Santa Magdalena de Puig-sac o de Pardines

Acta de consagració de l’església de Santa Magdalena de Pardines (15 d’octubre de 1176)

"Anno Dominice incarnacionis MCLXXVI, idus octobris, era CVIII veniens vir venerabilis A(rnaldus) Dei gratia Urgellensis episcopus in parrochiam sue diocesis nomine Pardines, rogatu R(aimundus) de Ripis et Raimundi Iohannis eiusdem parrochie capellani et omnium parrochianorum nec non et humillimis precibus cuiusdam famuli Dei nomine Bernardi, accessit ad quoddam oratorium in eadem parrochia consecrandum, quod predictus famulus Dei B(ernardus) suis iustis profligacionibus et elemosinis adquisitis a fundamentis construxerat et Deo et predicto episcopo consecrandum optulerat. Adquiescens igitur predictus episcopus eorum iustis peticionibus consecravit predictum oratorium in nomine domini nostri Iesu Christi et sancte Marie Magdalene et reposuit ibi reliquias beatorum martirum Iustini et Paulini, constituens et perpetua stabilitae confirmans, ut predictum oratorium sancte Marie Magdalene cum omnibus ad illud pertinentibus et cunctis adquisicionibus semper sit sufraganeum atque subditum ecclesie beati Stephani de Pardines et clericis ibi degentibus, ita quod nullus alius clericus habeat licenciam ibi ministrandi vel aliquod divinum oficium celebrandi sine licencia et voluntate clericorum beati Stephani, sed ipsi clerici beati Stephani quando eis licitum fuerit vel eis placuerit celebrent ibi missam, pro amore Dei et beate Marie Magdalene, et non fiat ibi baptismus neque sepultura. Ut hoc autem semper firmum et inconvulsum permaneat et predictum oratorium nulla racione a subieccione beati Stephani et clericorum eius disiungi valeat, consentit predictus capellanus cum clericis suis quod episcopus Urgellensis et successores sui semper habeant de predicto oratorio annuatim libram unam de cera in sinodo quadragesimali. Constituit autem predictus venerabilis pontifex ut oratorium beate Marie Magdalene iam dictum nullus umquam hominum violare vel perturbare seu aliquid inde auferre presumat, sed semper ab omni violencia et exaccione seu potestate laicali sit liberum. Si quis tamen hoc infringere temerario ausu temptaverit, tamquam sacrilegus et invasor iudicetur et anathematis gladio feriatur.

Sig+num Arnalli Urgellensis episcopi. Sig+num Ponci archidiaconi. Sig+num Willelmi Urgellensis cantoris. Sig+num Raimundi de Ripis. Sig+num Guillelmi Raimundi. Sig+num Petri Ermemir. Sig+num Guillelmi Arnalli. Sig+num Bernardi predicti oratorii fundatoris.

Sig+num Raimundi capellani de Pardines, qui et hec scripsit die et anno quo supra [signatura]."

Original: Pergamí de 134×220 mm, Arxiu Capitular d’Urgell, Consagracions d’esglésies, núm. 35.

Jaume Martí i Sanjaume: Dietari de Puigcerdà, II, pàgs. 495-496.

Cebrià Baraut i Obiols: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, I, núm. 87, pàgs. 177-178.

Traducció

"L’any de l’encarnació del Senyor de mil cent setanta-sis, els idus d’octubre, vingué el venerable baró Arnau, bisbe d’Urgell, per la gràcia de Déu, a la parròquia anomenada Pardines, de la seva diòcesi, pregat per Ramon de Ribes, per Ramon Joan, capellà de l’esmentada parròquia, per tots els parroquians, i, alhora, a precs humils d’un servidor de Déu, dit Bernat. Accedí a una capella emplaçada en aquella parròquia, per tal de consagrar-la, que havia estat construïda des dels fonaments pel referit servidor de Déu Bernat, mitjançant les seves justes despeses i altres almoines adquirides, tot oferint-la a Déu i al citat bisbe perquè fos consagrada.

El bisbe s’avingué amb les justes peticions d’aquells i consagrà el predit oratori, en nom de Jesucrist, nostre senyor, i de santa Maria Magdalena; hi diposità relíquies dels sants màrtirs Justí i Paulí, tot constituint i ordenant que, de manera perpètua, la capella de Santa Maria Magdalena, amb totes les seves pertinences i adquisicions, restés, per sempre, sufragània i sotmesa a l’església de Sant Esteve de Pardines i dels clergues que hi servissin, de manera que cap altre clergue no obtingués llicència per a servir-hi ni celebrar qualsevol dels oficis divins, sense el permís i la voluntat dels clergues de Sant Esteve; això no obstant, que fos lícit als clergues de Sant Esteve celebrar-hi la missa quan volguessin, per amor de Déu i de santa Maria Magdalena, i, a més, que no es pogués fer ni baptisme ni sepultura en aquell indret.

Per tal, doncs, que tot l’esmentat fruís de validesa perpètua, romangués indestructible i, de cap manera, la predita capella no pogués separar-se del lligam que la uneix a Sant Esteve i els clergues, el mencionat capellà aprovà, d’acord amb els seus clergues, que el bisbe d’Urgell i els seus successors rebessin, anualment i per sempre una lliura de cera provinent del citat oratori, per al sínode quaresmal.

Ordenà, tanmateix, el venerable prelat, que mai cap home no s’atrevís a violar, causar molèsties o arrabassar qualsevol cosa a la capella de Santa Maria Magdalena, sinó que romangués lliure, sempre, de tota violència, exacció i potestat laica. Si algú, però, menat per la imprudència, tractés de vulnerar-ho, fos jutjat com a sacríleg i invasor, i fos ferit per l’espasa de l’anatema.

Signatures d’Arnau, bisbe d’Urgell; de Ponç, ardiaca; de Guillem, cantor d’Urgell, de Ramon de Ribes; de Guillem Ramon; de Pere Ermenir; de Guillem Arnau; de Bernat, fundador del predit oratori.

Signatura de Ramon, capellà de Pardines, qui ho escrigué, el dia i l’any esmentats."

(Traducció: Joan Josep Busqueta i Riu)