Situació
Vista exterior de l’església de Sant Esteve de la Riba, adossada pel cantó de llevant a la masia.
M. Anglada
L’antiga església parroquial de Sant Esteve de la Riba es troba a l’extrem de ponent de l’antic terme municipal de Viladonja, annexat a les Llosses l’any 1974, i de la serra de Matamala, al costat dret de la riera de Merlès i a 983 m d’altitud a l’indret de la seva confluència amb el torrent de les Ferreries.
Mapa: 255M781. Situació: 31TDG228711.
El camí més curt per a arribar-hi surt d’un trencall que hi ha al punt quilomètric 5, a mà esquerra i vers tramuntana, de la carretera C-149, de Borredà a Ripoll. El camí és de 6,40 km. L’església es troba adossada al cantó de llevant del mas la Riba, al cim d’un promontori penyalós. (MAB)
Història
L’antiga parròquia de Sant Esteve de la Riba, que juntament amb Santa Eulàlia de Viladonja, Sant Feliu d’Estiula i Sant Llorenç de Corrubí formaven l’antic terme de Viladonja, és esmentada com a tal des de l’any 1067, moment en el qual l’església de l’antiga parròquia fou donada al monestir de Ripoll pel comte Bernat III de Cerdanya i la seva muller Guisla, donació que confirmaren en el seu testament del 1080. La seva existència, però, és més antiga, i en tot cas anterior al 1026, car apareix en les tres llistes parroquials del bisbat de Vic datables entre els anys 1026 i 1154, amb el nom de “Sancto Stephano de Ripa” o “Riba”.
Amb la jurisdicció del monestir de Ripoll l’església adquirí una major puixança, puix que fou precisa la construcció d’un nou edifici, el qual, amb molt poques transformacions, és el que ens ha arribat.
El fet que anessin declinant les cases pairals, motivà que el terme s’anés despoblant paulatinament. Així, l’any 1686 el terme només tenia quatre famílies. Això feu que vers el segle XVIII deixés d’ésser parròquia per passar a fondre’s amb la veïna de Santa Eulàlia de Viladonja. Més tard, Santa Eulàlia de Viladonja i Sant Esteve de la Riba passaren a ésser sufragànies de Santa Maria de Matamala. (APF-MLIC)
Església
L’església de Sant Esteve de la Riba és un senzill edifici amb una nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular.
La porta s’obre al mur de migjorn i forma un plec en degradació, el qual és realçat pel refós de l’arc exterior, extradossat.
L’interior ha estat enguixat i estucat. A l’angle sud-occidental s’aixeca un campanar de torre, molt senzill, el qual sembla posterior a l’obra de l’església. Aquesta ha estat construïda amb carreuons simplement desbastats, agafats amb abundant morter de calç i disposats irregularment en filades poc uniformes. La porta, però, presenta un treball de la pedra força més acurat.
Aquest edifici repeteix els tipus comuns en l’arquitectura rural, amb una clara persistència de les tecnologies pròpies del segle XI, les quals s’allargaren fins ben entrat el segle següent, moment en el qual hom pot situar la construcció d’aquesta església, sobretot tenint en compte l’estructura i l’execució de la porta.
Actualment l’absis és molt transformat, sobretot a causa d’unes finestres fora d’ordre, les quals imiten la forma del portal. (MAB-JAA)
Bibliografia
- Eduard Junyent i Subirà: Antigua parroquia de San Esteban de la Riba, “Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vich”, separata de la “Hoja Parroquial”, Vic 1945-1952, núm. 114.
- Antoni Pladevall i Font: Les Llosses, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 5 (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàg. 334.