Situació
Una vista de l’exterior de l’església de Sant Feliu d’Estiula, amb la seva estructura romànica molt modificada.
F. Tur
L’església parroquial de Sant Feliu es troba al mig del petit agregat d’Estiula, al fons de la vall d’Estiula, a 989 m d’altitud i dominada al cantó de tramuntana per la serra de Sant Marc, a uns 5 km vers el nord del cap de l’antic terme de Viladonja.
Mapa: 255M781. Situació: 31TDG264729.
Hom hi pot accedir des de la carretera que va de Campdevànol a Gombrèn. A pocs quilòmetres de Campdevànol hom trobarà el trencall a mà esquerra. (NPP)
Història
El lloc d’“Estivola”, on és situada l’església, fou donat al monestir de Ripoll, abans de l’any 890, pel comte Guifré I el Pelós.
És possible que en aquest moment ja existissin l’església i la parròquia, que sabem documentada des de l’any 938, i que l’any 1040 consta com dedicada a sant Pere.
En les tres llistes de parròquies del bisbat de Vic, datables entre els anys 1026 i 1154, apareixia un “Sancto Felice” (“Sancto Felicio” i “Sancto Felicis”), que hom pot identificar amb Sant Feliu d’Estiula.
Aquesta doble advocació no es contradiu, ja que sant Pere i sant Feliu són dos màrtirs que sovint van junts per raó de la festivitat i, per tant, l’església podia molt bé tenir des de bon principi els dos titulars; així, veiem que l’any 1319, era denominada de Sant Pere i Sant Feliu, advocació que prevalgué des del segle XVIII.
El primitiu edifici fou refet l’any 1640 i totalment transformat el 1731, quan hom engrandí i sobrealçà la nau, i fou construït un campanar i dues capelles laterals. (APF-MLIC)
Església
Planta a escala 1:200, de l’església, senzill edifici d’una petita nau, capçada a llevant per un absis semicircular.
M. Anglada
L’edifici primitiu data del segle XI i fou transformat l’any 1731. L’església consta d’una única nau, coberta amb volta de canó, la qual segueix l’eix llevant-ponent. La nau eixampla lleument els laterals mitjans, on hi ha unes petites capelles poc profundes. Sobreposat a una d’aquestes capelles, a l’exterior, hom afegí al mur de migdia la sagristia i un campanar baix de dos pisos, separats per un fris.
La porta d’entrada es troba al cantó de migjorn, i sota l’estucat que l’envolta sembla endevinar-se la volta antiga. L’interior ha estat tot enguixat i repintat.
L’estat de conservació de l’església és bo, per tal com actualment serveix per al culte a la casa de colònies que hi ha al seu costat. (NPP)
Bibliografia
- Eduard Junyent i Subirà: Parroquia de San Feliu de Estiula, “Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vich”, separata de la “Hoja Parroquial”, Vic 1945-1952, núm. 104.
- Antoni Pladevall i Font: Les Llosses, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. I (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàg. 334.