete, universitat de Granada, Granada 1974.
  • J. J. Bauer: Rechtswerhältnisse der Katalanischen Klóster von der Mitte des 10 Jahrhunderts bis zur Einführung der Kirchenreform, Spanische Forschurgen der Görresgesellschaft, S. Reihe, Ges. Aufs. Zur Kulturgesch. Spaniens 22 Münster 1965 pàgs. 1-175.
  • Enric Jiménez: Activitats de l’Associació, “Butlletí de l’Associació Arqueològica de Girona”, núm. 2 Girona 1979.
  • Kenneth John Conant: Carolingian and romanesque architecture 800 to 1200, Pelikan History of Art, Harmondsworth 1959. Edició en espanyol: Arquitectura carolingia y románica 800/1200, “Manuales de Arte”, Cátedra, Madrid 1982.
  • M. Josepa Arnall i Juan: Els pergamins de Sant Pere de Rodes a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (segles XIII-XV), “Lambard”, Amics de l’Art Romànic, Barcelona 1986 pàgs. 31-63.
  • M. Josepa Arnall i Juan: Importancia de la Abadia - Colegiata de Vilabertran, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos”, núm. 15 Figueres 1982 pàgs. 263-268.
  • M. Josepa Arnall i Juan: La vila i el terme de Vila-sacra en el segle XV (Estudi d’un capbreu del monestir de Sant Pere de Rodes), “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos”, Figueres 1986 pàgs. 203-285.
  • M. Josepa Arnall i Juan: Notas y documentos para la historia de Vilasacra, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos”, I, Figueres 1977 pàgs. 267-318; II, Figueres 1978 pàgs. 103-137.
  • M. Josepa Arnall i Juan: Vila-Sacra sota la Influència de Sant Pere de Rodes (Segles XIII-XIV), “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos”, Figueres 1984 pàgs. 95-170.
  • Eduard Junyent i Subirà: Catalunya Romànica, vol. I (L’arquitectura del segle XI), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1975; vol. II (L’arquitectura del segle XII), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1976.
  • Eduard Junyent i Subirà: Considérations sur l’architecture catalane de l’art roman, “Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, I, 1970.
  • Eduard Junyent i Subirà: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1983.
  • Eduard Junyent i Subirà: L’arquitectura religiosa a la Catalunya carolíngia, Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona 1963.
  • Eduard Junyent i Subirà: L’oeuvre du Maître de Cabestany, Actes du Quatre-vingt-sixième Congrès National des Sociétés Savantes, Montpeller 1961 section d’Archéologie, París 1962 pàgs. 169-177.
  • P. Kehr: Das Papsttum und der Katalanische Prinzipat bis zur Vereinigund mit Aragon, Abhandl der preu, Akademie der Wiss, Phil.-Hist., Kl.,1, Berlín 1926.
  • P. Kehr: Papstrurkunden in Spanien, Abhandl. der Ges. der Wiss., Phil.-Hist., Kl., N. F. XVIII, Berlín 1926.
  • N. Kenaam i R. Bartal: Quelques aspects de l’iconographie des vingtquatre viellards dans la sculpture française du XIIs, “Cahiers de civilisation medievale”, 1981.
  • Arthur Kingsley Porter: Lombard architekture, 1917; Nova York 1967 reimpressió.
  • Arthur Kingsley Porter: Romanesque Sculpture of the Pilgrinage Roads, Nova York 1923; 1969 reedició.
  • Arthur Kingsley Porter: Spanish Romanesque Sculpture, Pegasus, París 1928.
  • P. Klein: Les cycles de l’Apocalypse du haut Moyen Age (IX-XIIIs), Ginebra 1979.
  • E. Kubach: Architektur der Romanik, Belser Weltgeschichte der Architektur, Stuttgart 1974.
  • E. Kubch: Lombard und llochromanik Kunstder Welt, Baden-Baden 1968.
  • Charles L. Kuhn: Romanesque Mural Painting of Catalonia, Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts 1930.
  • Vicente Lampérez y Romea: Historia de la arquitectura cristiana española en la Edad Media, vol. I, Madrid 1908; vol. II, Barcelona 1930.
  • Vicente Lampérez y Romea: Historia de la Arquitectura Cristiana, Barcelona 1904.
  • P. Lauer: Recueil des Actes de Louis IV, París 1914.
  • Gabriel Llombart: La nave de San Pedro y sus afines en la corona de aragón, “Revista de Dialectología y Tradiciones Populares”, vol. 32 Madrid 1976 pàgs. 281-300.
  • Anscari M. Mundó: Les inscripcions de Tassi i d’Hildesind de Sant Pere de Rodes segons Marca i Pujades, Homenaje a Jaime Vicens Vives, vol. I, Universitat de Barcelona, Barcelona 1965.
  • Josep M. Font i Rius: Cartas de población y franquicias de Cataluña, 3 vols., Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1969.
  • Josep M. Font i Rius: El antiguo derecho local de Torroella. Privilegios y franquicias de la villa, Llibre de la Festa Major, Torroella de Montgrí 1961.
  • Josep M. Fullola i Pericot: Begur. Un esbós de la seva història, Ajuntament de Begur - Diputació de Girona, Barcelona 1982.
  • Josep M. Gavín i Barceló: Alt Empordà, Inventari d’esglésies, núm. 13 Barcelona 1983.
  • Josep M. Gavín i Barceló: Baix Empordà, Inventari d’esglésies, núm. 14 Barcelona 1983.
  • Josep M. Grau: Navata. Iglesia de San Pedro, “Revista de Gerona”, núm. 22 Girona 1963.
  • Josep M. i Lluís Benejam: Sant Pere de Rodes, Figueres 1979.
  • Josep M. Marquès i Josep Riera: Avinyonet de Puigventós, poble, parròquia i castell, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos”, Figueres 1978 pàgs. 30-31.
  • Josep M. Marquès i Planagumà: El cartoral de Santa Maria de Roses (segles X-XIII), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986.
  • Josep M. Marquès i Planagumà: El cartoral de Santa Maria de Roses (segles X-XIII), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986.
  • Josep M. Marquès i Planagumà: Pergamins de la Mitra (891-1687). Arxiu Diocesà de Girona, Institut d’Estudis Gironins, Girona 1984.
  • Josep M. Marquès: La Senyoria eclesiàstica de sant sadurní de l’heura fins al 1319, “Estudis sobre temes del Baix Empordà”, núm. 3 Institut d’Estudis del Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols 1984 pàgs. 71-106.
  • Josep M. Nolla i Brufau i Josep Casas i Genover: Carta arqueològica de les comarques de Girona, Girona 1984.
  • Josep M. Pons i Guri: La successió de Guillem Umbert de Basella, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. 22 Girona 1974-75.
  • Josep M. Pons i Guri: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, XVII, Girona 1964-65.
  • Josep M. Pons i Guri: Un fogatjament desconegut de l’any 1358, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”, vol. XXX, Barcelona 1963-64.
  • Josep M. Salrach: El procés de formació de Catalunya (segles VIII-IX), 2 vols., Edicions 62 Barcelona 1978.
  • Pascual Madoz: Diccionario Geográfico-Estadístico-Históríco de España y sus provincias de Ultramar, Madrid 1847.
  • Josep Maranjas de Marimon: Compendio histórico, resumen y descripción de la antiquísima ciudad de Empuñas…, edició a cura d’Eduard Ripoll, Instituto de Prehistoria y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona, Barcelona 1968.
  • Frederic Marès i Deulovol: Port de la Selva. Noticias históricas, Instituto de Estudios Ampurdaneses, Figueres 1971.
  • L. Marian Vidal: Excursió a Cadaqués i Sant Pere de Roda, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, 8 Barcelona 1898 pàgs. 132-138.
  • Jaume Marquès i Casanovas: Colección diplomática del linaje de Llers, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, XIX, Girona 1968-69.
  • Jaume Marquès i Casanovas: El castillo de Vilajoan, “Revista de Gerona”, núm. 47 Girona 1969.
  • Jaume Marquès i Casanovas: El dato más antiguo sobre la iglesia de Castelló de Ampurias, “Revista de Gerona”, núm. 51 Girona 1970.
  • Jaume Marquès i Casanovas: Guía del Museo Diocesano de Gerona, Girona 1955.
  • Jaume Marquès i Casanovas: La Comarca Del Bajo Ampurdán, Catálogo monumental de la provincia de Gerona, fasc. V, Diputació Provincial de Girona, Girona 1978.
  • Jaume Marquès i Casanovas: Monells, “Revista de Gerona”, Girona 1970-71.
  • Jaume Marquès i Casanovas: Santa Maria de Castelló de Ampurias, Girona 1972.
  • Maria Marsà i Vilà: Castell de Vilopriu, Vilopriu, Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1982.
  • Aurora Martín, F. J. Nieto i J. M. Nolla: Excavacions en la Ciudadela de Roses, Girona 1979.
  • Aurora Martín: Ullastret. Guia de les excavacions i dels seus museus, Girona 1978.
  • P. Martínez Quintanilla: La provincia de Gerona, Girona 1865. “Revista de Gerona”, Girona 1876-95. (L’any 1913 reaparegué, i des de l’any 1955 sortí com a publicació de la Diputació).
  • Rafael Masó i Valentí: Les pintures murals de Buada, Pàgina artística de “La Veu de Catalunya”, núm. 495 Barcelona 10 d’octubre de 1919.
  • Rafael Masó i Valentí: Les pintures romàniques de Sant Miquel de Cruïlles, “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona”, vol. II, Barcelona 1932.
  • Ramir Medir i Jofra: El castillo de Palafrugell, “Revista de Palafrugell”, Palafrugell maig del 1969.
  • Joaquim Miret i Sans: Les cases de templers i hospitalers en Catalunya, Barcelona 1910.
  • Lluís Monreal i Martí de Riquer: Els castells medievals de Catalunya, 2 vols., Barcelona 1958.
  • Lluís Monreal i Agustí i Jaume J. Arnal: Guía del Museo, Museu Marès, Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1970 pàg. 10 núm. 20.
  • Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, 26 vols., Olot 1889-1915.
  • Josep Morera i Sabater: Un conato de secesión eclesiástica en la Marca Hispánica, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, XII, Girona 1961-62.
  • Engelbert Mühlbcher: Die Unkunden der Karolinger, Hahnsche Buchhandlung, Hannover 1906 dins Monumento Germaniae Historicae, vol. I, pàgs. 459-460.
  • Walter Muir Whitehill: Spanish romanesque architecture of the 11th. Century, Oxford 1941 la. ed.; 1968 2a. ed. Traducció catalana: L’art romànic a Catalunya. Segle XI, Edicions 62 Barcelona 1973.
  • Ramon Muntaner: Crònica, Biblioteca Selecta, edició a cura de Ferran Soldevila.
  • Centro Nacional de Información Artística, Arqueológica y Etnológica: Monumentos españoles. Catálogo de los Declarados Histórico-Artísticos, 1844-1953, vol. I, Madrid 1984 3a. ed. (1922, la. ed.; 1953 2a. ed.), pàgs. 320 núm. 386 i pàg. 327.
  • Pelagi Negre i Pastell: Castelló de Ampurias, de vila rural a capital del condado de Ampurias (siglos IX al XII), “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, XII, Girona 1958.
  • Pelagi Negre i Pastell: Divisiones territoriales y jerarquía nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval, 1955.
  • Pelagi Negre i Pastell: Dos importantes documentos del Conde de Ampurias Poncio I, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, XIV, Girona 1960.
  • Pelagi Negre i Pastell: El antiguo castillo de Benedormiens después llamado Castell d’Aro, “Revista de Gerona”, núm. 40 Girona 1970.
  • Pelagi Negre i Pastell: El castillo de Requesens, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. IX, Girona 1954.
  • Pelagi Negre i Pastell: El linaje de Requesens, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. X, Girona 1955.
  • Pelagi Negre i Pastell: El testamento de Guilaberto, probable progenitor del linaje de Cruïlles, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1948.
  • Pelagi Negre i Pastell: Evolución del régimen de propiedad en Cataluña singularmente en la diócesis de Gerona, 1921.
  • Pelagi Negre i Pastell: La casa de Caramany, “Revista de Gerona”, núm. 18 Girona 1962.
  • Pelagi Negre i Pastell: La diócesis de Gerona: su importancia histórica, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, XII, Girona 1958.
  • Pelagi Negre i Pastell: La villa de Torroella de Montgrí y sus primitivos señores, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, IV, Girona 1949.
  • Pelagi Negre i Pastell: Origen del monestir de Sant Pere de Roda Llegenda i historia, Primer Col·loqui d’Història del Monaquisime Català, vol. I, Santes Creus 1967.
  • Wilhelm Neuss: Die Katalanische Bibelillustration un die Wende des Earsten Jahrtausends und die Altspanische Buchmalerei, Bonn-Leipzig 1922.
  • Tomàs Noguer i Musqueras: Cartulario “De Rubricii Coloratis” del Archivo Diocesano de Gerona, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. I, Girona 1946.
  • Antoni Noguera i Massa: Els Pantocràtors romànics de les terres gironines, Girona 1986.
  • Antoni Noguera i Massa: Les marededéus romàniques de les terres gironines, Artestudi Edicions, col·l. “Art Romànic”, núm. 5 Barcelona 1977.
  • Miquel Oliva i Prat: Arquitectura románica ampurdanesa. Santa Maria de Rosas (Gerona), “Revista de Gerona”, núm. 61 Girona 1972; núm. 63 Girona 1973.
  • Miquel Oliva i Prat: Arquitectura románica ampurdanesa, “Revista de Gerona”, XVIII, núm. 61 Girona 1972; núm. 63 Girona 1973.
  • Miquel Oliva i Prat: El castillo de Benedormiens y su zona de influencia, “Revista de Gerona”, núm. 58 Girona 1972.
  • Miquel Oliva i Prat: El poblado ibérico de Castell Barri, “Ampurias”, vols. IX-X, Barcelona 1947.
  • Miquel Oliva i Prat: Historia de las excavaciones de Rosas, “Revista de Gerona”, núm. 31 Girona 1965.
  • Miquel Oliva i Prat: Inventario de los castillos, fortalezas, recintos amurallados y casas fuertes de la provincia de Gerona, “Revista de Gerona”, núm. 40 pàgs. 21-34; núm. 41 pàgs. 47-62, Girona Núm. 43 pàgs. 49-58; núm. 44 pàgs. 60-67; núm. 45 pàgs. 44-57, Girona 1968. Núm. 46 pàgs. 37-56, Girona 1969.
  • Miquel Oliva i Prat: La arquitectura prerromànica en el Ampurdán, “Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses”, Figueres 1969.
  • Miquel Oliva i Prat: La arquitectura románica en el Ampurdán, “Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses”, I, Figueres 1959.
  • Miquel Oliva i Prat: La iglesia prerrománica de San Julián de Boada, “Revista de Gerona”, núm. 4 Girona 1958.
  • Miquel Oliva i Prat: La villa medieval de Pals, “Revista de Gerona”, núm. 66 Girona 1974.
  • Miquel Oliva i Prat: Noticia sobre iglesias prerrománicas gerundenses, “Revista de Gerona”, núm. 20 Girona 1962 pàgs. 65-89.
  • Miquel Oliva i Prat: Presentación de la ruta medieval del Bajo Ampurdán, “Revista de Gerona”, núm. 39 Girona 1967.
  • Miquel Oliva i Prat: Restauración de monumentos, “Revista de Gerona”, X, núm. 26 Girona 1964.
  • Montserrat Pagès i Paretas: Notes sobre Santa Fe dels Solers, “Full informatiu del romànic”, núm. 18 Artestudi Edicions, Barcelona setembre del 1979.
  • Narciso Pagès: Carta-puebla de Palamós, “Revista de Gerona”, III, Girona març del 1882.
  • Narciso Pagès: Fundación de Palamós, “Revista de Gerona”, III, Girona març del 1882.
  • Gregori Pallisser: Llibre de Racionaris de la vila del Castell de Llers, 1730.
  • Antoni Papell i Garbí: Arqueología medieval catalana. Sant Pere de Roda, Figueres 1930.
  • A. Paz y Melià: Series de los más importantes documentos del archivo y biblioteca del Exmo. señor duque de Medinaceli, la., Historia, Madrid 1915.
  • Josep Pella i Forgas: Historia del Ampurdán, Barcelona 1883.
  • Josep Pella i Forgas: San Pedro de Roda, dins España. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia, II, Madrid 1884 pàgs. 173-174.
  • Lluís Pericot i Garcia: Huellas arqueológicas en el castillo de Begur, “Ampurias”, IV, Diputació Provincial de Barcelona, Barcelona 1942.
  • Lluís Pericot: El castillo de Bagur en los tiempos primitivos, “Revista de Palafrugell”, abril del 1962.
  • Lluís Pericot: La labor de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Gerona durante los años 1942 a 1948, Ministerio de Educación Nacional - Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas, Informes y Memorias, núm. 27 Madrid 1952.
  • Pau Piferrer: Recuerdos y bellezas de España. Cataluña, vol. 2 Barcelona 1839.
  • Josep Pijoan i Josep Gudiol i Ricart: Les pintures murals romàniques a Catalunya, dins Monumenta Cataloniae, vol. IV, ed. Alpha, Barcelona 1948.
  • Josep Pijoan: Arte bárbaro y prerrománico. Desde el siglo IV hasta el año 1000, “Summa Artis”, Madrid 1942.
  • Josep Pijoan: El arte románico. Siglos XI y XII, “Summa Artis”, X, Madrid 1944.
  • Miquel-Dídac Piñero, Benjamí Bofarull i Pere Garriga: Introducció A L’Estudi Del Mapa Arqueològic D’Albons, “Estudis sobre temes del Baix Empordà”, núm. 2 Institut d’Estudis del Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols 1983.
  • Miquel-Dídac Piñero: Conjunt d’eremitoris alt-medievals de les Roques del Tit, “Hora Nova”, núm. 169 Figueres maig-juny del 1980.
  • Miquel-Dídac Piñero: Noves observacions sobre les Cavorques, “Hora Nova”, núm. 252 Figueres febrer del 1982.
  • Miquel-Dídac Piñero i Benjamí Bofarull: Les esglésies paleocristianes, visigòtiques i medievals de l’Escala, 1979 (inèdit).
  • Joaquim Pla i Cargol: Períodos paleocristiano, visigótico y prerrománico en las comarcas gerundenses, “Revista de Gerona”, XII, núm. 36 Girona 1966.
  • Joaquim Pla i Cargol: Plazas fuertes y castillos en tierras gerundenses, Girona-Madrid 1953 2a. ed.
  • Antoni Pladevall: Els monestirs catalans, ed. Destino, Barcelona 1968.
  • Antoni Pladevall: Un lot vigatà de documents sobre Sant Pere de Rodes, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos”, 1989 (en premsa).
  • León Pressouyre: Une nouvelle oeuvre du “Maitre de Cabestany” en Toscane; le pilier sculpté de San Giovanni in Sugana, “Bulletín de la Société Nationale des Antiquaires de France”, París 1969 pàgs. 30-35.
  • M. Prou: Un dipiôme de Charles le Chauve des archives de M. le duc de Medinaceli, Comptes rendus des séances de l’année 1917 Acadèmic des Inscriptions et Belles Lettres, París 1917.
  • Josep Puig i Cadafalch i Joaquim Folch i Torres: La Catalogne à l’époque romane, París 1932.
  • Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Sivilla i Josep Goday I Casals: L’arquitectura romànica a Catalunya, 3 vols., Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1909-18, la. ed.; Institut d’Estudis Catalans-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983 2a. edició facsímil.
  • Josep Puig i Cadafalch: Estudis sobre l’escultura romànica del segle XI, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans”, vol. VIII, 1927-31, Barcelona 1936 pàgs. 154-163.
  • Josep Puig i Cadafalch: L’escultura romànica a Catalunya, dins Monumenta Cataloniae, vols. V-VI, Barcelona 1949-52.
  • Josep Puig i Cadafalch: L’escultura romànica a Catalunya, II, dins Monumenta Cataloniae, vol. VI, Barcelona 1952.
  • Josep Puig i Cadafalch: La geografia i els orígens del primer art romànic, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1930.
  • Josep Puig i Cadafalch: Le premier art roman, París 1928.
  • Jeroni Pujades: Crónica universal del Principado de Cataluña escrita a principios del siglo XVII, Barcelona 1829.
  • C. Pujol i P. Alsius: Nomenclátor geográfico-histórico de la provincia de Gerona desde la más remota antigüedad hasta el siglo XV, Impremta Torras, Girona 1883.
  • Jaume Quintana i Llauneta: Referències històriques de la Selva de Mar, Diputació de Girona. Girona 1986.
  • E. R. Sunderland: Informe acerca del expediente sobre Declaración de Monumento Histórico Nacional a favor del Monasterio e Iglesia benedictina de San Pedro de Roda (Gerona), “Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid 1928 pàgs. 108-122.
  • Joan Rais: La desviación de los ábsides en templos prerrománicos y románicos, “Información arqueológica”, Boletín informativo del Instituto de Prehistoria y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona, núm. 19 Barcelona gener-abril del 1976.
  • Joan Rais: Més sobre Santa Fe dels Solers, “Full informatiu del romànic”; núm. 16 Artestudi Edicions, Barcelona abril del 1979.
  • Chandler Rathfon POST: A History of Spanish Painting, vol. V, Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts 1930; Nova York 1970 reimpressió.
  • Salvador Raurich: De la historia de Begur, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”, XVII, Barcelona 1944.
  • Louis Réau: Iconographie de l’art chrétien, Presses Universitaires de France, París 1958.
  • Manuel Riu: Alguns costums funeraris a l’Edat Mitjana a Catalunya, Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, “Acta/Mediaevalia”, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Barcelona 1982.
  • F.T. Rivoira: Lombardic architecture its origin development and derivatives, Oxford 1933.
  • M. Robín: Le Maïtre de Cabestany, “Le Point”, 1947.
  • Isabel Roda: Sant Julià de Ramis en los tiempos medievales y modernos, “Revista de Gerona”, núm. 61 Girona 1972.
  • Eduard Rodeja i Galter: Llibre de Figueres, Barcelona 1962.
  • Francesc Romaguera: Constitutiones Synodales Diocesis Gerundensis, Girona 1691.
  • Gabriel Roura: Wigó, propietari empordanès dels anys mil, “El Pedrís”, Suplement del setmanari de l’Alt"Empordà”, Figueres 27 d’abril de 1988 núm. 503 pàg. 6.
  • H. Schlung: Die Auseinandersetzung der christlichen und der islamisches Kunst auf dem Gebiete der Iberischen Halbrinsel bis zum Jahre 1000, Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medievo, Spoleto, 12 1964 pàgs. 903-931.
  • Santiago Sobrequés i Vidal: Contribució a la historia dels jueus de Figueres, “Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses”, Fi gueres 1966-67.
  • Santiago Sobrequés i Vidal: Els barons de Catalunya, ed. Vicens-Vives, Barcelona 1961.
  • Santiago Sobrequés i Vidal: Els grans comtes de Barcelona, ed. Vicens-Vives, Barcelona 1961.
  • Santiago Sobrequés i Vidal: Jofre VIII de Rocabertí, Señor de Peralada y el ocaso de la Edad Media en el Alto Ampurdán, Publicacions de la Biblioteca del castell de Peralada, Peralada 1955.
  • Ignasi Solà i Morales: Sant Pere de Roda: preservar antes que restaurar, “La Vanguardia”, Barcelona 2 d’octubre de 1984.
  • Sylvain Stym-Popper: L’abbaye Sainte-Marie de Vilabertran, “Congrès Archéologique de France”, CXVII session, Catalogne París 1959.
  • Joan Subías i Galter: El monestir de Sant Pere de Roda, Barcelona 1948.
  • Joan Subías i Galter: Estudio monográfico de unos altos relieves procedentes del imperial monasterio de San Pedro de Roda, text ciclostilat, s. l., s. a., s. p.
  • Joan Sureda i Pons: La pintura romànica a Catalunya, Alianza Editorial, col·l. “Alianza Forma”, núm. 17 Madrid 1981.
  • Joan Sureda i Pons: Pintura mural románica. Recientes descubrimientos en Cataluña, “Goya”, núm. 183 1984.
  • Joan Sutrà i Viñas: El monestir de Sant Miquel de Cruïlles, “Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses”, Figueres 1959.
  • Joan Sutrà i Viñas: La viga policromada de San Miguel de Cruïlles, “Canigó”, 57 Figueres 1957.
  • Miquel Tarradell: Les arrels de Catalunya, ed. Vicens-Vives, Barcelona 1962.
  • M. Teresa Ferrer i Mallol: Llançà, senyoriu del monestir de Sant Pere de Rodes, II Col·loqui d’Història del Monaquisme Català, Sant Joan de les Abadesses 1970 vol. II, “Scriptorium Populeti”, 9 Abadia de Poblet 1974.
  • Baltasar Torras: Noticias históricas de Figueras, 1883.
  • R. Torrents i Orri: Verges y su antigua baronía. Notas históricas, “Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses”, I, Figueres 1955.
  • M. Torroella Plaja: Historia de Palafrugell i la seva comarca, Fitor 1924 - Barcelona 1929.
  • Frederic Udina i Martorell: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Escuela de Estudios Medievales, Publiaciones de la Sección de Barcelona, núm. 13 Barcelona 1951.
  • Edgar V. Anthony: Romanesque Frescoes, Princeton University Press, Princeton, Nova Jersey 1951.
  • Ramon Vall i Rimblas: Sant Llorenç de Fontcalçada i les esglésies d’absis de ferradura, Sabadell 1976.
  • Ramon Vall i Rimblas: Sant Quirze de Colera, Sabadell 1974.
  • F. van der Meer: Maiestas Domini. Theophanies de l’Apocalypse dans l’art chrétien, Roma 1938.
  • Pere Vayreda i Olivas: El priorat de Lladó i les seves filials, Biblioteca històrica Balmes, sèrie II, vol. III, Barcelona 1931.
  • Esteve Verdaguer i Lloveres: Les Escaules. Una urbanització prehistòrica, “Presència”, núm. 544 Girona 1981 pàgs. 25-30.
  • A. Verdaguer: Excursió col·lectiva a Figueras, Castelló de Ampurias, Perelada y Vilabertran, los dias 28 y 29 de Mars de 1880, “Butlletí Mensual de l’Associació d’Excursions Catalana”, any III, núms. 19 i 20 tom II, maig i juny del 1880 pàgs. 126-136.
  • Florence Viguier: La representation des apotres dans la peinture catalane romane, Mémoire de maîtrise, UEC d’Histoire de l’Art et Archéologie, universitat de Tolosa de Llenguadoc - Le Mirail, Tolosa de Llenguadoc 1983.
  • Lluís Vilar: Castell de Calonge, “Boletín de la Delegación Local del Servicio de Excavaciones Arqueológicas”, núm. I, Calonge setembre del 1961.
  • Jaume Villanueva i Astengo: Viage literario a las iglesias de España, 22 vols., Madrid i València 1850. (Fa referència a Catalunya del volum 5 al 20.)
  • Walter William Spencer Cook i Josep Gudiol i Ricart: Pintura e imaginería románicas, dins Ars Hispaniae, vol. VI, ed. Plus Ultra, Madrid 1950 la. ed.; 1980 2a. ed.
  • Walter William Spencer Cook: La pintura mural románica en Cataluña, Instituto Diego Velázquez, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, col·l. “Arte y Artistas”, Madrid 1956.
  • Walter William Spencer Cook: Romanesque Spanish Mural Painting, “The Art Bulletin”, XI, núm. 4 1929.
  • Walter William Spencer Cook: The earliest painted panels of Catalonia: the iconography of the globe mandorla, “Art Bulletin”, VII, 1923.
  • J. Williams: Las pinturas del comentario de Beato, Los Beatos, Catàleg Europalia 85 Biblioteca Nacional, Madrid 1986.
  • Joaquín Yarza Luaces: Arte y arquitectura en España 500-1250, “Manuales de Arte”, Cátedra, Madrid 1981 2a. ed.
  • Joaquín Yarza Luaces: L’escultura al voltant de l’any 1000, dossier Les arrels de l’arquitectura romànica, “L’Avenç”, núm. 121 Barcelona 1988 pàgs. 40-43.
  • Joaquín Yarza Luaces: La Edad Media, dins Historia del Arte Hispánico, II, Madrid 1982.
  • Leopold Zahn: Die Klosterkirche Sant Pere de Roda. Studien zur Baugeschichte und Kunstgeschichtlichen Stellung, Berlín 1976. Traducció catalana en curs de publicació: El monestir de Sant Pere de Rodes. Aportacions al seu estudi, “Quaderns d’estudis medievals”, núms. 11-14, Barcelona 1987.
  • George Zarnecki: A Sculptured Head attributed to the Maître de Cabestany, “The Burlington Magazine”, CVII/II, 1964.