Santa Maria de les Llosses

Situació

Una vista de l’exterior de l’església des de llevant.

F. Tur

L’església de Santa Maria de les Llosses, parroquial d’un grup disseminat, es troba enmig de la vall de les Llosses, en un petit serrat a mà dreta de la carretera de Ripoll a Berga, que travessa el terme, i pròxima a la riera del mateix nom. Queda a uns 60 m de la carretera, des de la qual s’accedeix passats 20 m del punt quilomètric 11, a mà esquerra, vers tramuntana, on hi ha un camí que hi mena amb uns 150 m.

Mapa: 293M781. Situació: 31TDG261672. (MAB)

Història

L’església parroquial de Santa Maria de les Llosses, que adoptà el nom del municipi al qual pertany, és una de les sis parròquies en què antigament era dividit aquest terme, les quals eren Santa Maria de les Llosses, Santa Maria de Matamala, Sant Vicenç de Maçanós, Sant Esteve de Vallespirans, Sant Martí de Vinyoles de Portavella, Sant Sadurní de Sovelles i les antigues quadres de les Planes i de Vilardell, totes elles adscrites a la jurisdicció del castell de la Guàrdia de Ripoll, centre històric del terme, les restes del qual es troben al mas el Castell.

Les primeres notícies del castell es remunten a l’any 1017, quan era sota el domini del comte de Besalú, Bernat i Tallaferro. Sabem que l’any 1061 foren senyors del castell la família Guàrdia o Saguàrdia, que el posseïren fins al segle XIII, que passà als Pinós, fins que l’any 1363 se’l vengueren a l’abat de Ripoll, Ramon de Savarrés. A partir d’aquest moment formà el centre de la baronia ripollesa de la Guàrdia, que a part les sis parròquies esmentades, comprenia també les d’Alpens i de Sant Pere de Serrallonga, que en total eren vuit, de les quinze parròquies incloses a la baronia de Ripoll. Cal dir que des del segle X el monestir tenia molts interessos al terme, puix que era posseïdor de nombrosos béns alodials que hi eren situats.

L’església de Santa Maria és esmentada l’any 912 com a propietat del monestir de Ripoll. La seva pertinença al bisbat de Vic queda palesa per la seva inclusió en les tres llistes parroquials d’aquest bisbat, que s’han conservat, dels segles XI i XII. La seva pertinença al monestir de Ripoll es veié confirmada en el breu atorgat pel papa Alexandre IV, l’any 1260. I encara més en la sentència sobre la jurisdicció d’aquesta església favorable al monestir de Ripoll, que es donà l’any 1312 com a resultat d’un dels plets que sobre les jurisdiccions parroquials es tingueren entre el bisbat de Vic i el monestir ripollès.

El segle XVI foren aixecades les parets per damunt de les voltes i hom erigí un campanar de torre amb finestres dobles a la part superior de cada cara. Aquest campanar s’erigeix a l’angle superior del temple, vora la porta.

L’any 1854 fou afegida una sagristia a l’església prop de l’absis i a ponent, i l’any 1919 el retaule barroc que l’ornamentava, senyal de les seves reformes entre els segles XVII i XVIII. Com a conseqüència de l’incendi, fou restaurada sota la direcció de Josep Gudiol, el qual “netejà” l’interior de l’església dels arrebossats i les decoracions afegides, i feu decorar la conca absidal amb pintures de Llucià Costa. (APF-MLIC)

Església

Es tracta d’una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó seguit, bastant apuntada i capçada a llevant per absis de planta semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera, i de façana llisa, ornamentada per un fris de vint-i-quatre arcuacions cegues, sota la cornisa de pedra treballada i tres finestres de doble esqueixada, idèntiques i ben centrades.

A la resta de la nau només hi ha dues finestres més, una de cruciforme, tapada, a la façana de ponent, i l’altra a la de migjorn, de doble esqueixada i més petita que les finestres absidals.

A la planta hom hi pot veure les modificacions introduïdes a les parets en practicar-hi esvorancs per tal d’instal·lar-hi tres capelles laterals, i afegir-hi la sagristia i l’escala que va a la rectoria a les cares de tramuntana i de ponent, respectivament.

La porta s’obre amb un arc de mig punt extradossat i refós en relació amb el pla de la façana i amb una porta de fusta, on encara resten vestigis de la ferramenta primitiva.

Un detall del mur de migjorn en el qual hi ha oberta la porta d’entrada, coberta amb una senzilla arquivolta rebaixada, porta a la qual encara hi ha vestigis de ferramenta rústica.

M. Anglada

Des de l’interior es veuen les parets i els arcs de pedra vista amb algunes parts rejuntades amb relleu, com a Sant Pere de Montgrony, però les voltes estan enguixades i a l’intradós de l’absis; a més, hi ha pintures modernes.

L’aparell ha estat fet amb petits carreuons escairats, disposats en filades molt uniformes i regulars.

El conjunt és molt ben conservat, malgrat els additaments i les modificacions posteriors, que se superposen a una estructura que palesa els models de l’arquitectura llombarda, aplicats amb seguretat, com en moltes altres esglésies rurals bastides al final del segle XI i durant la primera meitat del XII, seguint encara les formes arquitectòniques del segle anterior, moment en el qual cal situar la construcció d’aquest edifici. (MAB-JAA)

Bibliografia

• Francesc Monsalvatje i Fossas: Nomenclátor histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia de Gerona, vol. XVI, Olot 1908, pàg. 210.
• Eduard Junyent i Subirà: Parroquia de Santa Maria de las Llosses, “Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vich”, separata de la “Hoja Parroquial”, núm. 108. Vic 1945-1952.
• Antoni Pladevall i Font: Les Llosses, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. I (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàgs. 330-331. (APF-MLIC)