L’existència d’aquest castell és un xic hipotètica. Es trobava al comtat de Besalú, i la seva parròquia depenia del bisbat de Girona fins a mitjan segle XII, que passà al de Vic. El seu terme, fins i tot geogràficament, pertany a la comarca de la Garrotxa, però com que des de mitjan segle XIII, era unit al monestir de Sant Joan de les Abadesses, el eu territori s’ha unit al municipi de Sant Joan. El terme d’aquest suposat castell es correspondria amb el de la parròquia de Santa Llúcia de Puigmal. Les primeres notícies de la parròquia són anteriors al 1150, quan estava sota el domini del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Al cap de quinze anys, el 1165, el bisbe Pere de Redorta consagrà l’església. Les notícies de la possible existència d’un castell són molt poques i encara no expliquen gran cosa. Una és la venda que l’any 1261 feren Ramon de Serrallonga, castlà dels castells de Llaés i Milany, i la seva muller Tiborç, de diversos béns i drets al monestir de Sant Joan de les Abadesses; a més, el monestir comprà el domini directe sobre el castell de Talladet (“castri de Teyleto”) pel preu de 2 450 sous. Una altra notícia de toponímia permet trobar una possible ubicació per a aquest castell; és el topònim Castelltallat, conservat en un turó situat a ponent de l’església de Santa Llúcia de Puigmal. Des d’aquesta situació el castell podia controlar el coll o collada de Sentigosa, que permet la comunicació entre Sant Joan de les Abadesses i Ridaura. Les poques notícies d’aquest hipotètic castell fan dubtar de si era un veritable castell termenat o, simplement, una fortalesa amb funció de guàrdia.