Aquest castell es troba va inicialment dins el comtat d’Osona, però passà a formar part del patrimoni dels comtes de Besalú. El castell formava part de les defenses de la vall de Gombrèn. El terme del castell sembla que s’estenia per tota la vall. El lloc de la vall de Gombrèn es documenta amb la forma de “Gomesindo morto” a partir de l’any 918, quan Tendered vengué al monestir de Sant Joan de les Abadesses una casa situada al comtat d’Osona, en els confins de la vila anomenada “Gomesindo morto”. En canvi el castell de Blancafort no es documenta fins l’any 1 246, quan el rei Jaume I vengué als senyors de Mataplana, Galceran d’Urtx i la seva muller Blanca, en franc alou diversos béns que el rei havia comprat a Beatriu, muller de Bernat de Santa Eugènia (germà de l’esmentada Blanca); entre els béns figurava el castell de Blancafort i la vall de Gombrèn. Per tant el castell ja feia temps que es trobava organitzat i tenia una família com a feudataria, si bé no resta clar si era la de Santa Eugènia o la família de la seva muller Beatriu. Encara que l’historiador Pau Parassols dóna una versió no gaire fiable en la seva totalitat, segons la qual Blanca era filla del senyor de Mataplana, Hug Ponç. Amb tot, es possible que Beatriu i Blanca fossin filles d’Hug de Mataplana i de la seva muller Elisenda, que a manca de fills mascles, el pare repartís l’herència entre les filles, i, al final, Blanca recuperés, per la compra esmentada, el castell de Blancafort, la vall de Gombrèn i altres béns que havien correspost a la seva germana. La nova senyora de Blancafort i de la vall de Gombrèn sobrevisqué al seu marit, Galceran d’Urtx, i en prengué el cognom, i l’any 1278 Blanca d’Urtx, senyora de Mataplana, amb el seu fill, Ramon d’Urtx, concedí una carta de població per fer una nova vila al lloc de Gombrèn; això no obstant, exceptuà els capmasers de les franqueses concedides, si bé l’any 1296 el seu fill Ramon d’Urtx en concedí unes als capmasers de Gombrèn, els quals, entre altres franqueses, no estaven obligats a contribuir en cap obra de fortaleses o castells que no fossin les muralles de Gombrèn o la fortalesa de Blancafort. El castell de Blancafort continuà sota el domini dels senyors de Mataplana. Posteriorment s’incorporà al patrimoni dels comtes de Pallars pel casament de la comtessa de Pallars, Sibil·la, amb Hug VII de Mataplana. Els comtes de Pallars foren senyors de Mataplana, i, per tant, de Blancafort i Gombrèn, fins que l’any 1374 Jaume Roger de Pallars vengué a Pere Galceran de Pinós tota l’honor de Mataplana i de la vall de Toses. El mateix comprador, l’any 1376 revengué una part de la baronia de Mataplana al monestir de Sant Joan de les Abadesses, que adquirí el casal de Mataplana, el castell de Blancafort i la fortalesa de Gombrèn, i les parròquies de Sant Romà d’Aranyonet i de Sant Pere de Mogrony i altres drets en diverses parròquies de la vall, pel preu de 80 000 sous. Amb aquesta compra el monestir de Sant Joan de les Abadesses completava el domini de la vall, ja que des del moment de la fundació posseïa el castell de Mogrony, a més d’altres béns menys importants. A partir d’aquell moment el castell de Blancafort i la vall de Mogrony foren una possessió del monestir de Sant Joan, i les notícies que es tenen del castell únicament confirmen la dependència del monestir, si bé a partir del principi del segle XV desapareix de la documentació, segurament per concentrar-se la defensa en la vila de Gombrèn, la qual cosa fa que s’hagi perdut fins i tot el nom del castell, si bé sembla que cal ubicar-lo entre can Pomarell i can Rogell sobre el poble de Gombrèn, on es veuen les poques restes del desaparegut castell. Els castlans i sots-castlans del castell de Blancafort són coneguts intermitentment des de l’any 1266, quan consta que Guillem de Madiroles tenia confiada la custòdia del castell de Blancafort de part dels senyors de Mataplana. Aquesta família castlana era originària del mas Madiroles de la parròquia de Sant Pere de Mogrony. Es coneixen tres generacions que exercien el càrrec: Pere de Madiroles i Bernat de Madiroles, el qual encara exercia aquesta funció l’any 1346, quan féu un conveni amb Jaume de Puigmaell sobre la custòdia del castell de Blancafort i la batllia de Gombrèn. Aquest Jaume de Puigmaell pot ésser considerat com el sots-castlà i podria ésser originari del mas Pomarell. Però ni els Madiroles ni els Puigmaell tornen a constar en l’exercici dels respectius càrrecs en el castell de Blancafort. El castlà que substituí els Madiroles fou una dona anomenada Sibil·la, muller de Pere Fabre, fill d’un altre Pere Fabre, procedent de la Pobla de Lillet, que l’any 1372 tenia com a sots-castlà Pere Foradada, de la parròquia de Sant Pere de Mogrony. Aquesta Sibil·la sembla la mateixa Sibil·la Eimeric que vers l’any 1 376 requerí al nou senyor del castell de Blancafort, el monestir de Sant Joan de les Abadesses, els drets que tenia com a castlana del castell de Blancafort. A partir d’aquesta data desapareix tota mena d’informació sobre la castlania.