Situació
Absis de l’església, única resta que ens ha pervingut de l’edifici. La seva part interior és mig tapada i l’exterior, amb la base “calçada” per una paret moderna, encara mostra el seu aparell.
M. Anglada
Les restes de l’església de Sant Salvador es troben adossades al mas de Corberola, situat a l’extrem septentrional del terme municipal, al vessant de migjorn de la serra de Sant Marc, enfilat sobre les Llosses, vers Vallespirans, a uns 1 000 m d’altitud.
Mapa: 255M781. Situació: 31TDG 267708.
Per anar-hi cal agafar una pista que surt del punt quilomètric 19,500, a mà esquerra de la carretera de Borredà a Ripoll, o sigui vers tramuntana, fins a arribar als molins de Vilardell (4,500 km de recorregut), on cal deixar el camí per travessar la riera de Vilardell i agafar el trencall de mà dreta cap a ponent, per una baga, fins a arribar al mas, amb un recorregut total de 6,500 km. Els 2 km darrers són molt dolents, i cal fer-los amb cotxe de tot terreny o bé a peu. (MAB)
Història
Aquesta capella apareix esmentada molt tardanament, l’any 1324, i en un document particular, com és el testament de Pere Sassala, de la parròquia de Sant Esteve de Vallespirans, en el qual, entre els llegats que fa a diferents capelles, totes elles situades prop de la seva parròquia de Vallespirans, n’hi ha un de realitzat a favor de la capella de Sant Salvador de Corberola. No en tenim d’altres notícies. (APF-MLIC)
Església
Planta, a escala 1:200, del que resta de l’església: un absis, l’orientació del qual, força singular, dona a tramuntana.
M. Anglada
De l’església només queden els murs exteriors de l’absis, de planta semicircular, amb una finestra, aparedada, amb una llinda plana. La coberta, a dos vessants, és la continuació de la construcció rural del mas, adossada, i no correspon a la del temple primitiu.
A l’interior hi ha un sostre i un envà amb armaris que tapa la cara interna de l’absis, per la qual cosa no podem conèixer les textures d’aquesta superfície interior, les quals fora interessant d’escatir.
L’orientació de l’eix de l’absis és de nord a sud, igual com la de Sant Quintí de Puig-rodon, que queda a l’altre vessant de la serra de Sant Marc.
La base de les parets de l’absis es veu refeta o reforçada, tal vegada a causa de l’erosió que ha sofert el camí que hi passa a tocar. Els carreuons, que només es veuen des de l’exterior, es troben força ben tallats i col·locats, amb juntes gairebé seques i amb algunes filades disposades de través, o d’altres, de blocs més grossos que la resta. (MAB)
Bibliografia
- Pere Català i Roca i Antoni Pladevall i Font: Castell de la Guàrdia i la Roca —amb castell— de Baborers, Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976, pàg. 54.