Situació
Una vista de l’exterior de l’església, edifici molt modificat al llarg de la seva història.
F. Tur
La petita església parroquial s’aixeca al costat nord-oriental del terme de les Llosses, coronant les poques masies més o menys disperses de l’agregat de Vallespirans. Es troba a 886 m d’altitud, a la partió d’aigües entre la riera de les Llosses i la de Vilardell o de Carnalets.
Mapa: 255M781. Situació: 31TDG293707.
Per arribar-hi cal agafar un camí de bosc que hi porta amb 6 km. Aquest camí surt de la carretera C-149, de Ripoll a Borredà. (JVV)
Història
Les primeres notícies que tenim de la parròquia de Sant Esteve de Vallespirans es refereixen a la seva adscripció al bisbat de Vic, ja que apareix a la llista parroquial d’aquest bisbat datada entre els anys 1026 i 1050, amb la denominació de “Valle espirans” i a les altres dues, anteriors al 1154, amb les variants etimològiques de “Valle espiranis” i “Valle spirans”.
L’any 1123 apareix com a parròquia sota la jurisdicció del monestir de Ripoll, i situada dintre el terme del castell de la Guàrdia de Ripoll. La seva pertinença a aquest monestir es veu repetidament confirmada en diferents documents i èpoques; així, l’any 1260, en el breu del papa Alexandre IV; l’any 1312, en la sentència favorable al monestir i en contra del bisbat de Vic; per això l’any 1319 el bisbe de Vic, Berenguer, declarà als legats pontificis que l’abat de Ripoll tenia la provisió i domini en aquesta parròquia. També en un document de permuta de l’any 1351, consta que l’abat de Ripoll confirma la transacció realitzada entre Romeu Cabot i Ramon de Tilia, per raó de domini.
L’església fou molt modificada el segle XVIII amb la construció d’una porta i un campanar de torre i amb la reforma de l’absis, que fou reemplaçat per un presbiteri rectangular. (APF-MLIC)
Església
L’església, molt modificada, consta d’una nau que s’orienta de llevant a ponent. Al mur meridional s’alça un campanar posterior, baix i massís, de planta quadrada, al qual s’accedeix per unes escaletes exteriors. Al costat, fou oberta al mateix mur una porta d’entrada on hi ha gravada la data de 1759. El mur septentrional és l’únic que deixa veure una part de l’edifici primitiu romànic; aquest és reforçat amb contraforts de factura posterior; entre ells veiem grossos carreus ben tallats i col·locats horitzontalment; la mateixa factura és visible mínimament al mur de ponent que el continua. Aquí, a un nivell més elevat del de terra, hi ha una porta tapiada; no té una forma que la pugui definir com a original romànica, però assenyala segurament l’indret de l’obertura primera.
Tota l’església és envoltada de murs; queda així enlairada damunt una terrassa que al costat meridional, com és costum en aquestes contrades, fa a la vegada de cementiri. (NPP)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Nomenclátor histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia de Gerona, vol. III, de Monasterios eiglesias, XVII, de la col., Olot 1909, pàgs. 41-42.
- Eduard Junyent i Subirà: Parroquia de San Esteban de Vallespirans, “Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vich”, separata de la “Hoja Parroquial”, núm, 119. Vic 1945-1952.
- Antoni Pladevall i Font: Les Llosses, Gran geografía comarcal de Catalunya, vol. I (Osona i Ripollès), Enciclopedia Catalana SA, Barcelona 1981, pàgs. 331-332. (APF-MLIC)