Situació
Vista exterior de l’església.
M. Anglada
Es tracta de l’antiga església parroquial. Es troba al costat del castell, a la banda de llevant.
Història
La parròquia de Sant Vicenç de Palmerola és establerta a l’església adjacent al castell de Palmerola. Aquest era, encara, l’any 1227, una domus, o casa forta, sota el domini dels senyors de la Portella, a cura d’uns castlans cognominats Palmerola. L’església existia ja el segle XII juntament amb aquesta domus.
El castell, com a tal, és conegut des del 1286, quan el noble Bernat Guillem de la Portella en rebé la concessió per part del rei Alfons III. La història de l’església va unida a la del castell, i la seva parròquia fou incorporada a la corona l’any 1398 pel rei Martí I, l’Humà.
L’any 1448 rebé com a sufragània l’antiga parròquia de Sant Julià de Vilacorba (o de Palmerola), i el terme d’ambdues passà, l’any 1956, del bisbat de Solsona al de Vic. (APF-MLlC)
Església
Planta de l’església, a escala 1:200, tal com és avui, molt modificada per les refeccions que recentment ha sofert.
M. Anglada
De la primitiva construcció romànica, que era d’una sola nau coberta amb volta de canó seguit, només queden una part dels murs de migjorn i de ponent i una part de la volta, ja que l’absis rectangular actual i els additaments de la nau de tramuntana, amb el campanar i el porxo de l’atri, corresponen a obres més tardanes efectuades en diferents èpoques, que han modificat substancialment l’edificació originària. Tampoc no s’hi entreveu cap element romànic, ja que l’ull davant la façana de ponent tampoc no sembla d’aquesta època, mentre que el portal primitiu, obert a la façana de ponent, resta tapiat.
L’església, com el conjunt del castell de Palmerola, ha sofert una radical reconstrucció, en èpoques molt recents, que fa molt difícil, per no dir impossible, de destriar les parts originals de les restaurades, ni establir comparances tipològiques, o estructurals. (MAB)
Bibliografia
- Pere Català i Roca i Antoni Pladevall i Font: El Castell de Palmerola, Els Castells Catalans, vol. V, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1976, pàgs. 60-65.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Nomenclátor histórico de les iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia de Gerona, Olot 1910, vol. IV de Monasterios e Iglesias, XVII de la col., pàg. 70.
- Antoni Pladevall i Font: Palmerola, Gran geografía comarcal de Catalunya, vol I (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàgs. 334-335. (APF-MLlC)