Aquest castell és poc documentat, i no es pot precisar el seu terme i fins i tot es fa difícil de saber amb exactitud a quin comtat corresponia, tot i que inicialment era vinculat al comtat de Cerdanya. La primera notícia del castell és de l’any 904 en el judici que presidí el comte Miró de Cerdanya-Besalú, quan el procurador de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses reclamà una casa i terres situades al comtat de Cerdanya, a la vall de Ribes, a la vila Estegal (“Stegal”); una afrontació del béns reclamats corresponia al castell de Grats (“castello que dicitur Gratos”). La vinculació al comtat es confirma en una data compresa entre els anys 1050 i 1068, quan Bernat, vescomte de Cerdanya, féu jurament de fidelitat a Ramon, comte de Cerdanya, pels castells de Grats (“Grados”) i de Ribes (“illa Ruppe”). Així, segons aquestes notícies, el castell de Grats devia estar vinculat al comtat de Cerdanya, mentre que en les notícies posteriors, quan ja no tenia categoria de castell, apareix vinculat com a quadra del castell de Blancafort de la vall de Gombrèn, a la qual geogràficament devia pertànyer i no a la vall de Ribes. Així, l’any 1379 el lloc de Grats depenia del senyor de la domus de Solanllong del terme del castell de Blancafort. Després els senyors de Solanllong vengueren la quadra de Grats, situada al terme del castell de Blancafort. Actualment el nom s’ha conservat en una masia del municipi de Campdevànol, mentre que l’emplaçament de l’hipotètic castell podria ser el que Botet i Sisó esmenta, al cim de la muntanya de Berruga; si fos així concordaria que uns béns situats a la vall de Ribes afrontessin amb el castell de Grats, situat al cim i al mateix límit del seu terme que s’estenia per la vall del riu Merdàs, on ha quedat el topònim de Grats en una masia ubicada al lloc on es formà el nucli de població del terme.