Situació
Un fragment de mur en el qual hom pot veure encara elements romànics.
M. Pagès
L’església de Sant Martí de Campelles es troba situada al centre de la població, on s’arriba per una carretera que surt a mà esquerra de la N-152, abans d’entrar a Ribes de Freser, prop de l’estació.
Mapa: 255M781. Situació: 31TDG290831. (APF-JAA)
Història
El lloc de Campelles apareix documentat a partir de l’any 918 en una venda que Gamisà i la seva dona Virgília feren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, d’una casa amb cort i horta en el “locum que dicitur Engelados […] infines de Ville Campiñas […] in valle Petrariense… in comitatum Ceritanie”.
Novament, l’any 922, l’abadessa Emma de Sant Joan comprà un mas dins del terme de “Campellicis”, topònim que el 981 tornà a aparèixer en una venda, amb el nom de “Campelias”. Durant els segles XI i XII, el topònim adoptà les formes dominants de “Campillas” o “Campeyles”.
Al segle XVIII, la parròquia de Campelles formava, juntament amb Bruguera, una batllia reial de la sotsvegueria de Ribes.
Són molt escasses les notícies sobre l’antiga església de Campelles, que l’any 1035 fou cedida pel comte Guifré de Cerdanya al seu fill Guillem, juntament amb l’església de Santa Maria, de Ribes de Freser. No se’n tenen altres dades fins el segle XX, que fou edificada la nova església parroquial al solar que ocupava l’antiga església de Sant Martí.
L’antiga església parroquial de Sant Martí de Campelles fou reformada i ampliada substancialment al final del segle XVIII, i en fou canviada l’orientació. L’altar, actualment, és a tramuntana, i a la porta de l’edifici, a migdia, consta la data de 1799. (APF-MLlC-MPP)
Església
De l’edifici romànic de Sant Martí de Campelles es conserva una part del pany de paret de migdia, aprofitat com a base dels murs d’època moderna. Aquest pany de mur s’identifica per un aparell de petits carreus, tallats i disposats a la manera del romànic del segle XI.
Hom hi pot observar l’arrencada d’una finestra de mig punt (se’n conserven una rebranca i el començament de l’arc adovellat) i, més a llevant, prop del portal actual, el muntant del que devia ser una porta lateral del temple.
A l’altra banda del portal del segle XVIII hi ha encara un tros de mur romànic, i no s’hi veuen restes de cap altra obertura. La finestra i la porta són força baixes, és a dir, que el nivell original del sòl havia de ser força més baix que l’actual. L’absis d’aquest edifici del segle XI no s’ha conservat.
Sota les capelles laterals de llevant, si és que no es malmeté en les obres del segle XVIII o anteriorment, hi deu haver la fonamentació. Les restes conservades de l’església romànica de Sant Martí de Campelles corresponen segurament al temple esmentat l’any 1035. (MPP)
Bibliografia
- Frederic Udina i Martorell: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos, CSIC, Escuela de Estudios Medievales, Textos XVIII, Barcelona 1951, pàgs. 189-190 i 368.
- Antoni Pladevall i Font: Campelles, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. I (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàgs. 389-390.