Situació
Vista exterior de l’església des del costal nord-oriental, curiosament el més interessant de l’edifici, a desgrat de trobar-se tapat per la vegetació.
M. Anglada
L’antiga parròquia de Santa Maria de Bolòs es troba darrere la serra de Nevà, en un fondal on s’origina la riera de Bolòs, en el veïnat de Bolòs, fora ja de la vall de Camprodon estricta, prop del límit de llevant del terme municipal que limita amb la Garrotxa.
Mapa: 256M781. Situació: 31TDG524837.
Per anar-hi cal agafar el mateix camí que porta a Sant Valentí de Salarsa. Prop del límit dels antics termes de Beget i Freixenet de Camprodon, o sigui, a la carretera C-151, de Camprodon al coll d’Ares, al punt quilomètric 27,400, hi ha, a mà dreta, el trencall que va a Beget. Al cap de 2 km després de continuar per aquest camí i també a mà dreta, vers migjorn, hi ha un altre trencall, el de la urbanització de Font-rubí. Des d’aquesta urbanització cal prendre el camí de llevant, que és d’una forta baixada i que passa per la Quera; poc abans d’arribar al torrent de Bac Murell, cal deixar, a mà esquerra, el camí per anar a Sant Valentí i agafar el que va, en direcció a migjorn, fins vora el mas Tubert, d’on surten diversos camins que porten al veïnat deshabitat de Bolòs, que es troba a mà esquerra de la riera del mateix nom. En total, des de Font-rubí, hi ha 8 km, els últims dels quals són perdedors i amb camins en molt mal estat, fins al punt que els darrers 500 m abans d’arribar a l’església cal fer-los a peu. (MAB)
Història
L’església de Santa Maria de Bolòs fou consagrada l’any 1050. És esmentada en el testament d’Ermessenda, vescomtessa de Bas, datat l’any 1119, la qual deixà un alou situat a Santa Maria de Bolòs, al monestir de Sant Joan les Fonts. L’any 1159 hi ha consignada una restitució d’un mas, situat a la parròquia de Santa Maria de Bolòs, feta per Pere Arnau al monestir de Sant Pere de Camprodon. També hi ha constància, l’any 1195, d’una donació feta a la catedral de Girona per part de Pere de Cervera i la seva mare Marquesa d’unes propietats que tenien en la parròquia de Bolòs.
Actualment l’església es troba abandonada. (APF-MLIC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, la qual ha vist la seva capçalera originària, amb un absis semicircular, modificada actualment amb la construcció de la sagristia.
M. Anglada
L’antiga església parroquial de Santa Maria de Bolòs, avui molt modificada en algun indret, originàriament constava d’una sola nau, amb una planta rectangular, culminada a llevant per un presbiteri, diferenciat a l’exterior, i coberta amb una volta de canó seguit, molt apuntada. L’edifici a llevant es completava amb un absis semicircular, esfondrat, al lloc del qual actualment hi ha construïda una sagristia. Tant les parets com les voltes foren regruixides interiorment, potser per reforçar i aguantar l’empenta de la volta i el campanar, que devien correspondre a una reforma de l’edifici original.
El campanar, de planta quadrada, es troba situat a l’extrem nord-occidental, i sembla haver estat mutilat a l’altura de la coberta de la nau i coronat per un cos quadrat, cobert amb lloses de llicorella a quatre vessants, i amb unes obertures grosses i matusseres.
Un detall de les arcuacions que decoren el mur nord-oriental de l’església.
E. Pablo
La façana nord-oriental presenta una sèrie de cinc arcuacions cegues al campanar, les quals formen un grup independent del que constitueixen les que hi ha situades al mur de la nau, on hi ha sèries de dues arcuacions, separades per lesenes, que acaben al mur llis, a 1,80 m per sota del ràfec.
La façana oposada es troba parcialment arrebossada, especialment a la part superior; caldria escatir si les possibles bandes i arcuacions foren tapades durant les reformes i additaments diversos que es feren a l’edifici.
Els paraments interiors es troben enguixats i hom no hi aprecia elements decoratius ni constructius, però fora fàcilment practicable una prospecció per conèixer la naturalesa d’aquests paraments; per contra, a l’exterior una neteja de la vegetació que amaga pràcticament tota la façana nord-oriental permetria d’exposar a la vista les bandes i arcuacions que, com ja hem apuntat, hi ha sota el ràfec, a l’altura d’una persona i de manera no gens corrent, provocada, potser, pel nivell del terreny.
La porta, coberta amb una arcada adovellada, i una finestra, de doble esqueixada, es troben a la façana sud-occidental.
El poc aparell que hi ha visible a les parts on ha caigut l’arrebossat, és de carreuons ben tallats, posats en filades i ben travats.
Alçat del mur nord-oriental de l’edifici, on és visible una decoració llombarda, curiosa per la seva forma i per la manera com ha estat col·locada en relació a les proporcions de l’edifici.
M. Anglada
Malgrat el seu estat d’absolut abandonament, l’estructura es manté sòlida, amb una bona coberta de teula de ceràmica a la nau, la qual evita el possible deteriorament. L’església és un exemplar digne d’ésser objecte d’una exploració arqueològica.
Poques coses es poden dir, sense una exploració científica, sobre la cronologia i el procés constructiu d’aquest edifici, el qual, per l’estructura de la seva decoració mural, s’inscriu dintre els models llombards, aplicats d’una manera poc comuna, i que té uns casos similars a les esglésies de Sant Martí de Brocà, al Berguedà, i a l’església del castell de Boixadors, a la comarca d’Anoia, on es repeteixen els temes llombards sota el ràfec, en plafons de poca alçada, que no arriben al sòcol inferior del mur.
La construcció d’aquest edifici es pot situar vers el final del segle XI, data que bé podria correspondre a les parts més antigues de l’església de Santa Maria de Bolòs. (MAB-JAA)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Nomenclátor histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia de Gerona, vol. XVI, Imprenta y Libreria Sucesores de J. Bonet, Olot 1908, pàgs. 140-141.