L’any 1196 el rei Pere I el Catòlic autoritzava l’abat Bernat de Segurioles a edificar un castell al cim del puig de les Relíquies per tal de refugiar-s’hi ell i els seus súbdits, sembla que amb motiu de les primeres escomeses de les lluites albigeses. Tot seguit fou edificat el castell i una església dedicada a sant Nicolau, així com un grup de cases que més endavant van baixar al pla, entre el puig i el riu Ter i varen constituir la Vila de Baix o nucli fortificat de Camprodon. Més endavant, quan entre els anys 1249 i 1251 l’abat Guiu traspassà el domini del castell i de la Vila de Baix al rei Jaume I amb motiu dels afers que portaren a la creació de la vila i vegueria de la Ral, reservant-se només una part de les rendes provinents de l’execució de la justícia, també es reservà la possessió de la capella de Sant Nicolau. Aquesta capella, fins a l’erecció del convent dels carmelitans el 1392 era l’únic centre religiós de la Vila de Baix, i s’hi creà un hospital o hospici al qual es feien llegats pietosos ja als voltants de l’any 1280. És probable que ja aleshores en aquest hospital hi hagués un grup de deodonades que ben aviat s’anà convertint, amb l’aprovació de l’abat del monestir de Sant Pere, en un monestir canònic de monges o canongesses de Sant Agustí. L’any 1350 l’abat Bernat de Folcrà cedí a la seva priora Anna un pati i un hort per tal que servís de cementiri de Sant Nicolau. El terratrèmol de l’any 1428 destruí el monestir o convent i fou la causa d’una dispersió momentània de la comunitat, composta aleshores per la priora Hugueta i quatre altres monges. Tres anys després les monges ja tornaven a residir a Sant Nicolau, llevat de la monja Elionor, la qual, amb el consentiment de les altres quatre monges, es traslladà al convent de Santa Clara de Vic. Aquest monestir o convent subsistí fins a l’any 1581, en què el bisbe de Girona Benet de Zocco l’uní al monestir de Sant Agustí de Peralada, també de monges o canongesses de Sant Agustí, que era el successor del de Sant Bartomeu de Belllloc, a Cantallops, traslladat a Peralada l’any 1391. L’església de Sant Nicolau subsistí, regida pels beneficiats creats quan encara era monestir, fins a l’any 1689. Aleshores el castell de Sant Nicolau o de Camprodon, que havia estat fortificat de nou a partir del 1 666, fou pres pels francesos i recuperat pel duc de Vilafermosa, que el va fer volar l’any 1 689 per evitar que els francesos no se’n poguessin servir més. Amb el castell desaparegué l’església de Sant Nicolau. El segle passat, al lloc on hi havia hagut la capella fou construïda una edificació religiosa moderna dedicada al Sagrat Cor, la qual fa pocs anys també fou demolida.